Una mirada a la salut mental dels adolescents. Com comprendre’ls i acompanyar-los

09/03/2021

L’adolescència és un moment de creixement físic, cognitiu i emocional sense precedents. És un període d’aprenentatge, de sentiments i desenvolupament intensos, de recerca de la novetat i amb una essència profundament creativa.

En aquesta etapa de la vida es produeixen canvis substancials en les funcions i estructures cerebrals que ens expliquen molts dels seus comportaments i que seran altament importants per a un desenvolupament de la identitat i autonomia personal. Hàbits saludables, entorn familiar, escolar i comunitari favorables seran claus en la promoció d’una salut mental acomodada.

Segons una enquesta realitzada a FAROS Sant Joan de Déu Barcelona, previ a l’eclosió de la pandèmia del Coronavirus-SARS-CoV-2, la salut mental dels fills resulta ser una de les preocupacions principals dels pares.

L’evidència científica corrobora que els fets vitals estressants són factors que, combinats amb aspectes temperamentals, genètics i característiques de l’entorn poden precipitar l’aparició de problemes en la salut mental en nens i adolescents.

A través del present Informe esperem acompanyar pares i educadors en la comprensió del comportament de l’adolescent des d’un prisma neurocientífic, psicològic, biològic i social facilitant la vivència de l’adolescència com una etapa d’oportunitats.

En les següents pàgines trobareu pautes d’actuació preventives que poden frenar o retardar l’aparició de problemes de salut mental.

En definitiva, aconseguir ser sensibles a aquells senyals d’alarma que ens facilitaran la detecció de la possible aparició d’algun problema de salut mental permetent un abordatge precoç de la problemàtica.

Pots veure l'acte de presentació de l'informe a través d'aquest enllaç.

Coordinació i autoria

L'Informe ha comptat amb la col·laboració de:

Coordinació:

Montse Dolz. Psiquiatra infantil i juvenil. Cap de l’Àrea de Salut Mental. Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Ester Camprodon. PhD. Psicòloga. Adjunt a Cap de l'Àrea de Salut Mental. Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Arian Tarbal. Project manager del Departament d’innovación i investigació i Coordinador de Faros, el canal de promoció de salut i benestar de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Autors i autores: (per ordre d'aparició)

Argyris Stringaris. MD, PhD, FRCPsych. Secció de Psiquiatria Clínica i Computacional, Institut Nacional de Salut Mental, Instituts Nacionals de Salut, Bethesda, Maryland, Estats Units.
Pablo Vidal-Ribas. PhD, Branca de Ciències Socials i del Comportament, Institut Nacional de Salut Infantil i Desenvolupament Humà, Instituts Nacionals de Salut, Bethesda, Maryland, Estats Units.
Mª Eugenia Russi. Neuropediatra. Servei de Neurologia Pediàtrica. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Anna Vilar. Psicòloga clínica. Adjunta a l’Hospital de Dia Infantojuvenil Litoral Mar, Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions. Parc de Salut Mar, Barcelona.
Cristina Fresno. Psicòloga sanitària. Adjunta CSMIJ Ciutat Vella, Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions. Parc de Salut Mar, Barcelona.
Santiago Batlle. PhD. Psicòleg clínic. Adjunt a Direcció de Comunitària i Programes Especials. Coordinador CSMIJs Sant Martí-La Mina i Ciutat Vella i Hospital de Dia Litoral Mar. Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions. Parc de Salut Mar, Barcelona.
Josep Lluís Matalí. PhD. Psicòleg clínic i Coordinador de la Unitat de Conductes Addictives de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil. Àrea de Salut Mental. Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Elena Flores. Psicòloga clínica. Unitat de Conductes Addictives de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil. Àrea de Salut Mental. Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Anna Sintes. PhD. Psicòloga clínica. Àrea de Salut Mental. Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Laura González. Psicòloga clínica de la Unitat de Salut Mental Pediàtrica. Àrea de Salut Mental. Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Laia Mollà. Psicòloga clínica de la Unitat de Salut Mental Pediàtrica. Àrea de Salut Mental. Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Soledad Romero. PhD. Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil, Hospital Clínic de Barcelona. CIBERSAM, IDIBAPS.
Iria Méndez. Psiquiatra. Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil, Hospital Clínic de Barcelona.
Jordina Tor. Psicòloga Investigadora. Àrea de Salut Mental. Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Eduard Serrano. PhD. Psicòleg. Coordinador de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental. Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
M. Ángeles Mairena. PhD. Psicòloga clínica. Unitat Multidisciplinar del Trastorn de l'Espectre de l'Autisme. Àrea de Salut Mental. Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Marcela Mezzatesta. Psiquiatre. Unitat Multidisciplinar del Trastorn de l'Espectre de l'Autisme. Àrea de Salut Mental. Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Maria Elias. Psicòloga clínica. Àrea de Salut Mental. Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
José Ángel Alda. Psiquiatre. Cap de Secció i Coordinador de la Unitat del Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat. Àrea de Salut Mental. Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.