El Gat amb Botes

Dels contes de Charles Perrault a la gran pantalla. El Gat amb Botes fa el seu salt al cinema amb la veu d'Antonio Banderas i, en algunes sales, en 3D. Gràcies a la seva força i personalitat, el divertit personatge secundari que va aparèixer fa pocs anys al costat de l’ogre Shrek s’ha guanyat una pel·lícula per a ell sol. De fet, El Gat amb Botes no arriba sol: el valor de l’amistat, l’honor i l’honradesa l’acompanyen en aquesta nova aventura als cinemes de casa nostra.
Els contacontes saben que existeixen tantes històries com narradors. Només se’ls demana ser fidels a la idea original. En aquest cas, es confia aquesta tasca al divertit secundari que va aparèixer fa pocs anys al costat de Shrek, el Gat amb Botes, amb tanta força i personalitat que s’ha guanyat una pel·lícula per a ell sol. Més o menys com el que va fer Charles Perrault amb ell fa gairebé tres segles. Per cert, tot i el seu to desenfadat, El Gat amb Botes té també, com correspon als contes clàssics, una moral sobre el valor de l’amistat, l’honor i de l’honradesa.

Com en anteriors ocasions, perquè l’equip de guionistes i el director van treballar en les aventures de Shrek i a Hop, apareixen elements de diverses històries populars. No obstant això, la línia argumental d’El Gat amb Botes és original, un desenfadat disbarat en què es barreja acció i humor, i una bona dosi d’enginy. Està particularment ben aconseguida l’arrencada i la caracterització dels protagonistes. El desenvolupament és un enorme carrusel en què succeeixen tants episodis i s’embolica de tal manera que, al final, els realitzadors han de donar les explicacions a cop de discursos i la història perd força.

La realització és impecable i el 3D, encara que innecessari, embelleix encara més una pel·lícula ben maca que agradarà als més petits.

   Visitar la web oficial (espanyol)
   Visitar la web oficial (anglès)