La nena que volia carbó, un conte que trenca tòpics i capgira conceptes

• Títol: La nena que volia carbó
• Text i il·lustracions: Cristina Sardà
• Gènere: conte il·lustrat
• Edició: Baula
• Edat: a partir de 5 anys
• Temàtica: la nit de Reis, iniciativa, creativitat

La Gemma és una nena que demana carbó als Reis. Decideix que la mala fama d’aquest mineral, tanta com per ser considerat un càstig per als nens que es porten malament, és injustificada. Per a la Gemma, el carbó és un regal fantàstic. Serveix per a dibuixar i té moltes altres utilitats ben importants. 

Però, és clar, aconseguir que els Reis li portin carbó la nit més màgica de l’any tampoc no serà cosa fàcil: haurà de tenir un comportament certament desagradable. S’hi haurà d’esforçar molt i dur a terme un bon grapat de malifetes quan només queden sis dies per a l’arribada de ses majestats. 

Pot haver-hi un plantejament més excitant per a un infant que un conte farcit de malifetes d’allò més esbojarrades? 

La nena que volia carbó és un conte que trenca tòpics i capgira conceptes: Què passaria si una criatura volgués trobar-se amb una muntanya de carbó l’endemà de la nit de Reis? Quin mal comportament la faria mereixedora d’aquest estrambòtic regal? 

Aquest plantejament un bon xic divertit ens porta una història original. Ens desperta tot l’interès per a conèixer la seva protagonista singular, la Gemma, i l’aventura que s’hi esdevindrà. Perquè per moltes trapelleries que inventi la Gemma, que és bona nena de mena, tot li sortirà malament. És a dir, no aconseguirà fer la punyeta a ningú amb les seves pilleries ja que no tindran les conseqüències desitjades. 

Tot i així, finalment, els Reis Mags de l’Orient complauran la Gemma. Perquè ja se sap que, poc o molt, aquests homenets màgics acaben fent feliços tots, tots els infants.

La nena que volia carbó, escrit i il·lustrat per la Cristina Sardà, ens convida a reflexionar sobre la importància de tenir cura de les il·lusions dels infants. Fins i tot quan els seus desitjos s’escapen de la comprensió dels adults. 

La fantasia dels nens rutlla al marge i en un món paral·lel al món dels grans. Rauen immersos en un imaginari construït en coherència des de i per a la seva lògica. Respectant aquest hàbitat de joc i tendresa, els grans els acompanyem en el camí de crear la pròpia identitat, d’allò que els mou a ser qui són i a fer el que fan.    

Conte recomanat per:

Sandra Gómez Rey (Contes de Mantega) en col·laboració amb la llibreria A peu de pàgina