La ambliopia o l'ull mandrós, el problema de visió més comú en nens
09/05/2014
Font:
L'ambliopia, o ull mandrós com també se la coneix, és la pèrdua de la capacitat d'un ull per veure els detalls i és la causa més comuna de problemes de visió en els nens. Què la causa i com es tracta? Es pot prevenir?
L'ambliopia es descriu com un desenvolupament incorrecte del nervi òptic en la infància, a causa que un dels dos ulls envia una imatge borrosa o incorrecta al cervell. Això tendeix a confondre el nen, i hi ha el risc que el cervell aprengui a ignorar la imatge distorsionada procedent de l'ull amb l'alteració. Per aquest motiu, de vegades també es coneix aquest trastorn com ull mandrós. Hi ha diverses afeccions oculars que poden provocar aquest efecte.
Causes de l'ambliopia
Hi ha diferents causes que poden provocar l'ambliopia. Es tracta, de fet, de trastorns de l'ull en si mateixos. Els principals són:
- Estrabisme: Ulls que es voltegen, que no tenen una posició sincronitzada o que aparentment no treballen junts.
- Cataractes infantils: El cristal•lí (una part de l'ull que funciona com una lent) es torna opac.
- Miopia: Trastorn que provoca que els objectes llunyans semblin borrosos.
- Hipermetropia: Trastorn que provoca que els objectes propers semblin borrosos.
- Astigmatisme: Trastorn que impedeix l'ull enfocar correctament els objectes que es perceben, ja siguin propers o llunyans.
Simptomes de l'ambliopia
Un nen pot estar patint ambliopia si presenta algun dels següents símptomes:
- Es mostra incapaç de jutjar correctament la profunditat de camp (és a dir, com de llunyans estan entre ells els objectes del camp visual).
- Mostra visió deficient amb un dels dos ulls.
- Els nens es queixen de mal de cap en llegir, de dolor ocular o de fatiga ocular.
- Dificultat a l'hora de percebre detalls subtils en les imatges o en el camp visual.
Diagnòstic de l'ambliopia
L'ambliopia és relativament fàcil de diagnosticar, ja que un examen ocular per part del facultatiu sol ser suficient.
El metge realitza una inspecció completa dels dos ulls, i en general no es requereixen més proves mèdiques per al diagnòstic.
En tot cas, és important esbrinar quina de les causes descrites anteriorment és la que provoca l'ambliopia, abans de prescriure un tractament concret.
Tractament de l'ambliopia
El recurs més habitual és col·locar un pegat a l'ull que no pateix cap anomalia. Això força a l'ull amb el defecte a treballar, la qual cosa permetrà que el nervi òptic prossegueixi amb el desenvolupament normal. Si la causa de l'ambliopia és la hipermetropia, la miopia o l'astigmatisme, el nen necessitarà ulleres.
Si es tracta de cataractes, aquestes se solucionen mitjançant una intervenció quirúrgica. Un cop resolta la causa es procedeix a la col•locació del pegat.
Si el tractament es porta a terme abans dels cinc anys, l'ambliopia es cura del tot en un nombre molt elevat de casos.
No obstant això, si el tractament comença un cop complerts els deu anys només es pot esperar una recuperació parcial de la visió.
Referència bibliogràfica:
Ambliopía. MedLine Plus. 2014.
Etapa: