És normal que el meu fill tingui més d’un trastorn d’aprenentatge?

Sí, això és la norma i no l'excepció. No és una casualitat que s'associïn diversos diagnòstics.

Entre un 25-40% dels casos el trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) és comòrbid a la dislèxia; d'altra banda, un trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) i dislèxia s'associen en un 31-36% o un discalcúlia i una dislèxia en un 11-56%. I així podríem seguir combinant diferents trastorns del neurodesenvolupament.

A què es deu això?

Se podría sintetizar en tres puntos:

1. Absència de límits clars entre uns i altres trastorns.
2. Absència de marcadors biològics.
3. Etiologia (causa) comú.

En primer lloc, els trastorns de l'aprenentatge són trastorns del neurodesenvolupament. És a dir, són retards o desviacions qualitatives en el desenvolupament esperat per la seva edat. Per això, per poder fer un diagnòstic, en primer lloc cal definir què s'entén per normalitat.

Algunes de les manifestacions clíniques d'aquests trastorns (de forma aïllada, no en conjunt) són presents en la població normal. Tots podem ser més o menys impulsius, ser una mica maldestres, tenir dificultats per evocar una paraula o ser més o menys ordenats i no per això tenir un trastorn. A més, molts d'aquests símptomes poden apreciar-se en diversos trastorns del neurodesenvolupament a la vegada.

El cert és que els límits entre el trastorn i la normalitat són imprecisos i no hi ha uns límits clars entre uns i altres.

En segon lloc, no hi ha marcadors biològics per poder fer un diagnòstic en certesa, (com pot ocórrer en la diabetis on ens trobem una glucosa elevada) i és freqüent que coincideixin diversos trastorns en una mateixa persona, sent complicat diferenciar un trastorn de l'altre.

I finalment, la causa més freqüent dels trastorns del neurodesenvolupament és genètica, la qual, conforme l'anem coneixent, és cada vegada més complexa. S'ha vist que diversos gens, cadascun amb un petit efecte, es combinen amb els factors ambientals, influenciant així a tota la gamma de conductes observades en el nen. Al seu torn, un mateix gen es pot associar a diversos trastorns.

En definitiva, no es coneix clarament la causa dels trastorns d'aprenentatge però el que està clar és que les dificultats específiques de cada un d'ells afavoreixen el desenvolupament d'altres i que hi ha una continuïtat. No hi ha un únic factor etiològic que els causi.

En tot cas, davant de qualsevol dubte, és recomanable consultar amb un especialista.

Accés a les fonts de consulta:

Procedural learning dificultéis reuniting thr developmental disorders? Roderick I, Nicolson and Angela J Fawett. Trends in Neurosciencie Vol 30 N4.

Detección de los trastornos del neurodesarrollo en la consulta de atención primaria. María José Mas Actualización en pediatría 2019.

Trastornos del aprendizaje y TDAH. Diagnostico y tratamiento. Pediatria integral 2014, XVIII (9):655-66.