Skip to main content
Vacunes enfront del coronavirus: Què en sabem fins ara?

Vacunes enfront del coronavirus: Què en sabem fins ara?

Vacunes enfront del coronavirus: Què en sabem fins ara?

La pandèmia ocasionada pel coronavirus SARS-CoV-2 ha afectat, fins al moment, a més de 217 milions de persones a tot el món, 4,5 milions dels quals a Espanya. Aquest virus ha provocat una elevada mortalitat en la població de major edat, ha posat en escac el sistema sanitari, ens ha confinat i ha canviat en definitiva la convivència.

Les característiques de la infecció pel coronavirus (SARS-CoV-2) i la seva fàcil propagació, van determinar des de l'inici, la necessitat d'una immunitat col·lectiva (de ramat) elevada, que a l'inici es va considerar que seria suficient si s'assolia el 70 %, però les noves variants del virus exigeixen una immunitat al voltant del 90 % per aconseguir el control de la pandèmia. Malgrat l'elevat nombre de persones infectades i de dosis de vacunes administrades, segueix sent imprescindible la immunització activa de la població susceptible.

Les vacunes constitueixen la mesura amb major cost-efectivitat en salut pública per al control d'una malaltia infecciosa transmissible, tal i com ha demostrat la vacunació enfront la verola, la pòlio o més recentment el xarampió.

L'objectiu de la vacunació és protegir la persona que la rep de la infecció o de presentar una forma greu de malaltia (COVID-19) després de ser infectada, reduïnt així el risc que pugui infectar a altres persones.

Actualment hi ha quatre vacunes disponibles, desenvolupades per les farmacèutiques Pfizer/BioNTech (BNT162b2), Moderna (mRNA-1273), Astra-Zeneca i Janssen, disponibles al nostre país. Les dues primeres funcionen a través d'un mecanisme nou d'ARN missatger (ARNm) i les altres dues a través d'un adenovirus inactivat sense capacitat de replicar-se (un tipus de virus que infecta a través de les membranes, com les vies respiratòries o els intestins). Tant l'ARNm com els adenovirus codifiquen, és a dir, ensenyen a les nostres cèl·lules a produir la proteïna de superfície o proteïna pic del coronavirus SARS-CoV-2 (glicoproteïna S).

Una vegada que s'injecta la vacuna, el sistema defensiu genera una resposta immunològica que el protegeix de la infecció natural del SARS-CoV-2. Encara que aquestes vacunes contenen material genètic (ARNm o ADN en el cas de les vacunes amb adenovirus), aquest no s'integra en el nucli de les nostres cèl·lules i per tant, no afecta el nostre ADN.

Per aconseguir una resposta òptima són necessàries dues dosis de les vacunes de Pfizer/BioNTech, Moderna i Astra-Zeneca i una única dosi de la vacuna de Janssen. Per a aquelles vacunes que precisen dues dosis, els intervals entre elles varien i també els grups de població. Actualment només les vacunes de Pfizer/BioNTech i Moderna estan autoritzades per a adolescents d'edat igual o superior als 12 anys; la resta de vacunes només estan indicades per a majors d'edat.

Les vacunes enfront la COVID-19 en població pediàtrica segueixen en estudi, i per aquest motiu encara no estan indicades de forma sistemàtica en menors de 12 anys. S'espera que els estudis clínics conclosos en l'actualitat, permetin la indicació de la vacuna en menors d'entre 6 i 12 anys i posteriorment per sota d'aquesta edat. 

Són segures les vacunes?

La seguretat de les vacunes va quedar garantida en els estudis que es van dur a terme abans de la seva aprovació per a la comercialització i ús en la població general. Actualment han estat administrades més de 5.200 milions de dosis en tot el món, i tot que s’han identificat algunes complicacions associades a la vacunació, com els accidents tromboembòlics, les miocarditis, i algunes neuropaties entre d’altres, la incidència d'aquests efectes secundaris és molt baixa (s'en calcula per les complicacions més freqüents la mateixa que la que et caigui un llampec). Un cop identificades aquestes complicacions, s’han tractat i resolt en la majoria dels casos.

L'efecte secundari més comú és el dolor en el lloc de la injecció, especialment en les 12 - 24 hores posteriors a l'administració. La fatiga i el mal de cap són altres efectes secundaris relativament comuns i menys freqüent la febre elevada. Aquests efectes secundaris es resolen generalment a les 48 hores i responen al paracetamol i a l'ibuprofè. Els efectes secundaris són més freqüents en els joves que en les persones grans, i la segona dosi indueix més efectes secundaris que la primera. Les reaccions d'hipersensibilitat són molt infreqüents (2 a 5 per cada milió de persones vacunades) i les persones amb antecedents d'anafilaxia han de ser controlades durant els següents 30 minuts després de la injecció.

Són eficaces les vacunes?

Sí. Els resultats dels assaigs clínics mostren una elevada eficàcia per a totes les vacunes autoritzades i comercialitzades en l'actualitat, amb algunes diferències en relació al grup d'edat. Cal destacar, no obstant això, que els estudis previs a l'autorització van incloure població majoritàriament sana.

En el moment actual es desconeix la resposta de la vacuna en pacients immunodeprimits, sotmesos a trasplantaments i embarassades, entre altres. No obstant això, en tractar-se de poblacions més vulnerables a la infecció i ser una vacuna inactivada, la vacunació d'aquests pacients es considera prioritària, encara que es desconeix si la resposta que generi la seva vacunació serà protectora.

Les vacunes actuals han demostrat ser així mateix efectives per a les noves variants del SARS-CoV-2 identificades, encara que la seva eficàcia pot ser menor enfront d'alguna d'elles. Algunes de les persones vacunades han resultat infectades en aquesta darrera onada de la infecció, amb predomini de la variant delta, però s’ha pogut comprobar que aquestes persones presenten en general quadres lleus i fins i tot assimptomàtics. Actualment ja s'estan dissenyant vacunes que contemplin aquestes variants, i puguin resultar més efectives enfront d’elles.

Les persones vacunades poden transmetre la infecció?

Encara que les vacunes redueixen el risc de transmissió, no podem dir que l'eliminin: l'efecte protector mai serà del 100 %. Com a resultat, fins que disminueixi el nombre de casos i una major proporció de la població hagi rebut les seves vacunes, hem de recordar que la vacunació no ens eximeix de les altres mesures importants per a prevenir la propagació de la COVID-19. L'ús de mascaretes en públic, el distanciament social, el rentat de mans i evitar entorns interiors abarrotats continuen sent estratègies fonamentals ara com ara.

Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Publicació:  08/03/2021 Última modificació:  17/07/2023