• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Viatjar a les illes gregues amb un nadó de 3 mesos, i per què no?

14/09/2012

Coincidint amb el final de les vacances, un dels membres de l’equip de l’Observatori FAROS vol compartir amb tots els lectors la seva experiència personal en el seu primer viatge com a pare d’un nadó de quasi 3 mesos per les illes gregues. A més, ens dóna alguns consells que, des del seu punt de vista, poden ser molt pràctics.

Aquesta és potser una entrada poc convencional com a article de coneixement de l’Observatori FAROS, en el qual sempre publiquem estudis i notícies pròpies de treballs científics, notícies d’actualitat o articles de professionals de la salut del nen i de l’adolescent. 

En aquest cas però, i arran del final de les vacances d’estiu, hem cregut interessant explicar l’experiència personal d’un dels membres de l’Observatori en el seu viatge a les illes gregues amb el seu nadó de tan sols 3 mesos en ple mes d’agost. I per què ho hem cregut així? Primer perquè, com a experts en la gestió del coneixement sobre temes de salut infantil, hem constatat que hi ha poca informació sobre viatjar amb nadons a part de les recomanacions més bàsiques que un pot trobar a la xarxa i, d’altra banda, per animar aquells pares i mares a superar els mites que van associats al viatjar amb nadons i que sovint es perceben més com un problema que com unes vacances. A més, creiem que el fet d’explicar una experiència personal pot ser molt enriquidor pels nostres lectors.

La decisió de seguir viatjant

A aquells als quals els agradi molt viatjar i que esperen cada any les vacances per carregar la maleta a l’esquena i visitar altres llocs i cultures, entendran que quan va néixer la nostra filla Jana, a finals del passat mes de maig, una de les mil preguntes que ens fèiem és on aniríem de vacances a l’agost. Encara no tenim 30 anys i, tot i tenir un nadó, no ens podíem imaginar quedar-nos a casa durant totes les vacances.

No obstant això, abans de comprar cap bitllet, i sense deixar-nos endur per cap impuls d’inconsciència o d’egoisme, vam decidir esperar a veure com es comportava: si dormia bé, si menjava bé, com es relacionava amb el seu entorn, etc. Una vegada ens vam acostumar a la seva presència i a les seves necessitats i conèixer el seu dia a dia, ens vam veure ja capaços per planificar les nostres vacances.

El primer pas va ser buscar informació a la xarxa sobre el tema, sobre què havíem de tenir en compte, on podíem anar, etc., i encara que sí que hi ha informació que anima cada vegada més els pares a anar-se’n amb els seus nadons de viatge, aquesta no responia a les nostres inquietuds ja que entrava poc en detall i les recomanacions eren molt bàsiques. Vam decidir, doncs, consultar-ho amb persones del nostre àmbit més proper i ens vam endur una sorpresa quan tothom ens contestava amb una altra pregunta: De viatge? Amb un nadó de 3 mesos? Esteu bojos o què! Com a molt ens recomanaven anar a algun lloc a prop de casa, llogar un apartament i sortir a passejar a les tardes amb el cotxet. Res de grans trajectes, dies de platja o cultures exòtiques.

Sense ànims d’ofendre a ningú del nostre entorn vam decidir provar sort amb les illes gregues. Era evident que la Jana condicionava de gran manera la destinació, no podíem escollir anar-nos-en a llocs amb malalties epidèmiques o en conflicte i, per donar una mica de respir a la nostra família, ens vam quedar a Europa, encara que ja avanço que estic convençut que podríem haver anat a una multitud de llocs per qualsevol dels cinc continents.

Tot i així, abans de comprar els bitllets, vam consultar-ho amb el nostre pediatra i ell també ens va respondre amb una altra pregunta: Que no tenen fills els grecs? Aquesta era la resposta que volíem sentir!, així que a la tarda ja teníem els tres bitllets per anar-nos-en. Primera parada: Santorini!

Ja a l’aeroport de Barcelona, a la porta d’embarcament, les mirades ens seguien amb curiositat. Segur que pensaven: On van aquests amb un nadó tan petit a Santorini? Fins i tot vam arribar a pensar si ens estaríem equivocant, però al contrari, ha estat un viatge únic, ple de grans moments i el millor, sense cap complicació important.

El dia a dia per les illes

El nostre viatge va durar 15 dies i vam visitar en total vuit illes més Atenes, la capital. Per viatjar més còmodament ens vam emportar el cotxet de la nena amb la seva petita maleta amb el més imprescindible i una maleta amb la roba dels tres. Tampoc podíem anar gaire carregats. El que anàvem necessitant ho compràvem pel camí: bolquers de recanvi, tovalloletes, etc. A més, ens vam emportar la motxilla portanadons, que ens va anar molt bé per a aquells llocs on el cotxet era més un problema, com per exemple a l’hora de visitar ruïnes o anar per carrers molt empinats.

En algunes illes vam llogar un cotxe, evidentment, amb una cadireta per a nadons. Actualment, la majoria d’agències de lloguer de cotxes et donen l’opció de demanar-la i, a més, per pocs euros de més. El fet de disposar de cotxe ens donava molta més llibertat per moure’ns i decidir què podíem visitar. Encara que nosaltres no som gaire de platja, les platges de la mar Egea són espectaculars, així que allà on hi havia una mica d’ombra ens posàvem amb la Jana i ens anàvem tornant per banyar-nos. S’ha de reconèixer que el més pesat del viatge era la logística del cotxet: ara anem en cotxe, a plegar el cotxet, ara visitem allò, a desplegar-lo altre cop, i així diverses vegades. A més, sovint havíem d’interrompre el seu son, això potser era el més molest, però ella, s’ha de dir que mai es va molestar, és més, a sobre ens reia quan la despertàvem!

Respecte a la salut, que en definitiva és el que condiciona més les decisions del viatge, com que abans de venir ens havíem llegit la guia de viatge, ja sabíem en quines illes hi havia hospitals i/o centres de salut i teníem apuntats els telèfons a la guia per si es produïa alguna urgència. Com ja he dit, no volíem pecar d’imprudents! A més, amb l’iPad, el grec no era cap problema. Coneixeu l’aplicació Universal Doctor Speaker? Et tradueix a diversos idiomes símptomes i altres conceptes de salut. Per sort, no vam haver de necessitar cap metge. En aquest sentit, és bàsic endur-se una petita farmaciola amb el més necessari.

Un altre tema que havíem de tenir en compte era la calor: de mitjana uns 30ºC i sovint superava els 40ºC. És clar que no és la millor opció per a un nadó de 3 mesos, però hi ha moltes solucions i alternatives a torrar-se sota el sol. Una és aprofitar les primeres hores del matí per visitar ruïnes, pobles, etc., ja que fa menys calor i, a més, t’estalvies les empentes dels ramats de turistes. Una altra és aprofitar les mil terrasses i bars que hi ha al llarg de totes les illes, que, encara que és una mica car, sempre hi ha un bon moment per refrescar-se i descansar. El que és molt útil és portar un petit para-sol per al cotxet perquè no li toqui el sol directament i sempre coberta de crema protectora solar. De fet, crec que els tres vam tornar més pàl·lids del que vam marxar. I per hidratar la nena, a més de la llet materna, també van bé uns esprais d’aigua o tovalloletes humides per refrescar-li la pell.

Per últim, el tema del menjar no va ser per a res cap problema. La Jana s’alimenta d’alletament matern exclusivament i en cap moment hi va haver cap problema per donar-li el pit. L‘hospitalitat grega en aquest cas va ser un a favor ja que sempre ens van facilitar un espai més reservat perquè la Jana pogués menjar tranquil·lament. I, en aquells casos en què no era possible, el fet de mamar en públic no va ser cap problema ni cap incomoditat.



En definitiva...

En definitiva, sense voler semblar uns pares innovadors (ja que no som els únics pares que viatgen amb nadons tan petits, encara que és cert que no en vam veure cap de tan petit durant el viatge), la nostra experiència ha estat molt positiva. És clar que cada nadó és tot un món i s’ha de confessar, la Jana en general es porta molt molt bé (un factor bàsic per viatjar). Creiem que els punts clau són una bona planificació, sentit comú, paciència i ganes de passar-ho bé. A més, un dels avantatges de viatjar amb nens tan petits és que “t’obliguen” a passar el primer a les cues i, a més, et conviden a multitud de coses i a sobre et fan regals! Fins i tot en alguna ocasió se’ns van oferir com a cangurs..., però com ja he dit, s’ha de tenir sentit comú.

Com a conclusió final: un viatge amb un nadó és sens dubte un repte, però val molt la pena! Si més no, s’ha de provar!

A.T.R
Membre de l’equip de l’Observatori FAROS

L’Observatori FAROS recomana una llista de les coses bàsiques que s’ha de tenir en compte a l’hora de viatjar amb nadons:

  • Una bona planificació del viatge per estalviar contratemps.
  • Demanar prèviament a l’allotjament de destinació la possibilitat de tenir un bressol per al nadó.
  • Portar una farmaciola de primers auxilis.
  • Portar el més indispensable possible. Segons el lloc escollit es podran comprar molts articles un cop a la destinació: bolquers, tovalloletes, llet, papilles (farinetes en català correcte), etc.
  • Si es lloga un cotxe demanar prèviament una cadireta per nadons.
  • Disposar d’una llista dels hospitals i centres de salut del lloc de destinació.
  • Contractar les assegurances de viatge necessàries i portar la cartilla de vacunes.
  • Portar la roba més adequada segons si és un lloc fred o càlid.
  • Protegir al nadó del sol i hidratar-lo.

El consell més important és recordar que hem d’adaptar-nos a les necessitats del nadó i procurar que estigui sempre en les millors condicions perquè ell i tota la família puguin gaudir d’unes bones vacances.

Etapa: 
Tema: 

Comparteix