L’Hospital Sant Joan de Déu és pioner en l’ús dels robots en hospitals infantils

El passat dimarts 3 de Maig, la comunitat TEDxBarcelona va organitzar una conferència sobre l’ús dels robots PLEO en els hospitals infantils com a element de suport psicològic durant l’estada del malalt. I és que, tot i que encara s’estan fent estudis observacionals de testatge (sobretot a Holanda) sobre el que actualment es coneix com a robòtica social, ja han quedat demostrats els molts i diversos efectes positius que generen aquests petits dinosaures en l’estat anímic del pacient. 

A l’hora de presentar els trets més característics dels PLEO, van ser Jordi Albó, professor d’enginyeria de La Salle Barcelona i Miquel Domènech, psicòleg social de la UAB, els qui van aclarir en quin estat es troben les investigacions avui en dia.

Així doncs, és gràcies al conveni entre l’Hospital Sant Joan de Déu, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona i La Salle Campus Barcelona que els nens i nenes ingressats al nostre hospital poden interactuar amb aquests prototips capaços de crear un context en el que el pacient millora el seu estat emocional. 

És precisament amb l’alt grau d’immersió generat per aquestes mascotes “mecàniques” que, aquesta i altres dades de caràcter mèdic, es poden saber a partir dels múltiples sensors incorporats; ja que posteriorment són analitzades per experts que avaluen aquest projecte tan innovador.

D’ençà les últimes proves que s’han fet, s’ha conclòs que els pacients assoleixen resultats tan positius com els de la zooteràpia, fet que pot sorprendre a més d’un tenint en compte que actualment uns robots puguin substituir, per exemple, l’efecte d’una teràpia amb gossos. A més a més, s’ha comprovat que aquests robots no només beneficien i milloren la qualitat de vida del infants, sinó que també són un sòlid punt de suport per als pares i l’equip mèdic inclòs; sobretot durant els moments més delicats del procés del tractament. 

Per tant, doncs, cal tenir molt present que els robots mai substituiran la figura familiar o mèdica; tan sols serveixen per facilitar la feina i la vida de les persones.

Sens dubte, un dels factors més exitosos de l’ús dels PLEO, és el fet que els nens tenen l’habilitat d'etiquetar amb atributs humans uns robots que, a la vegada, són perfectament capaços de correspondre’ls a base de sons, moviments i tota mena de jocs. Una altra característica no menys important, és el fet que els PLEO no aprenen, sinó que evolucionen des del seu “naixement” fins al llarg de la seva vida robòtica; i és que els infants han de desbloquejar una sèrie d’habilitats prèviament programades de fàbrica, com ara per exemple el nivell d’obediència, d’alimentació i d’activitat.

Si bé és cert que el Departament de Salut encara no reconeix aquesta alternativa terapèutica com per ser finançada amb diner públic, cal tenir en compte que malgrat no rebre aquests tipus d’ajuts és segur que els PLEO seran, en un futur no molt llunyà, un altre recurs igualment reconegut i valorat com qualsevol altre; i és que, tal com va afirmar Jordi Albó: “M’espero un futur en el que tots tinguem un robot assistent personal, que sigui com un àngel de la guarda”.