La immunització com a protecció del menor

Fins on pot arribar l'autoritat de l'Estat en la protecció del menor? La prevenció de malalties infeccioses és només responsabilitat de les famílies? El rebuig d'alguns pares a la immunització dels seus fills és un bon exemple d'aquest conflicte d'interessos. Es pot parlar d'abús del menor quan els pares decideixen no protegir els seus fills de determinades malalties?
Encara que l’Estat concedeixi el rol de protector principal als pares, els nens estan protegits també pels drets que recull la pàtria potestat. En el cas de la salut, hauria d’intervenir l’Estat per assegurar la protecció dels nens? És important destacar que la immunització no només protegeix el nen vacunat, sinó que també ajuda a prevenir el contagi de malalties infeccioses amb els nens del seu entorn. En realitat, actualment estan augmentant els casos d’algunes malalties infeccioses com ara el xarampió, sovint degut a la manca de vacunacions. És una situació, doncs, en la qual el "contracte social" entre Estat i famílies supera els límits de l’interès particular per endinsar-se en l’esfera del bé comú.

En la mateixa línia, hi ha l’obligació de protegir els menors en cas d’una epidèmia per a la qual no hi hagi un volum de vacunes que satisfaci la demanda real. Encara que normalment no és necessari -ja que és una situació que se sol resoldre amb una bona campanya informativa- en casos extrems l’Estat pot forçar la vacunació dels nens.

De la mateixa manera que tenim cura del medi ambient perquè els nostres fills visquin dignament en un futur, és important mantenir un entorn en el qual no es vegin exposats a malalties infeccioses evitables.

Anar a la notícia original