Els diaris de la Cirera 1: El zoo petrificat

Portada del còmic Els diaris de Cirera: El zoo petrificat
03/12/2018
  • Títol: Els diaris de la Cirera 1: El zoo petrificat 
  • Autors: Joris Chamblain i Aurélie Neyret
  • Gènere: Aventures
  • Edició: Alfaguara
  • Edat: a partir de 9 anys 
  • Temàtica: primeres amistats incondicionals, despertar a grans curiositats, solidaritat, sentiment de pertinença a una comunitat

El zoo petrificat és el primer dels tres volums fins ara publicats de la col·lecció Els diaris de la Cirera. La Cirera és una nena de 10 anys que vol ser escriptora. Quan la seva mare li regala un diari, ella comença a escriure-hi les coses que li passen. Entre elles, una de les seves primeres aventures al voltant d’un personatge intrigant: el “Senyor Misteri”. 

La Cirera i les seves amigues, Erika i Lina, descobreixen aquest  home gran un dia que el veuen sortir del bosc, amb una aparença força estranya. Aquest fet empeny la Cirera, que és observadora i curiosa de mena, a iniciar una investigació. L’objectiu és descobrir què hi fa el “Senyor Misteri” cada dia al bosc, una intriga que portarà la protagonista i les seves amigues a un lloc amagat i sorprenent .

Aquesta novel·la gràfica, barreja original de còmic i narrativa, posa en joc un bon grapat d’elements compartits en l’imaginari col·lectiu dels infants: la primera colla d’amics incondicionals;  una cabana dalt d’un arbre; les bicicletes com a primer transport que els dóna certa autonomia; personatges adults més o menys estrambòtics i intrigants o un bosc per viure-hi aventures. Aquest és l’univers de la Cirera amb què clarament es podran identificar els lectors. 

A nivell educatiu, destaca el valor de la solidaritat ja que uneix transversalment tots els personatges. La solidaritat és el sentiment que edifica la història i és el punt de trobada entre el món dels infants i el dels adults, un encontre que resulta d’allò més gratificant per a tots. 

En aquest sentit, El zoo petrificat és un àlbum que educa en la importància de trobar espais intergeneracionals compartits en què trobar-se mons diferents, bo i cercant inesperats punts en comú. 

Sovint pot semblar que el món dels infants transcorre per camins de fantasia i puerilitat prou allunyat de “l’encertat” món dels adults. Però si els grans ens deixéssim portar més sovint per l’espontaneïtat i la simplicitat de la mirada dels infants - capteniment que els porta a creure que no hi ha impossibles -  la comunicació podria esdevenir més respectuosa i honesta en molts casos. 

Aquest és el punt sobre el qual pivota la relació de la Cirera amb la seva mare. Un vincle que es veurà reforçat al final de la història, justament gràcies a l’acostament que es produeix entre els mons d’ambdues. 

La poètica també és present en aquest primer volum de Els diaris de la Cirera. L’existència d’un zoo petrificat és la combinació impossible de dues idees que, precisament per impossible, resulta màgica i genera expectació. Els lectors acompanyaran la Cirera en la resolució del misteri fins el meravellós desenllaç, ple de la generositat i de la humanitat que encarnen la protagonista i la resta d’infants que hi apareixen.

La col·lecció de les aventures de la Cirera s’ha convertit en tot un fenomen a França i ha guanyat el Premi al Millor Còmic Infantil d'Angoulème, el premi de novel·la gràfica més prestigiós d'Europa.

Llibre recomanat per:
Sandra Gómez Rey (Contes de Mantega) en col·laboració amb la llibreria A peu de pàgina