El Ratoncito Pérez i els angelets

A vegades hi ha conflictes o malentesos entre els personatges màgics que porten regals als més petits. En el conte d’aquest mes, la Mariona està molt preocupada perquè li ha caigut una dent i el pare li diu que vindran els angelets i l’àvia li diu que vindrà el Ratoncito Pérez. Per sort, la seva mare trobarà una gran solució.

Ja feia dies que a la Mariona se li
movia una de les dents del davant. Era la primera que amenaçava
amb caure i per això estava molt neguitosa. El pare i la mare,
que la veien inquieta, li deien que no havia de patir per res, que
quan li caigués la dent, veuria que exagerava. Però la
Mariona se la tocava constantment, mirant que encara fos a lloc, i ja
feia dies que estava tota sorruda, molt més callada del que
era habitual.

Dilluns al matí semblava que la
dent ja només s’aguantava per un filet molt i molt prim i,
quan va marxar a l’escola, el pare li va dir: “Mariona, segur,
segur que et caurà avui!” La Mariona feia una cara tan
preocupada que el pare la va abraçar ben fort. “Au, va” li
va dir “no et posis a plorar, tu, ara! No entenc què és
això que et preocupa tant!”

A la tarda, la mare la va recollir a
l’escola i la va trobar plorant desconsoladament. Duia un paperet amb
la dent a dins!

“Mariona” li va dir la mare “per
què plores? Si és una cosa molt bonica que et caigui la
primera dent!”

Aleshores la Mariona li va explicar tot
el que li passava.

Estava molt preocupada, li va dir,
perquè l’àvia li havia dit que quan et cau una dent ve
el Ratoncito Pérez i et deixa un regal sota el coixí.
En canvi, el pare assegurava que això ho feien els angelets.
Com s’entenia allò? A més a més, ara que el
pare i la mare ja no vivien junts, com sabria el Ratoncito, o els
angelets, on havien d’anar? Potser el Ratoncito es pensaria que hi
anaven els angelets, o els angelets anirien a la casa que no toca i
al final es quedaria sense regal!

La mare va riure i li va dir que això
tenia una solució ben fàcil. Aquella nit escriurien una
carta al Ratoncito i una carta als angelets. Els explicarien on era
la Mariona i els hi demanarien, si us plau, que parlessin i que es
posessin d’acord, no fos cas que fessin el viatge en va o que no hi
anés ningú!

Després de sopar, la Mariona i
la mare van escriure una carta per al Ratoncito i una altra per als
angelets. La va escriure la Mariona amb molta cura.

“Però, mare” va dir la
Mariona “com sabrem on hem d’enviar la carta?”

Com sempre, la mare tenia la resposta:
la carta per al Ratoncito calia deixar-la sobre el marbre de la
cuina, al costat d’un tros de formatge. Algú li va explicar
que el Ratoncito visita cada nit totes les cases en les que algú
s’hi ha deixat un trosset de formatge fora de la nevera. La carta
per als angelets la llegirem en veu alta, ja que tenen una oïda
molt fina i ho senten tot.

L’endemà al matí, la
Mariona va aixecar el coixí i va trobar un conte nou. Però,
també hi tenia una carta, que deia així:

Estimada Mariona,

No sé si ho saps, però
sóc molt i molt amic dels angelets.També de

la Fada
del Bosc i de la Fada de les Dents, que duen els regals al nens

que
se’ls hi cauen dents d’altres països. Ui, sí! Som una
bona colla d’amics!

També som amics del Pare Noel i dels Reis
Mags i del Tió,per descomptat!

No has de patir per això
dels regals: estem molt ben comunicats entre

nosaltres i coneixem
perfectament a tots els nens i nenes. Sabem on viuen,

què fan
i si s’han portat bé o no. Per això, la propera vegada
que et caigui

una dent, siguis on siguis, deixa-la sota el coixí,
que nosaltres ja ens coordinarem!

Una abraçada molt forta.

El Ratoncito Pérez