• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Harry Potter i les relíquies de la mort (2 ª part)

Harry Potter i les relíquies de la mort (2 ª part)
28/09/2011

Director: DAVID YATES
Guió: Steve Kloves. Intèrprets: Daniel Radcliffe, Emma Watson, Rupert Grint, Ralph Fiennes, Helena Bonham Carter. 130 min. Joves.
Per fi arribem al final d’aquesta llarga saga de vuit lliuraments en la que el jove mag Harry Potter i els seus amics Ron i Hermione s’enfronten al mal, encarnat per Voldemort. En aquest últim episodi podrem comprovar qui guanya i com. També tindran el seu desenllaç les trames romàntiques, alguns personatges revelaran el seu veritable rostre i el passat ens oferirà lectures inèdites.

Com el seu nom indica, aquesta pel·lícula és la segona part de l’últim llibre que, de forma difícil de justificar, es va rodar en dues parts i amb un ingrés doble de taquilla. La història no donava per tant i la primera ja era lenta, buida i, en definitiva, una decepció. Aquesta segona, però, és molt millor, sobretot les últimes escenes i deixa un bon sabor de boca com a punt i final de la saga. Ens explica com Harry i els seus amics han de trobar els horricreus que si són destruïts poden acabar amb el poder de Voldemort.

Com és d’imaginar, i donada l’edat que han assolit els nostres protagonistes, no estem davant d’una cinta infantil: la violència s’intensifica, el nombre de morts és inaudit per la sèrie i els petons ja no són a les galtes. A més, tot això es presenta amb una fotografia fosca fins a fer-se angoixant i en un clima crepuscular i ruïnós. Un epíleg situat dinou anys després dóna un respir lluminós i infantil a aquesta pel·lícula de guerra extrema entre el bé i el mal.

En realitat, a nivell estètic la pel·lícula no aporta res que no hagi estat explotat fins a la sacietat en les set pel·lícules anteriors. Els efectes, atmosferes i enlluernaments digitals que ens van sorprendre i captivar en els primers lliuraments ja no produeixen l’emoció de llavors; ni tan sols el 3D estereoscòpic d’aquesta última és capaç de proposar una novetat i un interès dignes de menció. Però el guió funciona, sense ser tampoc especialment brillant, i els actors fan l’enèsim i aconseguit esforç per aprofitar les últimes gotes d’uns personatges gairebé esgotats.

Els temes que proposa la cinta són els habituals, però portats al paroxisme final: el valor de la lleialtat a l’amistat, el sacrifici pels altres, la fidelitat al bé i a la veritat... Però potser el més interessant està en l’escena en què Harry, que té a les mans la vareta més poderosa del món que el farà invencible, decideix romandre vulnerable, és a dir, humà.

En fi, una bona pel·lícula sense ser res de l’altre món, molt entretinguda, de emocionant final i que proposa uns valors universalment assumibles, i una antropologia en la qual mal no està fora de nosaltres sinó en l’interior de cada un.

Visita la web oficial (Espanya)

Comparteix