• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Tres coses que has de saber si descobreixes que el teu fill menteix

29/11/2013

Tots els nens menteixen en alguna ocasió, i sovint es tracta d'un aspecte normal en el desenvolupament.

Tanmateix, és una situació incòmoda i desagradable per als pares, que es pregunten què poden fer en aquests casos i com han d'actuar.

Per què menteixen els nens?

Les mentides poden donar-se per diverses raons. Els nens poden mentir per eludir les seves responsabilitats, per cridar l' atenció, perquè els fa sentir superiors als altres o per l'emoció que els provoca el fet de córrer un cert risc, entre d'altres motius.

Classes de mentides

  • Per covardia. La mentida per covardia es dóna quan el nen evita assumir la seva responsabilitat, ja sigui mentint als pares per evitar un càstig, als amics per amagar un error... No s'enfronta a la situació sinó que l' intenta eludir mitjançant mentides.
  • Per vanitat. Aquest tipus de mentides és propi dels nens que, per inseguretat o per falta de confiança, intenten aparentar ser algú diferent, adornar la realitat amb invencions, cridar l' atenció o exagerar les seves habilitats per causar una impressió favorable en els altres.

Com saber si el teu fill està mentint

Si bé no sempre és evident per als pares saber si els nens diuen o no la veritat, hi ha alguns indicis que poden revelar que està mentint:

  • L’expressió facial: un nen que diu la veritat es mostrarà tranquil i relaxat, mentre que si està mentint es comportarà de manera ansiosa i la seva expressió serà més tensa.
  • Com s'expressa: si apareixen contradiccions en les explicacions, i aquestes són poc creïbles o inversemblants, o si les seves frases no tenen sentit i coherència, és possible que el nen no estigui dient la veritat.
  • Manca d'espontaneïtat: el que el nen explica sembla assajat i preparat, i si se li fan preguntes no contesta d'una forma natural sinó que ho fa de forma forçada. 

Què fer si descobreixes que el fill ha mentit  

  1. Has d'explicar al teu fill per què és important dir la veritat. Ha d'entendre que amb la veritat es guanya la confiança de les persones, i que en dir mentides s'està comportant de forma deshonesta. En aquest sentit, és important donar exemple, així com elogiar quan es comporta honestament.
  2. Establir certes normes i complir sempre, sense fer excepcions, per castigar el nen quan menteix. Has explicar clarament què ha fet malament i per què no està bé mentir. No obstant això, procura que no se senti culpable o avergonyit, ha de quedar clar que se l’està castigant per la conducta, i no per qui és. A més, si menteix per obtenir alguna cosa que d'altra manera no aconseguiria, has d'assegurar-li que no serà així i que no es beneficiarà de la mentida.
  3. Descobrir el perquè de les mentides. Intenta esbrinar si el teu fill menteix per un motiu en concret, si hi ha raons de fons que motiven la mentida. Si és així, l'objectiu s'ha de centrar en solucionar aquest aspecte. Per exemple, si les mentides són una forma per sentir-se bé i reconegut, serà important reforçar la seva autoestima i reconèixer els seus mèrits veritables perquè no recorri a la mentida.

Possibles problemes psicològics: quan la mentida es converteix en un trastorn

Si la mentida es manté existeix el risc de convertir-la en un hàbit, i el nen pot desenvolupar un trastorn psicològic anomenat “trastorn en el control d'impulsos”. Alguns exemples són el joc patològic (el nen menteix de forma habitual amb l'únic objectiu de seguir jugant), la cleptomania (roba objectes de forma impulsiva encara que no els necessiti) o els trastorns ficticis, malalties que els nens simulen per obtenir beneficis com no anar a l'escola.

Si les mentides persisteixen i es converteixen en habituals és recomanable acudir a un professional, ja que pot ser que el nen desenvolupi problemes bàsics de comportament.

Referència bibliogràfica:

Mentiras. Fundación Belén, 2013 [accés: 21 de novembre de 2013]. 

Comparteix