• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

A taula cal predicar amb l'exemple

Familia sopant junta
26/02/2015

Un dels consells que recull l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica d’Estats Units en la seva guia nutricional per a nens sans de 2 a 11 anys és que el paper dels pares o altres cuidadors respecte a l’alimentació consisteix en proporcionar oportunitats estructurades per menjar, un suport apropiat en funció del desenvolupament del nen, i aliments adequats, sense coaccionar al nen perquè mengi.

Els nens són els responsables de determinar si mengen o no i quina quantitat en volen, d’entre el que se’ls ofereix.

En aquest article parlarem sobre com ha de ser el moment dels àpats, quines recomanacions hi ha al respecte, però sempre tenint present que no hi ha un consell absolut que pugui servir a tothom i que cada família ho ha d’adaptar a les seves circumstàncies.

Un primer punt que es podria destacar és el fet de compartir l’àpat. Compartir en la seva vessant més àmplia. Compartir l’àpat no significa estar present mentre el nen menja, sinó menjar amb ell. Com més aviat integrem als més petits de la casa a l’alimentació comuna, més beneficis en podrem extreure.

En segon lloc, si mengem alhora, el més normal és que mengem el mateix. Aquest punt és especialment important, ja que apareix el concepte de l’exemple. La millor manera per aconseguir que un nen mengi és donant exemple. Si veu que els seus pares mengen qualsevol plat sense problema (no cal exagerar situacions ni destacar-ne les seves propietats), és més probable que ell mateix s’ho acabi menjant. Si parlem d’exemple, no només adquireixen uns hàbits que els ajuden a menjar de tot, sinó que també és el moment que, per imitació, aprenen com s’han de comportar a taula.

Seguim avançant en l’àpat i apareixen les primeres tensions, és el moment de la paciència. La gran aliada per fer del moment de menjar un moment agradable per tothom, sense pressions ni coaccions. Mantenir la tranquil•litat, sense posar-se nerviós i evitant les distraccions com la televisió o altres aparells electrònics ajuden a que els nens ho percebin com un moment agradable.

Aquests moments de tensió poden aparèixer per varis motius. Un dels principals és que al nen no li agradi el que li oferim. Entra en joc la neofòbia. La neofòbia és un terme que significa que tenim aversió per aliments no coneguts. No només es dóna en els nens, els adults també podem tenir neofòbia en certes ocasions, per exemple, quan ens ofereixen aliments exòtics que no coneixem. En nens és un fet molt habitual i que pot tenir certes connotacions hereditàries, per tant, en algunes famílies serà més comú que en altres. Alguns estudis diuen que per acceptar un aliment nou, l’hem de provar entre 11 i 90 vegades, per tant, un cop més, només es pot tenir paciència i no demostrar frustració quan és rebutjat.

Un altre moment de conflicte pot ser degut a la regulació de la gana del nen. Com deia la recomanació de l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica, el més recomanable és que siguin els nens mateixos qui decideixin la quantitat que volen menjar. Igual que ens passa als adults, segons el dia la nostra gana canvia, pot ser que estiguin cansats i no tinguin gana o que hagin fet molta activitat i en tinguin més de l’habitual, per tant, hem d’aprendre a acceptar que són ells mateixos qui millor poden regular la seva gana.

Un altre aspecte important que pot ser preocupant, tenint en compte les dades de sobrepès i obesitat del nostre país, és el fet que la mida de les racions sol ser sobredimensionat. Sobretot en nens petits, tendim a oferir racions que sobrepassen les seves necessitats, no passa res si no s’acaben el plat sencer. Per tant, de nou, si són ells mateixos qui decideixen quant volen menjar, és més probable que s’adeqüi millor a les seves pròpies necessitats.

Per últim, tot i que tan sols el fet de compartir àpats en família ja ha demostrat ser beneficiós per millorar els hàbits alimentaris de la població i prevenir alguns trastorns, no menys important és el menjar que oferim. Proporcionar als nens opcions saludables en cada moment del dia és vital perquè adquireixin uns bons hàbits alimentaris. Que en l’esmorzar i el berenar les opcions siguin entrepans, fruita, làctics, etc. Que en el dinar i el sopar no hi faltin verdures preparades d’infinites maneres o que s’acostumin a menjar llegums, peix o carn de tant en tant. Si no els acostumem a tenir a l’abast altres aliments que no els són tan beneficiosos, tampoc els trobaran a faltar. Significa que els ha d’agradar tot? Doncs tampoc és necessari.

Si hi ha alguna fruita que no els agrada no passa res o si prefereixen l’amanida d’enciam a la d’escarola. Com hem anat dient, els gustos es poden modificar molt al llarg dels anys, mentre no pressionem ni forcem perquè els agradi un determinat aliment, si actuem amb naturalitat i reben una àmplia oferta d’aliments saludables, a la llarga poden anar-los incorporant pràcticament sense donar-se’n compte.

Article realitzat per:

Fundació Alícia

 

Fundació Alícia

Comparteix