• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Avaluació del diagnòstic i tractament dels nens amb trastorn per dèficit d'atenció/hiperactivitat a Espanya mitjançant la tècnica Achievable Benchmarks of Care (ABC)

Avaluació del diagnòstic i tractament dels nens amb trastorn per dèficit d'atenció/hiperactivitat a Espanya mitjançant la tècnica Achievable Benchmarks of Care (ABC)
Fecha: 
30/06/2009

La diversitat de criteris sobre el diagnòstic i el seguiment terapèutic del Trastorn per Dèficit d'Atenció/Hiperactivitat i el seu possible sobre-diagnòstic a Espanya durant els darrers 10 anys han generat un intens debat al voltant de la patologia. En aquest estudi s'avalua el seguiment que els especialistes espanyols fan de les recomanacions llançades per l'Associació Americana de Psiquiatria.
Les diferents perspectives existents per al diagnòstic i el seguiment terapèutic del Trastorn per Dèficit d’Atenció/Hiperactivitat (TDAH), i la possibilitat que hagi estat una patologia sobrediagnosticada en els últims deu anys, són el motiu d’aquest estudi. Els criteris de diagnòstic del TDAH, i sobretot els de seguiment, varien sensiblement entre els EUA (DSM-IV) i els països europeus (CIE 10)[1]. L’anàlisi dels autors avalua mitjançant la tècnica dels Achievable Benchmarks of Care (ABC)[2] el seguiment que els centres espanyols fan de les recomanacions emeses per l’Acadèmia Americana de Pediatria (AAP).

Sobre una població de 215 especialistes de 15 comunitats autònomes diferents va distribuir-se el 2008 un qüestionari amb una bateria de 29 preguntes referents al diagnòstic i seguiment de pacients amb TDAH atesos els 30 dies previs al lliurament de l’enquesta. La tècnica de l’ABC va establir com a referència sobre aquesta població el 100% de compliment de les recomanacions de l’AAP en un 10% dels millors centres.

Els resultats van fer evident, en primer lloc, que existeixen diferències entre la perspectiva dels psiquiatres infantils i juvenils (PIJ), 64,2% de la mostra, i la dels neuropediatres (NP), 35,8%. Els PIJ, més propers al CIE-10, diagnostiquen més trastorns psicopatològics associats al TDAH, realitzen més visites i pregunten més al pacient sobre el compliment del tractament. Els NP, per la seva banda, més afins al DSM-IV, es mostren més propensos al diagnòstic comòrbid[3] amb avaluació de presència de retard mental i trastorns de l’aprenentatge. Ambdós grups coincideixen, tanmateix, que són necessaris la intervenció multidisciplinària en el tractament i l’establiment d’objectius consensuats en la valoració de l’avaluació del nen; concorden també que l’inici del tractament farmacològic ha de respondre a una repercussió funcional dels símptomes nuclears del trastorn, i en la recomanació d’utilitzar associades les teràpies de comportament i farmacològica.

En relació amb l’objectiu inicial, l’avaluació del seguiment de les recomanacions de l’AAP, cal destacar que la mitjana espanyola se situa sensiblement per sota de les referències factibles establertes en l’estudi, especialment pel que fa a mesures diagnòstiques. S’admet que el format de l’estudi —qüestionaris als terapeutes, en comptes d’anàlisi d’històries clíniques— en pot haver distorsionat els resultats; d’altra banda, assenyala també la necessitat d’una unificació de criteris per assegurar tant el diagnòstic com el seguiment del TDAH.

[1] El DSM-IV és el manual de referència de l’Associació Americana de Psiquiatria, el CIE10 el de l’Organització Mundial de la Salut. El DSM-IV sembla ser més lax en els seus preceptes per a diagnòstic i seguiment que el CEI10.
[2] El mètode dels Achievable Benchmarks of Care permet establir referències assequibles en una matèria determinada. El seu funcionament consisteix a detectar on se situa el 10% de població amb valors màxims de seguiment de l’esmentada matèria i establir-la com a referència per avaluar la resta de la mostra.
[3] En medicina, la comorbiditat descriu l’efecte d’una malaltia o malalties en un pacient la malaltia primària del qual n’és una altra de diferent. Es refereix a la coexistència simultànea de més d’una malaltia.

Referència bibliogràfica

Martínez-Bermejo, A., Moreno-Pardillo, D.M., Soler-López, B. Evaluación del diagnóstico y tratamiento de los niños con trastorno por déficit de atención/hiperactividad en España mediante la técnica Achievable Benchmarks of Care (ABC). Revista de neurología. 2008 [accés 23 de juny 2009]; 47:451-456. Disponible a: http://www.revneurol.com/sec/resumen.php?id=2008524

Comparteix