La núvia cadàver, una pel·lícula sobre móns incompatibles i crítica sobre les falses aparences
- Títol: La núvia cadàver
- Direcció: Tim Burton i Mike Johnson
- Música: Danny Elfman
- Producció: Warner Bros. Pictures, Tim Burton Productions, Patalex Productions, Tim Burton Animation Co., Laika Entertainment, Will Vinton Studios
- Gènere: fantàstic, musical i animació stop-motion
- Edat: a partir de 8 anys
- Temàtica: crítica a les falses aparences, viure entre dos mons incompatibles
El món dels vius, gris, fosc, mesquí, sense musica, trist; el món dels morts, acolorit, lluminós, sincer, ple de música, alegre. El contrast entre ambdues “realitats” és l’element que posa de manifest la crítica que Tim Burton endega amb La núvia cadàver: el món dels vius pot arribar a ser tan menyspreable que marxar a viure al món dels morts podria ser una opció no pas tan dolenta.
L’argument, senzill, basat en un conte popular jueurús del segle XIX, transcorre en un poble fictici de l’època victoriana. El Víctor i la Victòria –divertida manera de vincular història, personatges i època- són dos joves obligats a contraure matrimoni.
Obligats pels seus pares: els d’ell, peixaters que han amassat una fortuna gràcies al negoci del peix, pretenen ascendir socialment casant-lo amb la Victòria, filla única d’una família de l’alta societat; els d’ella, aristòcrates arruïnats, pretenen aprofitar la riquesa dels peixaters per eixugar deutes i sortir de la bancarrota casant-la amb el Víctor, fill únic també.
Els dos joves es coneixen i s’agraden, i allò que era un enllaç arreglat esdevé una història d’amor autèntic. Però un error absurd portarà en Víctor a desposar-se amb la núvia equivocada. Una noieta que és morta i a qui el Víctor li col·loca l’aliança de matrimoni. Un equívoc terrible que arrossega el Víctor al món dels morts. Allà descobreix que el món de l’ultratomba no seria tan horrorós si no fos perquè la seva promesa, la Victòria, no hi és amb ell.
Tim Burton i la seva mirada crítica obre els ulls dels espectadors perquè anem a mirar què hi ha darrera del decorat de les vides que es construeixen sobre les falses aparences. Burton ens hi porta de la mà i ens ensenya no només que res no és el que sembla, sinó que sovint és tot el contrari.
Contraposa així la imatge idíl·lica que es presuposa a la família, i retrata uns adults egoistes i superficials disposats a tot per preservar els seus interessos. En aquest sentit, La núvia cadàver és una reflexió crítica interessant sobre el costat fosc del món dels adults, i sobre el capteniment d’aquests que pot ser més aterrador que el més horrorós dels fantasmes.
Pel·lícula recomanada per:
Sandra Gómez Rey. Contes de Mantega
