Com reduir el risc de patir violència i com assegurar els drets dels infants durant el confinament

La situació sense precedents que estem vivint degut a la crisi pel coronavirus ha suposat per tots un canvi en la nostra vida diària, entre ells els infants. En aquesta situació de confinament que estem vivint, queden coberts els drets i les necessitats dels infants?

 

Si bé no es posa en dubte que es tracta d'una crisi sanitària ni tampoc les mesures preses fonamentades en els coneixements mèdics i científics per fer-li front, vàries veus, com el Síndic de greuges, sí fan una crida a no desatendre els drets més fonamentals dels menors; un col·lectiu que ja és considerat de risc en condicions de normalitat i que en la situació actual esdevenen encara més vulnerables, per exemple per la dificultat o manca d'accés a la continuïtat del curs escolars degut a la bretxa digital o pel risc de patir violència domèstica i abús sexual.

 

Amb tot això, cal sumar-li a més la seva invisibilitat en la presa de decisions a tots nivells. 

 

Al final d'aquest mateix article trobareu un llistat d'articles sobre criança positiva i recursos que us ajudaran a mantenir informats als infants i adolescents sobre tot allò que necessiten saber sobre la crisis per la COVID-19.

El procés d'aïllament que suposa el confinament suposa per a molts infants un increment a l'hora de patir diversos tipus de maltractaments i abusos. El fet de romandre més temps del que és habitual a la llar, i comptar amb menys factors de protecció i detecció, per exemple a través de l'escola, dels serveis socials o del sistema sanitari, suposa per a molts menors viure més desprotegits que en condicions normals.

 

Per fer front a aquesta problemàtica, vàries organitzacions s'estan posicionant per buscar mesures que garanteixin els seus drets fonamentals. Així mateix, estan sorgint vàries iniciatives que busquen sensibilitzar a la població sobre aquesta situació i oferir recomanacions per garantir la prevenció de la violència domèstica intrafamiliar.

El període de confinament que estem vivint pot suposar per a les famílies situacions complicades: pèrdua de feina, dificultats econòmiques, combinar teletreball amb acompanyament de les activitats escolars, malestar, angoixa, pèrdua de drets fonamentals, etc. El confinament doncs  intensifica la interacció entre nens, joves i adults.

 

Moltes persones poden aprofitar aquesta proximitat per afrontar junts la situació, ajudar-se mútuament i gaudir de l'afecte, cura i protecció dels seus éssers estimats. No obstant això, els agressors i abusadors poden aprofitar aquesta circumstància d'aïllament de la família per intensificar les dinàmiques de maltractament deixant a les víctimes ocultes i desprotegides. En un intent de tractar amb l'estrès i l'ansietat addicionals el maltractador pot imposar règims més estrictes i perjudicials per les seves famílies, incrementant el control i generant situacions molt amenaçadores.

En conseqüència, els infants i adolescents maltractats que viuen en llars violentes, són ara més vulnerables en tenir les seves capacitats d'afrontament i adaptació disminuïdes. Aquesta situació els situa en major risc patir més problemes de salut mental.

 

Des de l'Hospital Sant Joan de Déu volem destacar la importància que totes les famílies disposin de recursos davantdos tipus de situacions, la violència intrafamiliar i l'abús sexual.

L'exposició a la violència domèstica és un tipus de maltractament psicològic o emocional, que pot tenir greus conseqüències sobre la salut, escolars i socials. No obstant això, mares i pares tendeixen a pensar que els seus fills no s'assabenten de les seves baralles, argumentant que són massa petits o que es troben en una altra habitació o dormen.

 

Encara que s'ha avançat en la visibilitat social de les dones maltractades no es percep suficientment la dimensió d'aquest problema que afecta al 12,5 % de les dones a Espanya (Centro de Investigaciones Sociológicas, 2015), i menys encara es percep l'exposició dels nens i adolescents a la violència domèstica. Un 63,6% de les dones que han patit violència domèstica a Espanya afirma que els seus fills estaven presents o van escoltar els episodis de violència (Centro de Investigaciones Sociológicas, 2015).

 

Si a la teva llar hi ha violència domèstica, què pot fer respecte dels fills?

• Tot i que la violència no es pot amagar als nens, si es pot evitar que els nens presenciïn violència física entre els seus pares. Presenciar violència física els terroritza i traumatitza. Si aquesta situació té lloc, el més recomanable és que els nens vagin a una altra habitació.
• Ensenyar als fills a respectar-se a si mateixos i als altres és la millor arma de protecció.
• Els nens que estan exposats a situacions cròniques de violència domèstica poden arribar a pensar que la violència és normal. És important oferir als seus fills i filles oportunitats perquè coneguin altres realitats afavorint el contacte i la relació amb amics i familiars no violents.

Que fer en situació de convivència amb l'agressor

• Si hi ha una situació d'emergència, cal trucar al telèfon gratuït d'assistència immediata 112, o al 016. Per email es pot contactar a través de 016-online@mscbs.es. Si estàs convivint amb l'agressor i es donen noves situacions de maltractament, el confinament us pot exposar a tots a una experiència de més risc vital. La millor opció és demanar ajuda. Ni l'activitat dels cossos policials, ni els judicials està suspesa per als casos de violència durant el confinament. No et poden sancionar per sortir al carrer per una agressió a la situació d'estat d'alarma. Cal sumar a més que tots els professionals de referència segueixen atenent, tant treballadors socials, com psicòlegs, i psiquiatres.

Què pots fer si ets un nen o un adolescent testimoni de violència?

• Si ets un nen o nena o adolescent i estàs vivint situacions de violència entre els teus pares o d'un cap a un altre, no has d'intervenir en les baralles per la teva pròpia seguretat, encara que et sigui molt difícil i no fer-ho et faci sentir culpable.
• Fes un pla previ sobre què fer quan hi presencïis un acte de violència, tenir a mà els telèfons d'urgències i de la policia, i saber a quin familiar o amic pots demanar ajuda.

Com augmentar la seguretat i prevenir l'abús sexual infantil?

Desde la Unitat Funcional d'Abús al Menor (UFAM) de l'Hospital Sant Joan de Déu donem aquestes pautes per a que les famílies coneguin com prevenir l'abús sexual, com detectar senyals d'alarma i seguir consells per a l'autoprotecció.

D'altra banda, des de PrevenSI, un projecte innovador que neix de la unió entre l'Institut de psicologia forense, l'Institut Intress i la Fundació Ires, posen a l'abast un recull de consells i recomanacions per augmentar la seguretat i prevenir la violència sexual infantil, posant èmfasi en quatre grans supòsits que cal tenir en compte:

Tots aquests supòsits es tracten en major profunditat en el document que ha elaborat PrevenSI (veure en format pdf ajdunt). A més també ha elaborat una infografia que resumeix els principals consells per augmentar la seguretat i ho desglossa en dos àmbits: 

 

Per últim, recomanen situar els telèfons d'atenció en un lloc visible i a disposició de tots i totes:

A continuació compartim diferents articles i recursos elaborats per diferents institucions per ajudar-vos a mantenir espais de convivència saludables:

 

D'altra banda, existeixen diversos recursos, molts d'ells d'accés online, per treballar la prevenció de violència per abús sexual, des de contes, recursos audiovisuals, jocs, etc. i altres recursos que poden ser d'ajuda a pares, mares i altres familiars per fer front a aquesta problemàtica.

 

Compartim alguns dels recursos que podreu trobar fàcilment:

 

• Ojos verdes
• Estela grita muy fuerte
• El meu cos és meu
• Cata y Benja
• #No te calles (fundación ANAR) 
• Kiko y la mano

 

Material preventiu audiovisual:

• Campanya de l'Ajuntament de Barcelona "Sentir que si / sentir que no". 
• Vídeo d'UNICEF per prevenir l'abús sexual contra els nens

Jocs:

• Coletas y Verdi

Altres:

• Recursos per a infants i adolescents

Aquest article ha estat elaborat conjuntament per professionals de la Unitat Funcional d'Abusos al Menor (UFAM) i del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Cornellà.