Què em passa, doctor? Tinc una al·lèrgia

Aquest conte ensenya als nens i nenes que pateixen al·lèrgies alimentàries a portar una vida completament normal, menjant, això sí, les coses que no els provoquen reaccions.
La Maria era una nena molt juganera i riallera. Li agradava tastar tota mena de menjar, però el que més li agradava era menjar fruita: sempre volia tastar els diferents fruits per veure si li agradaven.

Molt sovint feien alguna sortida els caps de setmana amb els pares per conèixer el país i, al final de la primavera, van decidir anar a una masia. Aquests llocs agradaven molt a la Maria, ja que estaven a l’aire lliure, hi havia molts llocs per jugar i descobrir coses noves. El més interessant d’aquesta masia era que per menjar donaven fruita que ells mateixos conreaven, i la Maria es va posar molt contenta en saber que podria tastar nous sabors.

Al matí, quan esmorzaven, els van oferir un bon plat de fruites noves: peres petites que es deien "Peres de Sant Joan", cireres, prunes; també hi havia un cosa que no recordava haver vist mai: eren albercocs, que tenien pinta de ser molt bons. Va ser la primera cosa que va tastar, i li van agradar molt, doncs eren molt dolços i gairebé no en va deixar cap pels seus pares.

En arribar la tarda no es trobava gens bé, però no sabia què li passava. Tenia mal de cap i notava que tenia la cara molt calenta i una mica embotida. Els pares, quan la van veure, la van portar a l¡hospital perquè no sabien què tenia.

El doctor els va tranquil·litzar, dient-los que no era res greu però que havia de cuidar-se. La Maria tenia al·lèrgia a alguna cosa que havia menjat. Per tant, quan arribessin a casa, l’haurien de portar al seu metge per fer-li unes proves i saber segur què li havia fet mal. De moment, el metge li va posar una injecció d’antihistamínics, cosa que la Maria no sabia ben bé què era però va fer que de seguida es trobés molt millor.

Quan van arribar a casa seva, van trucar al seu metge per explicar-li el que li havia passat a la Maria. El metge va coincidir: el que li havia passat era una al·lèrgia a alguna cosa. El primer que havien de fer era una prova per saber què era el que li provocava la al·lèrgia.

De camí al lloc on li havien de fer la prova la Maria tenia una mica de por, doncs no sabia com feien aquestes coses. En arribar al lloc va agafar-se molt fort de la mà de la mare, però la infermera va dir-li que no tingués por, que no li farien gens de mal, i que, a més, era molt divertit, ja que li pintarien unes rodones amb retoladors al braç i a dins de cada rodona farien una petita punxada per saber què li havia fet mal. Això la va tranquil·litzar una mica, però va demanar si la seva mare podria entrar amb ella i li van dir que sí.

Uns dies després van tenir el resultat de la prova i van saber que tenia al·lèrgia a la fruita que tenia borrissol, com els albercocs o els préssecs, i la solució era ben senzilla: només calia que deixés de menjar aquestes fruites i no tindria cap més problema.

Quan van arribar a casa, la Maria estava una mica trista perquè li havien agradat molt els albercocs però també estava contenta perquè el que li va passar només va ser un ensurt, i així van saber que tenia una al·lèrgia. També sabia que podria continuar menjant altres tipus de fruites, que era el que més li agradava.