• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Trastorn límit de la personalitat: què és i perquè és important el diagnòstic precoç

13/05/2019

El trastorn límit de la personalitat (TLP) és un diagnòstic històricament difícil d’entendre, en que els símptomes associats són una barreja dolorosa de turbulències emocionals, relacions inestables i comportaments autodestructius, inclosos els intents de suïcidi.

Què és el trastorn límit de la personalitat

Els experts anomenen al TLP un trastorn biosocial, el que significa que comença amb una inclinació biològica (o temperamental) que és exacerbada per l'entorn social. Les persones que desenvolupen TLP són per temperament altament sensibles a les emocions i reactives, sentint les coses amb més intensitat que la majoria de la gent. 

Aquest trastorn es desenvolupa quan una d'aquestes persones emocionalment vulnerables s'enfronta a un entorn que no valida els seus sentiments, és a dir, no els reconeix, ni l’ajuda a gestionar-los. En molts casos, els nens que desenvolupen TLP han estat objecte d’abús o negligència. Però el trastorn també pot sorgir en nens amb pares amorosos i ben intencionats que minimitzen o rebutgen les seves reaccions emocionals, perquè semblen exagerades o inadequades.

Per als nens altament reactius, el sentiment crònic de no sentir-se entès o recolzat els fa sentir dolorosament sols i desconnectats, explica el doctor Blaise Aguirre. Els amics i els familiars no entenen per què les persones amb TLP tenen reaccions que consideren desproporcionades davant coses petites. Per al Dr. Aguirre, el TLP és una cosa semblant a una al·lèrgia de cacauet; la reacció pot no ser típica en la majoria de la gent, però no és menys real.

Desregulació emocional

Quan els sentiments intensos d’un nen no són validats pels adults que té a la vora, se li dificulta el fet d’aprendre a gestionar-los de manera saludable. Els adults han d’ajudar al nen a identificar el que sent, han de tranquil·litzar-lo per ensenyar-li a calmar-se.

"Si a una persona amb emocions extremadament fortes i intenses, se li diu constantment que està reaccionant de manera exagerada, que no hauria de sentir el que sent", explica el doctor Jill Emanuele, psicòleg clínic i director del Mood Disorders Center del Child Mind Institute, “no aprèn a regular i modular les seves emocions. "

Les persones amb TLP sovint són aclaparades per la ràbia intensa i els sentiments d'abandonament, de buit, de vergonya i d'auto-repulsió. Aquests sentiments tendeixen a desestabilitzar les relacions de les persones amb TLP, que són hipersensibles a les indicacions socials d'altres persones i, més que altres, a interpretar les coses de manera negativa. Els petits desaires, o les males interpretacions, es prenen com a prova d’abandonament, i la reacció pot ser ràpida i intensa, provocant bretxes entre amics, pares i parelles. Passen de "t'estimo" a "t'odio", explica el doctor Aguirre. O es tornen frenètics en la seva demanda de reafirmació d’amor (enviaments de missatges de text incessants, trucades, súpliques) que acaben allunyant-los del seu entorn.

Per què un comportament autodestructiu?

Sense les habilitats per gestionar els sentiments dolorosos d'una manera eficaç, les persones amb TLP solen trobar alternatives poc saludables, incloent l'abús de substàncies, el sexe arriscat i la recerca d’emocions fortes.

L’autolesió és molt sovint un d’aquests comportaments: els adolescents utilitzen coses com ara tallar, rascar-se i obrir ferides per pal·liar les emocions que consideren intolerables. "De fet, pot funcionar com una estratègia de regulació emocional", assenyala el Dr. Miller, cofundador i director clínic de Consultors cognitius i conductuals a Westchester i Nova York. "El problema és que si funciona, és més probable que tornin a utilitzar-lo per fer front a les emocions negatives. Per reduir els danys cap a si mateixos, hem de reconèixer el que estan fent i tractar de donar-los algunes estratègies de substitució més segures". 

Un malentès perillós sobre els malalts de TLP és que el drama emocional i els comportaments autodestructius, inclosos els intents de suïcidi, són formes de cridar l’atenció. Això no és així, ja que aquestes persones tenen un dolor intens i senten que no poden obtenir el que necessiten.” De fet, la Dr. Aguirre assenyala que els sentiments suïcides són gairebé universals en les persones amb TLP i reflecteixen una necessitat desesperada d'escapar de la dificultat emocional extrema.

Criteris per diagnosticar el trastorn límit de la personalitat

Aquests són els criteris que utilitzen els professionals de la salut mental per diagnosticar el trastorn de la personalitat límit:

  • Esforços frenètics per evitar l'abandó, real o imaginari.
  • Un patró de relacions inestables i intenses.
  • Una autoestima inestable.
  • Impulsivitat perillosa, com trobades sexuals insegures o abús de substàncies.
  • Comportament suïcida recurrent, gestos o amenaces o autolesions.
  • Inestabilitat emocional a causa d'una alta reactivitat.
  • Sensacions cròniques de buit.
  • Dificultat per controlar la ira.
  • Paranoia transitòria, relacionada amb l'estrès o símptomes de dissociació greu.

Diagnosticar adolescents amb trastorn límit de la personalitat

En el passat, els professionals de la salut mental eren reticents a diagnosticar algú menor de 18 anys amb TLP, tot i que els símptomes solen desenvolupar-se durant aquesta edat. Això va ser, en part, perquè la intensitat emocional i la impulsivitat són fins a cert punt característics de la pròpia adolescència. Es pensava que el comportament típic dels adolescents es podia confondre amb el TLP. Però fins i tot si el comportament sembla similar, les raons són diferents en adolescents típics i aquells amb TLP, apunta el Dr. Aguirre. Els adolescents típics experimenten amb l'alcohol i el sexe per curiositat i impulsivitat, mentre que les persones amb TLP ho utilitzen per escapar de sentiments intensos. Poden buscar trobades sexuals, per exemple, perquè se senten abandonades i desitgen la proximitat. 

Un altre motiu per no diagnosticar la TLP a l’adolescència va ser evitar l’etiquetatge amb una malaltia greu que no responia bé al tractament. Però a mesura que la imatge del tractament ha canviat, també ho ha fet l'aversió al diagnòstic en l'adolescència. 

Els nous coneixements sobre el trastorn, que donen lloc a tractaments nous i més eficaços, han fet que el pronòstic per a algú amb TLP sigui molt més prometedor. Amb el suport adequat, la majoria de les persones amb aquest trastorn poden aprendre a regular amb èxit les seves emocions aclaparadores, aturar el comportament autodestructiu i millorar les seves vides.

Per què el diagnòstic precoç és crucial

Si el TLP s'entén com a manca d’habilitats de regulació emocional, és crucial que algú que desenvolupi símptomes, rebi un tractament tan aviat com sigui possible.

Un altre motiu pel que els experts demanen un diagnòstic precoç de TLP és disminuir el diagnòstic inexacte de trastorns més comuns com el TDAH, la depressió i el trastorn bipolar. De vegades es tracta de trastorns co-produïts, però sovint són errors de diagnòstic. Com a resultat, aquests adolescents reben medicaments que no són efectius, incloent estabilitzadors d’ambient i antipsicòtics.

Tractament per al trastorn límit de la personalitat 

Hi ha una sèrie de psicoteràpies especialitzades que s'han desenvolupat per tractar el TLP, però el tractament amb més evidència de la seva efectivitat, es denomina teràpia conductual dialèctica. La raó per la qual es diu "dialèctica" és que implica dues coses: la necessitat d’acceptació i la necessitat de canviar. En primer lloc, els sentiments d'un pacient han de ser validats o acceptats sense judici, per tal que aquest aprengui maneres més efectives perquè ell mateix els pugui gestionar. Bàsicament és: “estic fent-ho el millor que puc, i al mateix temps he de fer-ho millor". 

La validació és el primer pas del TLP. Quan la gent se sent acceptada, té un efecte calmant i els permet aprendre habilitats per regular les emocions i desenvolupar alternatives més eficaces i segures als comportaments autodestructius que han estat utilitzant. 

El Dr. Miller destaca la urgència de que els adolescents amb TLP rebin un tractament: "Si aquest es dona a temps, pot ser un adult amb gran èxit i molt funcional".

Accés a la font de consulta:

What Is Borderline Personality Disorder? Childmind. [Data de consulta: 08/04/2019]

Etapa: 

Comparteix