Amélie, una pel·lícula que apel·la a la recerca dels somnis des de la passió i l'esforç

L’interès de mostrar aquest film a nois i noies a partir de 12 anys és la reflexió sobre que, més enllà de tenir somnis i desitjar que es facin realitat, cal entendre que sense esforç és poc probable aconseguir-ho. 

• Títol: El fabulós destí d’Amélie Poulain 
• Direcció: Jean-Pierre Jeunet
• Guió: Guillaume Laurant i Jean-Pierre Jeunet
• Actors: Audrey Tautou, Mathieu Kassovitz, Rufus 
• Gènere: Comèdia dramàtica romàntica
• Edat: Tots els públics
• Temàtica: lluitar per un somni, el valor de les coses petites, la solidaritat, l’empatia, el sentit de la vida.

L’any 2001, l’actriu Audrey Tautou donava vida a l’Amélie, un dels personatges més tendres i estimats del cinema europeu del moment. 

Carismàtica, somiadora, creativa i empàtica són només alguns dels qualificatius que defineixen la noieta de Montmartre, que troba el sentit de la seva vida quan descobreix que ajudant a la felicitat dels altres també ella esdevé més feliç. 

Però el concepte solidari ‘ajudar als altres’ evoluciona dins del cap de la protagonista al llarg del film. Al principi, l’entén d’una manera idealitzada més pròpia dels somiadors. En canvi, al final, quan del que es tracta és d’ajudar-se a sí mateixa, superant pors i inseguretats per a aconseguir allò que la faria feliç, és quan s’hi ha d’arremangar tocant-hi de peus a terra. 

Precisament en això rau l’interès de mostrar el film als nois i noies a partir de 12 anys. Perquè si bé és important tenir somnis i creure-hi cegament en la seva realització, és important també assumir-ne l’esforç, sovint poc tingut en compte, que caldrà fer. 

Darrera, doncs, de la tria d’un somni hi ha un element a valorar i és la passió. La passió és la força amb què desitgem una cosa, un objectiu, una persona. A més, també hi ha les habilitats, que són la manera com es concreten les accions que durem a terme en anar rere un objectiu somiat. 

Amélie Poulain és creativa, curiosa, somiadora, atrevida. Són les habilitats que la feien atractiva als ulls del Nino Quincampoix, el noi de qui s’ha enamorat. Però també és insegura i tímida, i no acaba de donar el pas per a relacionar-s’hi. 

Amb l’obstacle de la falta de confiança no hi comptava l’Amélie, perquè aquesta és la part realista del somni. Finalment, però, se’n surt quan es supera a sí mateixa amb esforç, tot posant a prova la força de la passió, el desig per alguna cosa. 

En resum, somiar és una pràctica meravellosa i necessària. Educar en la lluita pels somnis des de la passió i l’esforç també, per tal de no caure en la idealització i, després, en la frustració.  

Pel·lícula recomanada per: 

Sandra Gómez Rey. Contes de Mantega