En Temba, en Bru i l’aigua

En Temba i en Bru tenen la mateixa edat, als dos els agrada molt jugar i de vegades són una mica entremaliats. En definitiva, són dos nens normals i corrents. La única diferència és que en Temba viu a l’Africà i cada dia ha de recórrer 5 quilòmetres per anar a buscar aigua i en Bru ...en Bru s’oblida contínuament les aixetes obertes. Conèixer la història d’en Temba l’ajudarà a entendre el valor d’un bé tan preuat com l’aigua.
La mare d’en Bru, la Matilda, no trobava la manera de fer entendre al seu fill la importància d’estalviar un dels béns més preuats que tenim: l’aigua.

“Bru, tanca l’aixeta mentre et rentes les dents; els follets de les canonades no tenen temps de sortir i es poden ofegar”. “Bru, tanca l’aixeta mentre m’ajudes a ensabonar els plats; dins les canonades hi ha essers fantàstics que ploren quan l’aigua no s’aprofita”. “Bru, tanca l’aixeta...”

La Matilda no volia castigar en Bru, sinó conscienciar-lo de que estalviar aigua podia ajudar el nostre estimat món.

Un dia va cridar en Bru per explicar-li la història de l’avi Martí, l’avi explorador. En Bru, tot i que estava més pendent d’omplir amb l’aigua de l’aixeta la seva joguina de bufar i fer bombolles, va seure a escoltar la seva mare.

A l’avi Martí li agradava recórrer món per poder satisfer el seu esperit aventurer. Havia conegut diferents països, cultures i gent meravellosa, però també havia descobert que la seva vida era molt més confortable del que mai s’hagués pogut imaginar. Durant el seu últim viatge va anar a parar a un petit poblat al bell mig de l’Àfrica on va conèixer un nen amb uns grans ulls negres i un cabell preciós i arrissat que es deia Temba.

En Temba era el petit de 5 germans i vivia en una cabana feta de fang i palla amb els seus pares i avis. Allà no hi havia botigues, ni centres comercials, ni parcs d’atraccions, però tampoc hi havia llum elèctrica i sobretot no hi havia....aixetes.

La Matilda va explicar al Bru que en Temba havia de recórrer a peu cada dia cinc kilòmetres per anar a una font i omplir amb aigua una garrafa que la seva mare li donava i que faria servir tota la família.

Aquella nit en Bru se’n va anar a dormir molt preocupat per allò que la mare li havia explicat. En Temba tenia la seva mateixa edat. Tot i així, l’endemà ja se n’havia oblidat.

La Matilda va decidir que aquesta vegada s’hauria d’esforçar una miqueta més amb en Bru; així que va decidir tancar la clau principal de l’aigua. Quan en Bru es va despertar i va voler beure aigua es va que quedar ben sobtat quan, en obrir l’aixeta no hi sortia aigua. Quan va voler dutxar-se, va ser del tot impossible i tampoc no va poder rentar-se les dents ni omplir la seva joguina preferida, l’ós de bufar i fer ampolles, ni regar la planta que li havia donat la seva mestra. “Oh! sóc l’encarregat de la planta aquesta setmana, què faré si s’ofega?” va pensar en Bru.

Quan va anar a demanar aigua a la seva mare, aquesta li va respondre donant-li una garrafa buida de 5 litres i dient-li:

Aquesta vegada en Bru va entendre la lliçó i es va prometre fer tot el possible per estalviar aigua a casa seva i per canviar la manera de fer de tots els seus amics a l’escola.

Pseudònim
Croke