Què cal saber sobre el consum de dolços durant el Nadal

Les Festes de Nadal són una època de l’any en la que predominen àpats en família que poden ser molt copiosos i abundants. Aquest fet, lligat amb les alarmants dades de sobrepès i obesitat infantil (un estudi elaborat per la Organització Mundial de la Salut (OMS) situa Espanya com a tercer país de la Unió Europea amb una taxa d’obesitat infantil més gran i Europa es situa en segon lloc a nivell mundial després d’Amèrica) ens porten a reflexionar sobre allò que es menja durant aquests dies.

Uns dels aliments que més es consumeixen són diferents tipus de dolços. No es tracta d’eliminar-los de la taula familiar, sinó de fer-ne un consum més responsable i moderat, per poder continuar gaudint d’aquests aliments i de la seva associació a tota la cultura gastronòmica que comporta.

Per això, en primer lloc cal conèixer una mica millor aquest tipus de productes. Cal tenir present que un aspecte important en aquests i qualsevol altre tipus d’aliments és la seva qualitat. Els ingredients utilitzats per elaborar-los determinen no només la seva qualitat organolèptica, sinó també en moltes ocasions, la seva qualitat nutricional.

En el cas dels torrons, els més tradicionals estan fets principalment a base de fruita seca i sucre o mel. Això fa que siguin aliments molt energètics, rics en sucres, però també cal destacar-ne la seva aportació en àcids grassos insaturats, beneficiosos per al nostre organisme. Altres varietats de torrons poden incorporar ou, xocolata, fruites, cereals inflats, licors, etc. Cada un tindrà unes característiques diferents, però continuen sent molt energètics.

Els polvorons, de la mateixa forma que els torrons, tenen una elevada proporció de fruita seca en els seus ingredients, però que també poden incorporar altres greixos, com el llard de porc. Això fa que incorporin àcids grassos saturats i colesterol, que no es troben en els torrons.

A més, durant aquests dies també predominen bombons, neules, pastissos diversos, etc., que fan augmentar el consum de greixos i sucres de la nostra alimentació habitual.

Com s’ha comentat anteriorment i com es diu en les guies alimentàries sobre alimentació saludable, no és qüestió de no menjar cap d’aquests aliments, sinó d’utilitzar algunes estratègies per no fer-ne un consum excessiu. A continuació, es proposen alguns consells.

El primer aspecte on es pot incidir és en la compra. Si a casa no se’n disposa d’una quantitat excessiva, el seu consum serà més moderat. Comprar els dolços necessaris per menjar-ne els dies assenyalats, ni tenir-ne molts abans de les Festes, ni que en quedin molts al rebost.

El següent punt pot ser la planificació dels àpats festius. Cal intentar que no tots els plats del menú siguin molt abundants i energètics. Es pot intentar fer entrants més lleugers i oferir postres a base de fruita.

Lògicament, una alimentació saludable és una qüestió de freqüència en la que es menja cada aliment, però també de quantitat. Si ens agraden els dolços, podem intentar menjar-ne en una quantitat més moderada. La ració habitual de torró acostuma a ser d’uns 30 g (una desena part d’una barra d’uns 300 g), mentre que la de polvorons són 1 o 2 peces.

Per últim, el fet de mantenir alguns hàbits ajuda a no descontrolar-se tant respecte a les rutines quotidianes. No saltar-se àpats, fer-los en els horaris habituals, retirar el menjar de la taula si la sobretaula s’allarga i no guardar els dolços a l’abast de tothom poden ser algunes actituds que ajudin a no menjar en excés. A més, buscar temps per fer exercici físic durant les vacances també és necessari per un correcte estat de salut.

Dolços de Nadal i diabetis

De forma addicional, ja que tots aquests productes tenen una quantitat destacable de sucres, us donem algunes pautes a tenir en compte per a persones diabètiques.

A l’hora d’escollir quin tipus de torrons o dolços de nadal comprar cal tenir en compte que els productes etiquetats “sense sucre” són els que contenen menys de 0,5 g de sucre per cada 100 g d’aliment. No s’han de confondre amb els etiquetats “sense sucre afegit” en els quals no s’afegeix cap tipus de sucre durant l'elaboració, però poden contenir sucres propis dels aliments que el componen.

Finalment, els etiquetats com a “baix contingut en sucre” són aquells que contenen 5 g de sucre per cada 100 g d’aliment. Es recomana llegir les etiquetes atentament i fixar-se en el valor d’hidrats de carboni total, no només mirar el contingut en sucres perquè sovint l’etiquetatge d’aquests productes indueix a l’error. Els diabètics poden consumir torrons normals sense cap problema, únicament han de controlar-ne més les racions.