Dermatitis del bolquer: què és i per què es produeix?
La dermatitis del bolquer és un terme mèdic utilitzat per referir-se a la inflamació de la capa més superficial de la pell (epidermis) coberta pel bolquer.
Representa la dermatitis més comuna en lactants i en la infància primerenca i les seves principals causes són la dermatitis irritativa; la dermatitis de contacte al·lèrgica i la candidiasi del bolquer.
No obstant això, el seu diagnòstic diferencial és ampli i hi ha algunes malalties de la pell que poden afectar la pell de l'àrea del bolquer, com la pell atòpica, la dermatitis seborreica i la psoriasi, entre d'altres.
L'efecte oclusiu del bolquer sumat al contacte amb la femta i l'orina sobrehidraten la pell de la zona. La humitat excessiva causa maceració de la pell alterant la seva funció de barrera, fent-la més susceptible a la fricció, especialment en les àrees de major contacte amb el bolquer com són els engonals, genitals, glutis i l'abdomen (veure figura):
A més, en la femta, hi ha algunes substàncies (proteases i lipases) que s'activen i causen irritació de la pell. Aquestes substàncies s'activen amb l'elevació del pH de la pell de l'àrea del bolquer causat tant per l'oclusió i la humitat mateixa del bolquer com per alguns productes de neteja (sabons o tovalloletes humides) que poden alterar i elevar el pH normal de la pell.
L'augment del pH altera el microambient i la flora comuna de la pell de l'àrea del bolquer, fent aquesta pell més susceptible a l'aparició d'infeccions per bacteris com l'estafilococ o l'estreptococ, i fongs com la càndida.
Menys comú és la dermatitis de contacte al·lèrgica en l'àrea del bolquer. Aquesta es produeix no per la irritació de la zona del bolquer pels mecanismes esmentats sinó per una veritable al·lèrgia a alguns dels productes que entren en contacte amb la pell. Per exemple les cintes o elàstics, alguns tints utilitzats en la confecció de bolquers podrien actuar com al·lèrgens en alguns nens sensibilitzats i ser la causa d'una dermatitis al·lèrgica. L'erupció es trobaria usualment en l'àrea de contacte i el seu diagnòstic s'ha de confirmar amb proves d'al·lèrgia.
Com es manifesta la dermatitis del bolquer?
La dermatitis del bolquer es manifesta per l'aparició d'envermelliment i lleu descamació de la pell en l'àrea genital i al voltant de l'anus.
En els seus inicis afecta preferentment a les zones en contacte amb el bolquer, és a dir a la pell de la vulva i les natges; mentre que la pell del plec de l'engonal, a l'estar més protegida pel propi plec sol estar respectada. Amb els dies, es pot estendre a àrees més extenses.
A vegades, en la dermatitis del bolquer més greus, sobretot en lactants amb deposicions molt freqüents i líquides, poden formar-se veritables erosions o nafres.
A vegades la dermatitis del bolquer pot sobreinfectar-se per càndida. En aquests casos solen aparèixer pústules ("puntets blancs"). La candidiasi de la zona del bolquer sí que sol afectar el plec de l'engonal i podria arribar a comprometre plecs, cuixes i engonals, i poden aparèixer petits granets a la perifèria o úlceres superficials.
Com prevenir la seva aparició?
La dermatitis del bolquer es pot prevenir mitjançant la neteja i la cura adequada de la zona del bolquer. És important mantenir aquesta àrea seca i neta, usant bolquers d'un sol ús d'alta absorció que han de canviar-se amb freqüència per evitar la humitat, i si és possible realitzar canvi de bolquer cada dues hores.
La higiene pot realitzar-se amb aigua sola o utilitzar un sabó amb un pH neutre o sense detergent tipus Syndet, evitar l'ús d'esponges, es podria fer servi un drap humit però evitant fregar molt fort.
L'aplicació de cremes de barrera, generalment a base d'òxid de zinc s'han d'aplicar en cada canvi de bolquer. La seva funció és bàsicament crear una barrera per impedir que els excrements i l'orina contactin la pell, de manera que s'han d'aplicar en una capa molt gruixuda, especialment en lactants que tenen tendència a desenvolupar dermatitis atòpica.
Sempre que sigui possible, és preferible no utilitzar tovalloletes netejadores, o en tot cas s'han d'escollir aquelles que no contenen fragàncies, alcohol o que siguin de ph neutre. Una bona alternativa són les tovalloletes amb oli.
Quin és el seu tractament?
En els casos lleus sol ser suficient aplicar les mesures preventives ja explicades. En cas de dermatitis del bolquer és encara més important evitar al màxim les tovalloletes per netejar la zona. És preferible utilitzar una gasa amb aigua, o encara millor, amb algun tipus d'oli (oli d'ametlles, mineral o coco).
Si no queda més remei que utilitzar tovalloletes han de ser sense fragància, hipoal·lergògenes, sense alcohol i de pH neutre. Si s'ha aplicat una capa gruixuda de crema barrera no cal eliminar completament la crema en cada canvi de bolquer, ja que les cremes barrera costen bastant de retirar i la fricció necessària per eliminar acabarien irritant la pell. La recomanació és per tant, netejar bé si hi ha excrements i si no hi ha deposició afegir més crema barrera i canviar el bolquer. Els casos amb major grau d'inflamació es tracten amb cremes de corticoides suaus. En aquests casos també poden ser molt útils algunes fórmules magistrals, preparades en farmàcia, d'eosina o òxid de zinc.
En casos de sobreinfecció per bacteris o fongs cal afegir al tractament antibiòtics o antifúngics en crema o pomada segons indiqui el pediatre o dermatòleg.
