• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Els aliments processats s'han de limitar, però són tots iguals?

Dona comprant al supermercat
28/05/2016

Una de les recomanacions més esteses i habituals a l’hora de millorar els nostres hàbits alimentaris és que basem la nostra alimentació principalment en aliments frescos i que limitem al màxim els aliments processats.

Però, què significa això? Quin és el motiu d’aquesta recomanació? En aquest article intentarem reflexionar sobre què són i en quina freqüència es poden incorporar els aliments processats a la nostra alimentació diària i donar alguns consells per escollir millor els productes que mengem.

Primer de tot, per què es recomana menjar pocs productes processats? Doncs perquè moltes vegades són productes que aporten sal, sucres senzills o greixos saturats en quantitats superiors a les recomanades, que si en mengem alguna vegada molt de tant en tant no passa res, però si formen part de la nostra alimentació habitual poden ser perjudicials. Aquest seria el cas de productes de pastisseria, snacks, plats cuinats de baixa qualitat, begudes ensucrades, etc.

Però, no tots els productes processats o manipulats, són iguals, per exemple, una amanida tallada i envasada en atmosfera modificada també és un aliment processat, també caldria limitar-ne el consum? Doncs no, en aquest cas, simplement és verdura tallada i envasada en un gas especial que ajuda a la seva conservació i per tant no estem consumint excés de sal, sucre o greixos i, a més, estem fomentant el consum de verdura d’una forma senzilla i accessible per a molta gent.

Per tant, hem de saber que hi ha molts tipus d’aliments processats i que hem d’aprendre a escollir aquells que ens convenen més i que ens poden ajudar a menjar millor d’una manera més fàcil.

En primer lloc, la indústria alimentària processa aliments per conservar-los, perquè en puguem disposar de forma segura durant més temps. És el cas, per exemple, de la llet, la investigació que s’ha dut a terme fa que puguem tenir llet que es conservi durant molt temps i no haguem de patir perquè es faci malbé, o haver d’anar cada dia a comprar-la. Un altre cas és la congelació, que ens permet gaudir d’una àmplia gamma de productes, com verdures o peix, que en podem disposar quan més ens convingui. I un altre exemple de conservació són lògicament, les conserves, com són els llegums cuits, el peix blau com la sardina o la tonyina, verdures, blat de moro... que evidentment són una bona opció i un bàsic del rebost, doncs ens poden resoldre un àpat d’una manera molt senzilla i alhora saludable.

Tant fàcil com obrir un pot de cigrons, netejar-lo sota l’aixeta, afegir-hi una llauna de tonyina ben escorreguda, un tomàquet a trossets, un raig d’oli d’oliva i llestos, una amanida de cigrons preparada en menys de 5 minuts. Això sí, en el cas de les conserves, hem de tenir en compte que normalment porten força sal com a element conservador, per tant es recomana no consumir-les amb molta freqüència. Tot i així, si podem esbandir-les eliminarem una part de l’excés de sal que contenen. 

Un altre objectiu de la indústria alimentària és elaborar productes que requereixin d’un procés que a casa se’ns pot fer molt difícil o simplement, facilitar el dia a dia del consumidor. Un exemple d’això n’és la indústria flequera; el pa no deixa de ser un aliment que comprem ja processat. I dins d’aquest grup també hi entra un altre sector que pot generar molta controvèrsia: els plats cuinats. No podem comprar plats cuinats? Són tots rics en greixos no recomanats i sal? Doncs no, com en la resta de productes alimentaris, el mercat ens n’ofereix de qualitats molt diferents.

Però, com podem saber quin és el més adequat? Doncs aprenent a llegir les etiquetes. Això no significa que haguem de saber analitzar la taula de valors nutricionals, sinó saber interpretar la llista d’ingredients. El primer que hem de saber és que els ingredients estan ordenats segons la quantitat present al producte, és a dir, el primer ingredient és el que hi ha en més quantitat i així, successivament. Però què més cal saber? Quin tipus de greix utilitzen? Porta molts més ingredients dels habituals per a aquella elaboració? Porta sucre afegit? La sal apareix al final de la llista?

Alguns consells més concrets:

  • Greixos: un dels greixos més recomanats pels seus beneficis per a la salut és l’oli d’oliva, a més és un dels més comuns al nostre entorn. Aliments que estiguin elaborats amb oli d’oliva són més aconsellables, però també podem escollir-ne altres, com el de gira-sol o altres llavors. Cal tenir precaució amb aquells productes en els quals no s’especifica el tipus de greix que incorpora.
  • Número d’ingredients: tot i que no és una norma universal, ja que pot haver-hi productes molt complexos, els productes més recomanables són aquells que incorporen menys ingredients.
  • Sucre: actualment hi ha una tendència a substituir el sucre comú per altres fonts de sucres (mel, melasses, xarop d’auró, xarop d’atzavara, etc.). Tot i que incorporen altres components a més d’hidrats de carboni simples, no deixen de ser una font d’aquests, que cal limitar.
  • Sal: és el potenciador de sabor per excel•lència, però actualment la població la consumeix en excés, fet que pot provocar molts problemes de salut. Per tant, hem d’intentar consumir aquells aliments que en portin en menys quantitat.
  • Additius: tots els additius alimentaris autoritzats a la Unió Europea han passat uns estrictes controls, que fa que siguin segurs en les quantitats que estableix la legislació. Tot i així, sempre podem analitzar diferents productes d’una mateixa gamma d’aliments i comprovar aquells que n’utilitzen menys, això ens ajudarà a consumir aliments el més semblants possible a com els elaboraríem a casa.

Per últim, hem de tenir present que les investigacions que es porten a terme per desenvolupar nous aliments també afavoreixen persones amb restriccions alimentàries. Així doncs, celíacs, al•lèrgics, diabètics o fins i tot, persones amb dolències molt minoritàries, poden tenir al seu abast productes adaptats a les seves necessitats, que els permeten no només controlar el seu estat de salut, sinó també gaudir d’aliments que d’altra forma no podrien menjar.

I en aquest sector quin paper hi juga la cuina? Doncs la cuina és la disciplina que ens permet elaborar aliments que s’adeqüin al màxim a les preferències i necessitats dels consumidors. La presència de professionals de la cuina en equips d’investigació que desenvolupen nous productes per a la indústria alimentària fa que la gamma de productes ideats i la seva qualitat organolèptica sigui molt més alta.

Article realitzat per:
 
Fundació Alícia
 

Comparteix