• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

On viuen els monstres

On viuen els monstres
14/02/2010

Where the Wild Things Are
Director: Spike Jonze. Guió: Spike Jonze, Dave Eggers. Intèrprets: Max Records, Catherine Keener, Mark Ruffalo, James Gandolfini (veu), Lauren Ambrose (veu). 90 min. Joves.
Després d’una discussió amb la seva mare, en Max, un nen entremaliat i imaginatiu, s’escapa de casa i arriba a l’illa on viuen els monstres. Aquesta adaptació del cèlebre llibre de Maurice Sendak ha tingut molt bona acollida a la taquilla nord-americana. És possible que un públic no familiaritzat amb l’àlbum la rebi amb menys entusiasme. El relat original ─unes il·lustracions bellíssimes acompanyades d’un breu text─ és una petita faula sobre el refugi de la fantasia, el costat fosc de tot nen, la necessitat de ser estimat i la importància de la llar.

Spike Jonze ha realitzat un treball notable i curiós alhora; ha barrejat personatges reals amb espectaculars ninots del taller d’en Jim Henson (The Muppet Show), i ha ampliat la història, donant profunditat als personatges. Ara en Max té una germana, i la seva mare ─divorciada─ té parella, i això influeix en el caràcter del protagonista. Els monstres disposen de més recorregut i expressivitat, tenen sentiments i aspiracions. En Max descobrirà que ser rei no és un joc, i voldrà fer les coses bé, la qual cosa en definitiva és la matèria de tot bon conte infantil.

El resultat final és atractiu, amb més encerts que errades, però sense ser rodó del tot. La història és una mica fosca, i sembla més convenient per a adults que per a nens, o potser per a adults que van llegir el llibre quan eren nens. La realització és impressionant, amb una mescla perfecta de personatges reals, titelles i efectes digitals. Les veus dels monstres són genials, i ajuden a configurar la seva personalitat. Ara bé, la pel·lícula és freda, a l’espectador li costa entrar, i es fa un pel llarga.

Etapa: 

Comparteix