Aquest any sí!

Per què no fer un esforç per portar-se millor, com a propòsit d'any nou? En aquest conte, en Miquel reflexiona sobre les dificultats que ha d'afrontar per fer realitat els objectius per a l'any 2012. No només les seves, sinó també les dels pares... Per què és tan complicat, malgrat la bona voluntat?
I ja tornem a ser a principis d’any!

En Miquel, com sempre, agafa un full de paper en blanc i decideix fer una llista de tot allò que li agradaria fer aquest any.

Hi escriu el títol. “Aquest any sí”, es titula. Així, en majúscules i subratllat:

AQUEST ANY SÍ

(I a sota hi comença a escriure tot allò que aquest any sí que farà:)

1. Estudiaré una mica cada dia.
2. No em queixaré quan hi hagi verdura per sopar.
3. Menjaré fruita.
4. No em barallaré amb la meva germana.
5. Demanaré als pares que m’apuntin a fer esport.
6. Quan arribi a casa faré els deures abans de mirar la tele.
7. No em riuré d’en Jordi de la classe, encara que estigui gras i no pugui saltar.
8. No contestaré al pare i a la mare.
9. Faré cas a la primera, i no faré allò que faig veure que no hi sento, que fa que la mare es posi histèrica i comenci a cridar (tot i que és tan divertit!).

Sempre que començava l’any li agafava aquella mena de mala consciència, perquè els Reis sempre es portaven molt bé amb ell, i ell, ai... Ell sabia que potser no havia fet tot, tot el que li demanaven.

Aquest any és un any més gran, i com cada any, ara sí que ho farà! Què va passar amb els propòsits de l’any passat?, Se li acut de cop. Busca la llista al lloc on guarda les coses importants, una petita caixa forta amb combinació de seguretat que li va regalar l’avi quan va complir els 10 anys.

“Té”, li va dir, “ara ja ets gran i necessites un lloc per guardar els teus secrets”.

I allà hi troba la carta de bons propòsits de l’any passat.

AQUEST ANY SÍ, diu el títol. “Ostres!” pensa en Miquel, “què original!”

I llegeix què hi diu a sota. “Però si he escrit el mateix que l’any passat!” Aleshores s’atura a pensar quines coses de la llista ha complert. Home, algunes sí... Alguna vegada... si li venia de gust... Però totes totes.... no, totes totes, no. Ni cap d’elles, sempre. Només alguna i alguna vegada. Potser aquest any s’hi hauria d’esforçar una mica més!

I és que és ben estrany, això que li passa! En Miquel sap perfectament què ha de fer perquè la mare no es posi histèrica, perquè el pare no remugui, per no molestar a sa germana. Ja ho sap, ell, ja, quan està fent una cosa que portarà cua! Però de vegades, és tan difícil resistir-s’hi! És tan difícil no burxar la Gemma quan la mare li fa les cuetes i no dir-li que sembla una mona amb cues! És tan difícil menjar-se la verdura sense remugar, i sobretot, sobretot, és tan difícil fer els deures cada dia i no pensar allò de “ja ho faré després!”.

Li haurà de preguntar a la mare, o al pare, si a ells també els costa tant fer cada cosa quan toca. La mare sempre diu “A partir d’ara cuidaré una mica la dieta”, i el pare sempre diu “Aquest mes m’apunto al gimnàs!” Però ell no veu mai que cap dels dos ho faci... Potser sí que fer cada cosa quan toca, encara que sàpigues quina és la manera correcta de fer-ho, és tan complicat i s’ha de tenir tanta voluntat que molt poca gent se’n surt! Però com diu l’àvia, el més important és saber com és fer-ho bé, i la resta... la resta ja vindrà! Potser aquest any, sí! Encara que sigui només una o dues coses!