La xarranca, un joc de punteria, equilibri i diversió
30/06/2014
Font:
Saber saltar a peu coix i tenir una bona punteria és tot el que necessites per jugar a la xarranca.
Si disposes d’un guix o un tros de fusta i una pedra plana, ja pots dibuixar les caselles al terra i començar a jugar saltant de casella en casella. Però vigila... no val trepitjar la ratlla! Som-hi!
- Fabricant: La majoria de vegades es dibuixa al terra de forma manual. Malgrat això, hi ha algun fabricant que l’elabora amb escuma d’alta densitat.
- Categoria: Joc de regles, habilitat.
- Edat: A partir de 4 anys.
- Nº jugadors: Es necessiten 2 jugadors com a mínim.
- Temps de joc: No hi ha un temps determinat, dependrà del nombre de jugadors.
Saber-ne més
La xarranca és un joc tradicional conegut i jugat a la majoria de països del món. Depèn del lloc on es juga, poden variar lleugerament les regles i el nom del joc. Per exemple, al País Valencià se’l coneix amb el nom de Sambori, a la Garrotxa com a Nonet, al Ripollès li diuen Palet i a les Illes Balears, Xinga. En castellà, s’anomena Rayuela o Tejo. La Marelle es diu a França, Amarelinha al Brasil, Avió a Bolívia, Hopscotch a Anglaterra i als Estats Units, etc. Tot i això, la variant més típica és la que s’anomena Cel–Terra.
Per començar a jugar, es dibuixen 8 quadrats a terra. A vegades, es dibuixen també dos semicercles: la Terra (on es comença) i el Cel. Diuen que aquest dibuix simbolitza el recorregut de la vida des de l’inici fins l’arribada (el seu final).
La mecànica del joc és la següent: per torns, es tira una pedra plana a la casella que toca. Es comença per la casella 1 i es va pujant successivament fins arribar a la 8. Cal que la pedra caigui dins la casella, sense tocar les vores. Aleshores, es fa el recorregut de la següent manera: cal passar per totes les caselles, excepte la que té la pedra que s’ha de saltar, tot a peu coix i sense trepitjar les línies ni tocar amb l’altre peu el terra.
En arribar a les caselles en creu, si cap de les dues caselles té la pedra, es pot posar un peu a cadascuna simultàniament (eixarrancats). En arribar a les caselles 7 i 8 cal girar, saltant 180º, i tornar al principi. Quan s'està a la casella anterior a la de la pedra, cal ajupir-se i agafar-la, i completar el recorregut d’anada i tornada. En el cas de disposar de la casella “Cel”, allà es pot descansar!
Si s’aconsegueix fer tot el recorregut sense fallar, es continua llençant la pedra, ara a la casella número dos i així successivament. Quan no s’encerta la casella amb la pedra, o bé es trepitja alguna ratlla o es toca el terra amb l’altre peu, es perd el torn i es passa al següent jugador. Quan es reprèn el joc, es fa des de la casella on s’ha fallat, i així fins aconseguir completar tot el recorregut. Qui primer ho aconsegueixi, guanya.
Valors educatius i de salut
Es tracta d’un joc físic d’habilitat motriu on, a més de la bona coordinació de moviments, la punteria i l’equilibri resulten claus per assolir l’objectiu del joc.
A més, afavoreix l’autocontrol en haver d’aprendre a esperar i respectar el torn, i desenvolupa defenses contra la frustració.
- Quan jugar: és un joc molt apropiat per jugar a l’aire lliure, en un parc o al pati de l’escola, tot i que també venen lones o catifes per poder jugar a l’interior de casa. Això sí, cal un espai ampli per poder-se moure amb soltesa.
- Com compartir: és un joc per jugar en grup i per a totes les edats, que facilita la socialització amb altres infants, encara que siguin de diferent edat, i fomenta el joc en família. Qui de nosaltres no recorda haver jugat a la xarranca? Ens atrevim a provar-ho de nou?
- On i com guardar-lo: si és artesanal, només cal esborrar el dibuix i tornar-lo a dibuixar quan es vulgui tornar a jugar. Si és d’escuma, es munta i desmunta amb facilitat, a més de poder-se netejar. També podem trobar xarranques de lona plastificada i roba, que es poden enrotllar. De totes maneres, no hi ha res com saltar en un parc o en un pati!
Joc recomanat per:
