Empanades: moda o tradició?

Avui us volem parlar d’una elaboració a la que pocs ens podem resistir... les empanades! I és que aquestes porten uns anys sent tendència, i una mostra d’això és que cada cop en trobem més establiments especialitzats a les nostres ciutats. 

Les empanades s’estan globalitzant com un dels estàndards culinaris representatius de certs països, com ho seria la pizza d’Itàlia o el sushi de Japó. En el cas de les empanades podríem trobar la representació d’Argentina. De fet, a Argentina, cada província té la seva! I no estem parlant de quatre o cinc tipus, sinó de ni més ni menys que 23! Amb diferències entre elles tant de format com de ingredients.  

A l'Argentina cada tipus de repunt (o manera de com tancar la massa, embolcallant-ne la farsa) indica el tipus de farciment que hi ha a dins, com es mostra en la fotografia que apareix a continuació.  D’aquesta manera es sap de què son cadascuna, encara que pot variar el seu significat segons la regió. Una altra forma, més moderna, de distingir-les és amb segells sobre la pròpia massa, amb les inicials de l’establiment o la marca que les ha elaborat.

Una recepta amb molta història al darrera! 

En català també es poden anomenar crestes o panades, i el cert és que són d’origen molt antic alhora que globals. Una de les receptes més velles que es conserven és una mena de panada farcida de colomins, trobada escrita amb caràcters cuneïformes en unes tabletes babilònies de fa prop de 4.000 anys. Però si parlem del nostre territori, ja trobem panades en els primers receptaris medievals. I fins i tot, gràcies al seu format ideal per a endur, també hi eren presents a les travesses dels càtars. 

Actualment la família de les panades continua en la nostra tradició culinària. Sobretot cap a Ponent, les Terres de l’Ebre i les Comarques del País Valencià, llocs on la presència àrab i la influència de la seva cuina va ser major. Alguns exemples en són les panades amb carn, pèsols, peix...; panadons farcits d’espinacs, carbassa...; pastissets de cabell d’àngel, moniato, mató, ametlla...; casquetes, rubiols, cocarrois... 

Amb totes aquestes combinacions... no se us ha obert la gana? Doncs per solucionar-ho, la xef de la Fundació Alícia, Valeria Sgrignuoli, directament des d’Argentina ens descobreix una recepta molt especial, que la podem realitzar inclús amb les sobres que tinguem a casa de pollastre cuit (rostit, a l’ast, al forn o bullit).

O si preferiu veure a la xef en acció a la cuina, també podeu consultar la següent publicació, on trobareu la videorecepta salada de de cretes d’escalivada amb sardines i la versió dolça amb poma, canyella i nous. Bon profit!

Empanades de pollastre

Ingredients (per a 24 empanades)

• 1 pollastre sencer
• 1 kg de ceba picada 
• ½ kg de porro picat
• ½ kg de ceba tendra picada (amb una part verda)
• Orenga
• Pebre vermell dolç
• Oli d’oliva verge
• Sal

Elaboració

1. Barrejar el pebre vermell amb l’oli. Pintar el pollastre amb aquesta barreja i salar.
2. Cuinar al forn a 180°C durant una hora. Deixar refredar i esfilagarsar. Reservar.
3. Sofregir en una paella amb una mica d’oli la ceba i el porro picats.
4. Quan quedin transparents, afegir la carn esfilagarsada i condimentar amb orenga i pebre vermell.
5. Afegir la ceba tendra picada 5 minuts abans d'apagar el foc. Deixar refredar. 
6. Col·locar una cullerada del farciment resultant en cada disc d'empanada. Tancar i coure al forn a 180-200°C durant 10 minuts.