Blancaneus

Títol original: Mirror, mirror
Director: Tarsem Singh
Guió: Melissa Wallack, Jason Keller
Intèrprets: Julia Roberts, Lily Collins, Armie Hammer, Nathan Lane, Sean Bean
Durada: 106 minuts
Apta per a: Tots els públics
Si no porta el segell de Pixar, no s’espera gairebé res d’una versió per a públic ampli (nens però també adults) d’un conte tradicional compendiat pels germans Grimm i conegut universalment. El darrer fracàs va ser la Caputxeta Vermella de Catherine Hardwicke. Aquesta Blancaneus és, sorprenentment, una pel·lícula de notable alt: divertida, ben escrita, ben interpretada i amb una gran força visual.

Diu Bernie Goldmann, un dels productors, que es van proposar "fer una Blancaneus en versió real que tingués el sentiment, la talla i abast d’una pel·lícula d’animació". I aquest és un dels grans encerts d’una cinta que, en cap moment, no perd ni el ritme ni el sentit de l’humor propis de les bons títols de dibuixos animats.

L’arrencada –sensacional– marca el to: sense descuidar la història, la pel·lícula mima tots els aspectes tècnics i visuals. Es nota en aquest apartat la influència del director, l’indi Tarsem Singh (The Fall, El somni d’Alexandria), que imprimeix un vigorós segell Bollywood a la posada en escena, a les coreografies de les batalles, a la fotografia i al vestuari.

Aquí el mèrit és més gran, perquè no hi ha conte més conegut que la Blancaneus i, no obstant això, l’equip de guionistes aconsegueix crear intriga i mantenir el to d’una manera molt hàbil. En aquest sentit, el paper i el moment de la famosa poma semblen una genialitat.

A Julia Roberts li queda perfecte el paper d’odiosa madrastra. Lily Collins (filla del músic Phil Collins) interpreta amb de manera brillant una Blancaneus a mig camí entre la tradicional princesa de la comèdia romàntica i la moderna heroïna d’acció.