• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Dieta vegetariana i vegana en nens. Què cal tenir en compte?

Cistella de vegetals
01/08/2016

Des de fa anys cap aquí s’ha estès arreu del món la tendència culinària del vegetarianisme com a forma de vida saludable. Però, sabem realment en què consisteix, els diferents tipus de dieta vegetariana que existeixen i si és o no recomanable pel consum infantil? 

La dieta vegetariana es basa en evitar la ingesta de carn i peix, tot i que en trobem de diferents tipus segons sigui més o menys estricte. Trobem la dieta ovo-lactovegetariana que inclou aliments derivats dels animals com els ous o productes làctics, o la dieta lactovegetariana que inclou productes vegetals i làctics. El vegetarianisme més estricte és el que es coneix com a veganisme, actualment molt de moda, el qual refusa la ingesta de qualsevol producte o derivat d’origen animal, com els làctics, ous o mel.

Durant l’etapa de desenvolupament i creixement dels infants es necessiten requeriments nutricionals específics, per tant aquestes dietes les considerem restrictives de certs nutrients i seguides d’una manera no controlada poden sorgir deficiències o malalties.

En l’àmbit mèdic, es recomana que l’alimentació  sigui adequada, suficient, completa, variada i equilibrada, per tant és aconsellable que la seva alimentació inclogui tots els grups d’aliments. 

Consideracions a tenir en compte en cas de seguir una dieta vegetariana o vegana

Per a aquelles famílies que optin per una dieta vegetariana o vegana han de tenir en compte certes pautes o indicacions per aconseguir que els infants tinguin una dieta el màxim de variada i nutritiva adaptada a les seves necessitats.

Es desaconsella prendre suplements nutricionals en infants si es poden aconseguir nivells òptims amb una dieta equilibrada. És cert que portar una dieta vegetariana (ovolacto- o lacto-vegetariana) és més equilibrada que la dieta vegana, ja que inclou més varietat de grups d’aliments. Tot i així, també s’han de tenir en compte certes recomanacions nutricionals quan se segueixin aquest tipus de dieta. 

Les persones que segueixen una dieta vegetariana o vegana tenen una aportació extraordinària de fibra, vitamines, minerals i altres compostos no nutrients (antioxidants, polifenols, esterols), ja que consumeixen més fruita, verdura, llegums, cereals, i menor quantitat de greixos saturats, proteïnes animals, i per tant, colesterol. Els vegans tenen un consum nul de colesterol, no ingereixen cap producte ni derivats d’origen animal.  En un estudi britànic s’ha observat que els nens en edat escolar amb dieta vegetariana consumeixen més quantitat de fruita i verdura, llegums i cereals, i la majoria de vitamines i minerals es trobaven en nivells superiors, a excepció del calci.

Per altra banda, s’ha de considerar que la ingesta exclusiva de productes d’origen vegetal, sobretot en el veganisme, aporten menor quantitat de proteïnes, greixos essencials i certs minerals i vitamines si no es segueix de manera controlada i correcta. 

Per tothom és conegut que el peix blau és un dels aliments amb més quantitat de greixos omega-3 amb propietats cardiosaludables. Però hi ha d’altres productes d’origen vegetal amb gran quantitat de omega-3, com els fruits secs (nous) o les llavors (lli o chia) que aporten les quantitats requerides diàries d’aquest greix essencial. Pels nens, l’omega-3 és necessari pel desenvolupament i funcionament del cervell, la funció cognitiva i redueix la inflamació.

El ferro (Fe) és un mineral essencial i amb elevada controvèrsia en dietes vegetarianes ja que el Fe hemo, només present en carns, és més biodisponible i s’absorbeix millor per l’organisme. Els vegetals tenen una gran quantitat de Fe però al estar present altres compostos (fitats, fibra) dificulten la seva absorció. Una manera d’absorbir el Fe present en els aliments d’origen vegetal és combinar-los amb vitamina C. L’absorció del zinc (Zn) també és menor per la presència en els vegetals de compostos (fitats i oxalats) que inhibeixen la seva absorció, i per tant en infants s’ha de vigilar ja que tenen unes necessitats de Zn més altes.

El calci (Ca) és un mineral indispensable per a la bona formació dels ossos en etapes de creixement, les millors fonts de Ca són la llet i els derivats làctics però aliments d’origen vegetal com els fruits secs, col, bròquil o sèsam aporten grans quantitats de calci per arribar als requeriments nutricionals diaris establerts. Però per a la correcta formació dels ossos es necessita vitamina D, responsable de dipositar el Ca als ossos, per tant en etapes de creixement els requeriments de vitamina D són casi el doble que els d’un adult (5g/dia). Si es segueix una dieta vegetariana o vegana els nivells de vitamina D poden ser inferiors als recomanats ja que sobretot està present en derivats làctics, ous i alguns peixos blaus, tot i que la vitamina D també pot ser sintetitzada a la pell gràcies als raigs solars. 

Un dels principals problemes de les dietes vegetarianes és el dèficit de vitamina B12 o cobalamina, doncs aquesta vitamina només es troba present a productes d’origen animal. En la població infantil, els requeriments nutricionals de vitamina B12 són diferents depenent de l’edat, varien entre 0,5-1,5 g/dia. Aquesta és una quantitat petita però indispensable pel correcte desenvolupament del infants, ja que és una coenzima implicada en diferents vies metabòliques, essencial per la formació dels glòbuls vermells i el correcte funcionament del sistema nerviós. Si hi hagués dèficit de vitamina B12 poden donar-se episodis de anèmies, neuropaties o aterosclerosis.

La vitamina B12 no només afecta a nens i nenes vegetarians o vegans, sinó a les dones embarassades o lactants. Aquestes tenen uns requeriments elevats de vitamina B12 (2,2g/dia i 2,6g/dia, respectivament) ja que són les úniques vies que subministren aquesta vitamina al fetus o neonat. Per tant, cobrir les necessitats nutricionals de vitamina B12 amb suplements o aliments suplementats és indispensable pel desenvolupament del fetus i neonats.

Una altra qüestió que crea controvèrsia és la tendència d’una dieta restrictiva en certs aliments i fins a quin punt es pot escollir un tipus de dieta per a un nadó o infant.

És cert que si es controla no hi ha d’haver cap problema ni complicació, però s’ha de ser conscient que amb una dieta equilibrada es pot arribar a aconseguir tots els nivells de macronutrients i micronutrients que un infant necessita sense suplementació.

En aquest sentit, els metges i nutricionistes no es posen d’acord a l’hora de recomanar el consum de dietes vegetarianes o veganes en població infantil. Actualment, no hi ha una posició unànime en contra o a favor del seguiment d’aquest tipus de dieta, però s’ha d’estar informat i ben aconsellat per part de metges i nutricionistes, per tenir una bona planificació i poder suplir tots els requeriments nutricionals dels infants. 

Sabent en què consisteix una dieta vegetariana, els diferents tipus i els beneficis i inconvenients de seguir-la, a l’hora de triar el tipus de dieta, s’ha de tenir en compte la salut i necessitats especials de cada infant, ja que per davant de tot, hi ha d’haver-hi un correcte desenvolupament infantil.

Accés a les fonts de consulta:

Ingestas Dietéticas de Referencia (IDR) para la Población Española, 2010. Act Diet. 2010; 14 (4): 196-197. Consultat el [12/07/2016]. 

Linus Pauling Insitute (Oregon State University; OSU). Centro de Información de Micronutrientes. Consultat el [12/07/16]. 

Ángel Gil Hernández. Tratado de Nutrición. Tomo I. Bases Fisiológicas y Bioquímicas de la Nutrición. 1ª edición. Madrid: Editorial Médica Panamericana; 2005. Pàgs 748-752.

Ángel Gil Hernández. Tratado de Nutrición. Tomo 3. Nutrición Humana en el Estado de Salud. 1ª edición. Madrid: Editorial Médica Panamericana; 2005. Pàgs 18-43. 

National Insitute of Health [Internet]. Consultat el [11/07/2016]. 

Unión Vegetariana Internacional (IVU) [Internet]. Reed Mangels. Consultat el  [11/07/2016]. 

Mangels AR, Messina V. Considerations in planning vegan diets: Infants. J Am Diet Assoc. 2001; 101: 670-677.

Programa de intervención para la prevención de la obesidad infantil. Dietas Vegetarianas. Consultat el [11/07/2016]. 

Article escrit per:

Fundació Alícia

Comparteix