• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Toy Story 3

Toy Story 3
29/09/2010

Director: Lee Unkrich. Guió: Michael Arndt. Veus originals: Tom Hanks, Tim Allen, Joan Cusack, Ned Beatty, Michael Keaton. 103 min. Tots els públics.
Han passat onze anys des de l’estrena de Toy Story 2, una seqüela excel·lent, la tercera pel·lícula de Pixar i la primera totalment creada, masteritzada i exhibida en format digital. Toy Story, la primera producció de Pixar, és de 1995 i va ser el primer llargmetratge animat generat íntegrament per ordenador.

Sense vacil·lar ni un segon, es pot escriure que Toy Story 3 és la millor tercera part de la història del cine, a més d’una de les millors pel·lícules animades.

No vull seguir sense abans fer una advertència molt necessària: tots els meus comentaris es refereixen a la versió original, en la que han participat uns actors sensacionals que aconsegueixen registres de veus inoblidables. La versió doblada segurament serà molt menys subtil, menys aguda, si tenim present la cura amb la que Pixar mima el so de les seves produccions, a més de l’important paper que té la llengua castellana en el clímax de la pel·lícula, una sorpresa que s’explica per la presència d’espanyols a l’equip internacional d’animadors de Pixar.

Toy Story 3 és una pel·lícula divertida i amena, commovedora, a la seva manera profunda i molt seriosa, amb moments d’un art arrasador, molta acció, girs de guió excels i un dels millors finals de la casa Pixar (i els té molt bons: només cal recordar el de Monstruos S.A.).

La audàcia de Pixar, la seva extraordinària creativitat segueix superant-nos. A la pel·lícula anterior, Up, van contractar a Thomas McCarthy (The Visitor) perquè ajudés a fer el guió. Aquesta vegada han confiat completament (li han donat la història) en un guionista sense experiència a l’animació, amb només una pel·lícula al currículum, que té molt poc a veure amb Toy Story 3, tant des del punt de vista temàtic com del tractament. Michael Ardnt, guanyador del Oscar al guió original per Petita Miss Sunshine, ha fet un treball fabulós: una trama, uns conflictes, uns punts de gir, uns diàlegs, una evolució de personatges i unes situacions d’humor delirant que deixen a l’espectador encantat.

Sumeu a l’escrit una animació impecable, uns fons molt treballats (el disseny de la llar d’infants és una demostració d’intel·ligència), un brillant tractament del color i de la llum, la inspiradíssima música Randy Newman, la precisió del muntatge i uns nous personatges (aquell punyent ós de peluix abraçador amb gust a maduixa) dissenyats amb l’habilitat del més manetes: el resultat final és simplement sensacional. A sobre, l’aperitiu amb forma de curt és enginyós -a nivell tècnic- fins a dir prou.

L’ombra de Lasseter (productor executiu) és allargada, o més ben dit, gran part del mèrit és seu. No és casual el sentit i explícit homenatge a Hayao Miyazaki tan estimat i admirat per tota la família Pixar, molt present a tota la pel·lícula, però especialment en la presència de Totoro, el personatge predilecte del director japonès. La manera de fer trilogia dels autors de la història (Lasseter, Stanton i Docter), portant les joguines al canvi generacional que suposa l’entrada del amo, Andy, a la universitat, és molt hàbil i seria impossible sense la inspiradora experiència familiar, que confessen obertament. És pot dir més fort però no més clar: sense la estimació -l’ orgull- per la família, pel matrimoni, per la paternitat i la maternitat que hi ha a Pixar, el punt de la “i” de Pixar no enlluernaria de manera tant potent.

Comparteix