• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Anècdotes al supermercat

Anècdotes al supermercat
29/02/2012
Consultores: 
Doctora Merche Serrano

En Gonzalo és el protagonista de la història d’aquest mes, un nen petit que encara no camina ni parla… Però, en canvi, ja té ben clar quina és la seva gran passió: els iogurts. Li agraden tant que els seus pares s’enduran una gran sorpresa. Un conte basat en fets reals.
En Gonzalo era petit; petit però molt llest. Li agradava menjar de tot, però adorava especialment els iogurts. A la Carlota també li agradaven, però no tant com a en Gonzalo. Els iogurts eren la passió d’en Gonzalo.

Li agradaven tots: els grans, que són per compartir; els petits, que són per repetir; els blancs i els roses; els que tenen trossets de fruita i els que són líquids; els de llet i els de soja. A vegades, jugava a fer torres amb els envasos.

Un dia, quan en Gonzalo era molt petit, va anar amb la seva família a fer la compra. Com que en Gonzalo gairebé no caminava, el van fer seure al seient dels carretons de la compra, aquells en els quals els nens queden mirant als seus pares... i a vegades és una mica avorrit.

Van començar a fer la compra: la carn, el peix, la fruita, la verdura, els congelats... La mama, el papa i la Carlota ajudaven a posar al carretó el que portaven escrit en una noteta que, per descomptat, en Gonzalo no sabia llegir.

Quan van arribar a casa, van començar a endreçar-ho tot i, de cop i volta, van començar a aparèixer iogurts de totes classes i gustos, iogurts que els seus pares i la seva germana Carlota no havien vist mai.
La seva mare va dir:
– Què estrany, mai no comprem tants iogurts. Papa, has agafat tu aquests iogurts?
– No, pensava que havies sigut tu –va dir el pare. La mare va contestar:
– No, jo no he estat. No haurà estat la Carlota?
– No, jo no he estat - va dir la Carlota. I tots van dir a la vegada:
– Oh no, ha estat en Gonzalo!

Però com que en Gonzalo encara no sabia parlar, no li van poder preguntar. Millor dit, sí que li van poder preguntar però ell no sabia respondre.

Allò era increïble. Els bebès no fan la compra...! Bé, com a mínim els bebès normals. Es tractava d’un super-bebè-comprador de iogurts? O és que els iogurts adoraven en Gonzalo i havien pujat sols al carretó?

Aleshores van recordar que, mentre feien cua per pagar, el carretó de la compra va quedar al costat d’un expositor de iogurts. Segur que en Gonzalo va aprofitar l’ocasió per agafar tots els iogurts que va poder i els va posar al carretó.

Això van pensar, però la veritable història... serà sempre un misteri, el misteri dels iogurts.

I és que, al cap i a la fi, què bons que són els iogurts!

Autora: Doctora Merche Serrano

Comparteix