• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

L’al·lèrgia a l’escola

Fecha: 
17/05/2010

Tots els nens es troben amb problemes a l’escola. És possible, però, que en tinguin més els nens al·lèrgics? La resposta és sí, pel fet que la simptomatologia, el tractament o els riscs d’afecció que pateixen requereixen una atenció específica. Per aquest motiu, la Societat Espanyola d’immunologia clínica i al·lèrgia pediàtrica (SEICAP) ofereix al seu Web una sèrie de recomanacions per actuar de forma coordinada i integral davant d’aquesta problemàtica, i assolir un equilibri entre protegir el nen al·lèrgic i no excloure’l de certes activitats.
Els nens passen a l’escola un mínim de cinc hores diàries, que poden ser més si la jornada és partida o realitzen activitats extraescolars. Com en qualsevol altre ambient, s’han de prendre una sèrie de mesures amb els que pateixen al·lèrgia.

El Web de la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica i Al·lèrgia Pediàtrica (SEICAP), dedica un extens article a les particularitats de l’al·lèrgia a l’escola, que aborda la simptomatologia específica, els seus efectes i tractaments, a més d’oferir informació sobre actuació preventiva i d’urgència. SEICAP aporta també una gran varietat de dades i consells útils per a pacients, familiars i professionals.

La realitat és que els nens que pateixen asma i/o al·lèrgia tenen dificultats afegides a les de qualsevol nen, que poden repercutir en el seu rendiment acadèmic, limitar les seves activitats o ser motiu de burla. El problema més gran, tanmateix, són les reaccions anafilàctiques o l’asma severa que pateixen alguns nens, pel fet que també poden donar-se a l’escola i comportar un risc mortal.

Cada afecció té una simptomatologia i un tractament diversos, i totes poden repercutir, en un grau major o menor, en el dia a dia dels alumnes. Per exemple, l’asma d’esforç, que sol aparèixer durant les activitats físiques, impedeix seguir el ritme normal de la classe i pot limitar la participació en certes activitats; els broncodilatadors per tractar-la causen, en ocasions, tremolors o nerviosisme. La rinitis i la conjuntivitis impliquen picors molestes, i de la mateixa manera la dermatitis atòpica i la urticària-angiodema que, a més, produeixen reaccions a la pell; el seu tractament, amb antihistamínics, pot provocar somnolència. Les reaccions d’al·lèrgia al làtex, de diversa severitat, es poden prevenir utilitzant materials alternatius. Per la seva part, els nens amb al·lèrgia aguda a les picades poden patir reaccions molt greus que requereixen tractament d’urgència. L’al·lèrgia mediada per immunoglobulina (IgE) a aliments és capaç de provocar des de símptomes lleus fins a reaccions d’asma molt severa o anafilaxi, potencialment mortals; tanmateix, l’al·lèrgia a aliments no mediada per IgE, coneguda com intolerància, no sol comportar riscs mortals.

Davant d’aquesta problemàtica, donar una resposta integral i coordinada és fonamental. El metge especialista és l’encarregat de diagnosticar, prescriure el tractament i informar clarament els pares, que d’altra banda hauran de comunicar a l’escola les necessitats del seu fill i proporcionar la medicació necessària. El nen, per la seva part, ha de conèixer la seva situació i, a mesura que vagi creixent, augmentar el grau de responsabilitat davant de l’al·lèrgia o asma. A l’escola, tot el personal ha d’estar involucrat a aconseguir un ambient segur, tant si té tracte directe amb els nens, com si no. Les precaucions s’han de prendre arreu de l’escola, especialment al menjador i a les classes d’educació física. Les associacions de pacients i familiars solen ser molt útils en les tasques de conscienciació i suport a aquestes malalties, mentre que les autoritats competents estan obligades a millorar els serveis per a l’atenció del nen en l’àmbit escolar.

Hi ha dos tipus d’actuacions per plantar cara a l’al·lèrgia a l’escola: la prevenció i el tractament en casos d’urgència vital. Es recomana que el personal rebi formació general sobre l’al·lèrgia, les seves causes, la seva prevenció i com cal actuar en cas de reacció. Quan es comunica al centre escolar que un alumne pateix algun tipus d’al·lèrgia és convenient rebre, per part de personal sanitari especialitzat, una formació específica sobre les necessitats concretes del nen. Entre les mesures de prevenció, el més sensat és intentar, en la mesura possible, evitar els al·lèrgens, buscant un equilibri entre protegir el nen i no excloure’l de les activitats que realitzen els altres companys. En el cas d’alumnes amb asma, cal que siguin identificats pels professors, en especial pels d’educació física, i adequar l’esforç a les seves possibilitats. Contra les al·lèrgies a aliments, el millor remei és la precaució en la preparació i l’adquisició del menjar, i estar atent que el nen al·lèrgic no intercanviï menjars|dinars amb els altres.

Dins les actuacions prioritàries que es requereixen en cas d’urgència, les més freqüents a l’escola són les provocades per reaccions asmàtiques severes i l’anafilaxi, causada amb freqüència per l’al·lèrgia a aliments. Quan es produeixen, és fonamental administrar la medicació immediatament, que ha d’estar guardada en un lloc segur però accessible. El tractament d’entrada consisteix en l’aplicació d’adrenalina intramuscular i, si bé hi ha d’haver més d’una persona designada per actuar en aquests casos i prèviament instruïda, ha d’administrar-la el primer que pugui, ja que el que preval en una urgència és la rapidesa de reacció. A continuació cal avisar els serveis mèdics i, posteriorment, els pares o tutors. Mentrestant, el nen ha de romandre sempre acompanyat. Malgrat aquestes recomanacions de ràpida actuació, convé conèixer la legislació vigent ja que, segons els casos, el personal pot estar obligat a actuar o vetat per fer-ho.

El paper de l’escola en els casos de nens amb al·lèrgia pot anar més enllà de la prevenció i l’actuació. En ocasions, el col·legi és el lloc idoni per observar certs símptomes o reaccions que podrien passar inadvertides per a la família, de manera que els professors són els responsables de comunicar-ho als pares.

En definitiva, l’escola és molt més que un espai on el nen amb asma o al·lèrgia passa gran part del seu temps. Per això, com a la resta dels llocs, el més important és seguir el sentit comú i evitar, en la mesura del possible, l’exposició del nen als al·lèrgens que l’afecten. No obstant això, les escoles i el seu personal tenen l’obligació d’actuar coordinadament i responsablement per aconseguir un ambient segur i d’estar preparats davant de l’aparició d’una reacció al·lèrgica severa.

Referència bibliogràfica

Alergia y escuela. Sociedad Española de Inmunología Clínica y Alergia Pediátrica (SEICAP). 2010 [accés 22 d’abril de 2010]. Disponible a: http://www.seicap.es/alergia_escuela.asp

Accés al document original

Comparteix