En Joan a la tele

Què pot succeir si algú passa massa hores davant la tele? La història d'aquest mes ens explica la curiosa experiència d’en Joan, un nen a qui li encanten els dibuixos animats. El seu pare l’intenta convèncer que pot fer altres coses per divertir-se, però en Joan no es vol perdre la sèrie dels seus personatges preferits. No obstant això, una tarda al sofà davant la pantalla ho canviarà tot...
– Pare! –deia sempre en Joan–, m’avorreixo!

El pare li preguntava per què no jugava amb alguna de les joguines que li havien regalat per l’aniversari. Aleshores, en Joan sempre contestava coses com ara: “no en tinc ganes”, o “s’han acabat les piles”, o “justament volia jugar amb el camió però el vaig deixar a ca l’àvia. Si tingués el camió, rai, però precisament, aquest no el tinc!”
– Què curiós –li contestava el pare– que de totes les joguines que tens, que en tens un munt, vulguis justament la que no tens a casa! Per què no dibuixes?
– Ja vaig dibuixar ahir, ara vull veure la tele.
– Ah! –deia el pare–, i això no t’avorreix mai, oi? La tele ja l’has vista una bona estona aquest matí, ara toca fer alguna altra cosa.
– Però no vull! –cridava en Joan–, jo vull veure la tele! La tele és l’única cosa que no m’avorreix! Si no puc veure la tele, doncs no soparé! I si no puc veure la tele, doncs no em vull dutxar! I si no puc veure la tele, doncs no vull dormir, i ploraré i cridaré tota l’estona i no et deixaré treballar ni llegir ni fer res fins que no pugui mirar-la!

Un dia, mentre mirava la tele, li va passar una cosa ben curiosa. Primer li va fer gràcia, després es va començar a inquietar i al final, estava aterroritzat!

Mirava els seus dibuixos preferits, Scooby-Doo, el gos gegant que sempre es fica en embolics amb mòmies, vampirs, monstres i dinosaures sense cap. Que divertits eren aquests dibuixos! Sempre li feia una mica de por quan sortia el monstre o el vampir, però sota la manteta del sofà, no li calia patir!

De cop, però, just quan el monstre era a punt de tocar el gos gegant per darrera l’esquena i clavar-li un bon ensurt, en Joan va notar algú que li tustava l’esquena. Es va girar ben esverat però no va veure res. Va riure’s d’ell mateix, per haver-se espantat d’aquella manera. A l’episodi, l’Scooby-Doo feia equilibris dalt d’un trampolí per no caure al llac ple de cocodrils sense cap, però tot de cop, perdia peu i... patatxop! De cap al llac!

Ara sí que en Joan va esverar-se del tot! Perquè just quan l’Scooby-Doo queia al llac, ell va notar com si algú li hagués abocat una gerra d’aigua ben freda pel clatell. Va xisclar ben fort, però ni el pare ni la mare van venir a veure què li passava. L’Scooby-Doo era dins el llac, envoltat de cocodrils sense cap que, com que no tenien cap, no el veien i no se’l podien menjar, però no per això semblaven menys terrorífics!

En Joan notava com els coixins del sofà se li havien anat acostant i tenia por que d’un moment a l’altre se li llancessin al damunt! Va voler fer un bot per apagar la tele, allò ja era massa! Era possible que estigués vivint el mateix que l’Scooby-Doo però al sofà de casa seva?

Però en Joan estava ben clavat al sofà, com si l’hi haguessin enganxat amb pega! No es podia bellugar! Sort que ja s’havia acabat l’episodi! Volia aixecar-se, volia deixar de mirar aquella tele que el transportava cap a l’interior dels dibuixos i el feia patir el mateix que els protagonistes. Recordava quantes vegades li havia dit al seu pare que la tele era l’única cosa que el divertia. Què donaria ara per poder-la apagar i jugar amb els seus robots nous!

Però allà estava, ben enganxat al sofà, veient com començava la tanda d’episodis de Tom i Jerry. Ara hauria de rebre un munt de castanyots per totes bandes! I qui li tocaria ser, a ell? En Tom, que sempre acabava amb els bigotis estirats, els dits enganxats en una porta o el nas esclafat per un piano? O potser en Jerry, que sempre se’n sortia amb la seva? Ai, mareta, quin patir! El gossot de tots els capítols perseguia en Tom per tota la casa i en Joan notava un alè al clatell com si l’estiguessin empaitant a ell! Li havia tocat ser en Tom. Oh, no!!!

Quan el gossot ja era a punt d’atrapar en Tom i en Joan es preparava pel pitjor, es va despertar de cop, al sofà de casa, enmig d’un episodi de Tom i Jerry que devia fer estona que anava. Estava suat de cap a peus, tant, que semblava que s’hagués fet pipí! S’havia quedat ben adormit! Quin malson! Ara sí que es va aixecar d’un bot, sense cap problema, i va córrer a apagar la tele.

El pare tenia raó, més valia que anés a fer alguna altra cosa, com per exemple acabar el dibuix que tenia a mitges!