Les intervencions assistides amb animals són una gran eina terapèutica

La teràpia assistida amb animals és molt efectiva per a nens hospitalitzats, ja que millora l’estat anímic i les capacitats socials i comunicatives.
Els beneficis de les intervencions assistides amb animals es coneixen des de fa molt temps, encara que sempre s’havien descrit com teràpies prometedores. No obstant això, en els últims anys s’ha demostrat l’efecte positiu que tenen, i cada vegada hi ha més estudis en marxa que pretenen demostrar-ne el valor.

En general, la teràpia assistida amb animals és efectiva perquè millora les capacitats socials i de comunicació, disminueix l’ansietat, millora l’estat d’ànim i l’autonomia, així com la capacitat d’empatia.

Per treballar aquests aspectes, el gos sembla l’animal més adequat, ja que és el que més habilitats comunicatives té amb l’ésser humà. En aquest cas, no es tracta de gossos comuns, sinó que estan entrenats específicament per professionals qualificats, que apliquen tècniques concretes tant per a la prevenció com per a la teràpia.

A l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona ja fa tres anys que s’utilitzen les intervencions assistides amb animals com una eina terapèutica més al servei dels professionals clínics.

Al llarg d’aquests tres anys, els professionals de l’hospital han pogut observar com la simple acció d’un gos entrant en una habitació plena de nens té un efecte immediat en els petits. Pràcticament tots el miraran, somriuran i voldran acariciar-lo i jugar amb ell. L’ambient s’haurà relaxat fàcil i ràpidament.

La constatació d’aquest fet va portar al psiquiatre infantil Boris M. Levinson a adonar-se dels efectes positius que podia aconseguir utilitzant el seu gos Jingles per ajudar a nens amb problemes neuropsiquiàtrics. Així, l’any 1964, va encunyar el terme «teràpia amb mascotes » (pet-therapy ).

Levinson es va adonar que la funció del seu gos en les situacions de contacte amb nens era la de «trencar el gel», és a dir, actuar com una eina per iniciar i propiciar la comunicació .

Actualment i sota el nom d’intervencions assistides amb animals (IAA) s’engloben totes aquelles activitats (amb una gran variabilitat) que es poden realitzar utilitzant animals com a suport.

En funció de l’objectiu terapèutic, existeixen diferents teràpies:

• Teràpies assistides amb animals (TAA).
• Valoració assistida amb animals (VAA).
• Educació assistida amb animals (EAA).

Podem considerar la intervenció assistida amb animals com una tècnica tant preventiva com terapèutica. Per dur-la a terme, és necessari comptar amb professionals i animals entrenats.

Els camps d’aplicació de la intervenció assistida amb animals són molts (psiquiatria, neurologia, rehabilitació física i mental, oncologia, qualsevol tipus de malaltia crònica, etc.), i aquestes teràpies poden realitzar-se a qualsevol edat, des de la infància fins a la senectut.

Exemples d’intervencions assistides amb animals:

1. Un dels primers estudis que es va publicar descrivia com la mera presència d’un gos en una sala d’espera d’un dentista reduïa l’ansietat dels nens que esperaven a ser atesos (Havener et al, Issues Comprehensive Pediatr Nurs).

2. En pacients pediàtrics crònics, i segons un article recent sobre pacients amb malalties oncològiques realitzat per la Universitat de Yale (Urbanski BL, Lazenby M.), es van trobar beneficis psicològics i fisiològics.

En els nens, es va poder evidenciar una disminució del dolor i de les pors, un augment de la sociabilitat i de les sensacions plaents, així com la disminució, en general, de l’estrès associat a l’ingrés.

Els beneficis són evidents des del punt de vista psicològic o emocional, i també pel que fa a les constants vitals, la freqüència cardíaca o la tensió arterial.

3. En nens amb discapacitat intel·lectual o amb problemes per relacionar-se socialment, la TAA ha demostrat tenir efectes socials positius. Per exemple, la teràpia amb gossos entrenats confirma que aquests nens adquireixen més sensibilitat amb els altres i una major capacitat per aprendre habilitats socials i millorar la concentració.

Els gossos actuen com a catalitzadors de les interaccions socials creant un entorn més relaxat.

4. Els beneficis potencials de la teràpia assistida amb animals s’han comprovat en nens amb trastorn autista, concloent que aquells que se sotmetien a aquesta teràpia milloraven des del punt de vista social i utilitzaven més llenguatge parlat.

Sembla que els animals són capaços d’estimular més la comunicació que els mateixos adults.

També, en nens amb autisme, es va poder demostrar d’una manera analítica que hi ha una disminució del nivell d’estrès en aquells que realitzen teràpia assistida amb animals . De fet, mesurant el cortisol en plasma (una hormona relacionada amb l’estrès), s’ha observat que, efectivament, disminueix de manera significativa quan el gos està present.

Després de demostrar l’efecte positiu de les IAA en els pacients ingressats en hospitals, i després de complir les estrictes normes de visites per part dels animals, sembla que complementar les teràpies habituals amb l’ajuda d’animals entrenats és una opció adequada i positiva per al benestar dels pacients.

L’experiència de l’Hospital Sant Joan de Déu

Des de fa tres anys, l’Hospital Sant Joan de Déu utilitza les intervencions assistides amb animals com una eina terapèutica més al servei dels professionals clínics que la sol·licitin.

Els aspectes en què més intervenen aquestes teràpies són la conducció de les emocions del nen (sobretot, la por) i la motivació en processos de malaltia llargs.

La inclusió d’aquest tipus d’intervencions a l’hospital ha estat possible gràcies a diversos factors:

1. Comptar amb professionals molt experimentats en l’ensinistrament caní i amb una llarga trajectòria en la utilització de gossos com a eina terapèutica. En el nostre cas, es tracta del CTAC (Centre de Teràpies Assistides amb Cans), que aporta professionals (tècnics en IAA) i els gossos (Cuca, Bamba, Laika y Ars).

2. Una clara definició dels circuits, processos i controls per garantir els aspectes d’higiene i salut animal . Així, hem aconseguit que no s’hagi produït cap incidència relacionada amb processos de sobreinfecció de pacients que hagin tingut contacte amb els gossos. A més, la bibliografia existent i l’experiència de centres similars avalen aquesta dada.

3. Comptar amb el suport de professionals, pacients i famílies que sol·liciten cada vegada més sovint la inclusió de les IAA en el procés de recuperació del pacient.

4. Disposar de molts Amics de l’Hospital , que amb les seves aportacions econòmiques fan possible la viabilitat del projecte .

Per garantir la màxima qualitat de les intervencions que es realitzen a l’hospital, fa un any es va crear la primera Unitat d’Intervencions Assistides amb Animals, pionera a Catalunya i a Espanya , que rep un gran nombre de sol·licituds per part dels professionals.

A cada sol·licitud, s’analitzen el problema del nen i els objectius que es volen treballar . En funció d’això, es valora si la intervenció amb un gos té una utilitat terapèutica i, si és així, es planifica l’estratègia amb el professional tenint en compte els següents aspectes:

1. Definir l’objectiu de l’actuació.
2. La intervenció concreta a realitzar.
3. Determinar el paper de cada professional i el lloc on es realitzarà la intervenció.

En general, i sempre que l’estat de salut del nen ho permeti, els pacients i les famílies es traslladen a unes dependències adaptades per realitzar aquestes intervencions. En cas de dificultat, les intervencions es realitzen en les mateixes habitacions de l’hospital, sempre que l’estat de salut del nen ho faci possible.

Com a conclusió, cal destacar que les intervencions assistides amb animals funcionen i són una potent eina d’ajuda per als professionals . A més, els pacients i els familiars valoren molt positivament aquestes iniciatives , i cada vegada són més els pares els que suggereixen als professionals incloure les IAA en el procés de recuperació del seu fill.

Referència bibliogràfica:
Las intervenciones asistidas con animales son una gran herramienta terapéutica. Guía metabólica. Hospital Sant Joan de Déu , 2013 [accés: 12 de febrer de 2013]. Disponible a: http://www.guiametabolica.org/...