• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Dermatitis atòpica en nens: què és, com es manifesta i com tractar-la

16/01/2019

La dermatitis atòpica és un trastorn inflamatori crònic de la pell que es manifesta en forma de brots d'inflamació de la pell (èczema) de forma recurrent.

Es presenta en nens amb una predisposició genètica i, sovint, amb antecedents familiars o personals d'asma, rinoconjuntivitis o al·lèrgies alimentàries. Aquestes alteracions genètiques produeixen una alteració de la barrera cutània i una inflamació permanent de la pell.

Com es manifesta?

L'alteració de la barrera cutània es manifesta en que la seva pell té un tacte especialment aspre, d'aspecte sec i la inflamació crònica produeix picor. De forma periòdica presenten fases d'empitjorament, amb aparició d'àrees d'inflamació visible (èczema) caracteritzades per enrogiment i increment de la picor. Solen aparèixer de forma simètrica, i les àrees d'afectació varien amb l'edat del nen. En lactants sol ser més freqüent en les galtes, coll i zona d'extensió de colzes i genolls. En nens majors de dos anys solen ser més freqüents en les zones de flexió d'aquestes regions i en el tronc. És un trastorn les manifestacions del qual solen millorar al llarg de la infància.

Els nens amb dermatitis atòpica tenen una susceptibilitat més gran que altres nens de patir infeccions de la pell, ja sigui per bacteris, virus o fongs, així com de dermatitis de contacte, per l'aplicació d'alguns fàrmacs tòpics.

La dermatitis atòpica és una malaltia que, en correlació amb la gravetat dels símptomes i amb el grau de control de la mateixa, pot alterar la qualitat de vida dels nens i de les seves famílies. Aquesta afectació ve condicionada, a més de per la picor, pels problemes amb la roba, amb l'activitat física, per l'alteració del son, de la imatge corporal per les lesions i per la incomoditat de l'aplicació d'alguns tractaments. 

Quin és el tractament?

El tractament inclou diverses mesures, sobretot centrades en les cures generals de la pell i el tractament farmacològic, tant dels brots com, en cas necessari, crònic.

Cures generals de la pell

Es refereixen a controlar els factors ambientals que modifiquen l'expressió de la malaltia (com ara la temperatura, el grau d'humitat i de contaminació ambiental) i a l'higiene i hidratació diària de la pell.

Respecte els factors ambientals, el fred i la sequedat ambiental deshidraten la pell del nen atòpic, per aquest motiu la majoria acostumen a empitjorar a l'hivern i millorar a l'estiu. El sol i la humitat ambiental disminueixen la inflamació de la pell atòpica, així com també els banys en aigua del mar.

És recomanable que el bany o dutxa siguin diàriament, fins i tot en èpoques en que tinguin lesions d'èczema actives, ja que contribueix a disminuir la picor, a relaxar al nen i a netejar i descontaminar la pell. Es recomana utilitzar sabons de pH àcid, ja que el pH normal de la pell és de 3,5-5,5, assecar la pell sense fregar i, quan encara estigui humida, aplicar la crema hidratant o els fàrmacs tòpics.

Es recomana que la roba sigui àmplia i de cotó o lli, que permeti la transpiració. Ha de rentar-se amb detergents suaus i aclarir bé perquè no quedin restes que puguin irritar la pell. Així mateix, és important retirar les etiquetes o superfícies rugoses que puguin estar en contacte amb la pell i irritar-la per fricció o per mecanisme químic.

L'elecció del producte utilitzat per a la hidratació de la pell ha de basar-se en la facilitat d'aplicació, en el seu cost i en les preferències personals o familiars, ja que la constància en l'aplicació diària, el compliment depèn d'aquests factors, redueix els brots i millora la qualitat de vida dels pacients. 

Normes d'alimentació

L'alimentació del nen amb dermatitis atòpica ha de ser la normal per la seva edat i únicament està indicada una dieta d'exclusió quan s'hagi demostrat una al·lèrgia (per les manifestacions de l'infant i per proves d'al·lèrgia) a algun aliment concret.

Tractament farmacològic

Els objectius del tractament farmacològic són disminuir la inflamació de la pell durant els brots, millorar els símptomes (picor, alteració del son i de la qualitat de vida) i disminuir el nombre de brots o recurrències.

Els corticoides tòpics són els fàrmacs més utilitzats en el tractament dels brots. S'utilitzen per disminució de la inflamació de la pell, de manera que disminueixen la picor i el rascat. Hi ha una gran varietat de corticoides tòpics, tant en la seva potència com en la seva forma farmacèutica (loció, crema, pomada, ungüent...). L'utilització d'un o altre depèn de la zona afectada i l'estat de la pell.

Els inhibidors de la calcineurina tòpics (tacrolimus i pimecrolimus) són fàrmacs immunomoduladors que han demostrat eficàcia i seguretat tant per al tractament dels brots com per prevenir la seva aparició, com a tractament de manteniment preventiu.

Els antihistamínics orals tenen com a finalitat disminuir la picor. Són d'elecció dels antihistamínics de primera generació (hidroxicina, dexclorfeniramina), pel seu efecte sedant. No es recomana l'ús d'antihistamínics tòpics atès que poden produir fotosensibilitat.

En casos de sobreinfecció de la pell pot ser necessari el tractament amb associacions de corticoides i antibiòtics o antifúngics tòpics.

Els corticoides i els immunomoduladors sistèmics són medicaments d'ús excepcional, en casos greus o que no milloren amb el tractament tòpic.

Comparteix