• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Tot el que et cal saber sobre les al·lèrgies respiratòries

02/04/2014

Les malalties al·lèrgiques són un problema de salut molt freqüent, especialment les al·lèrgies respiratòria i alimentària. S'estima que afecten un 25-30% de la població europea i, sovint, s'inicien durant la infància. Generalment, s'observa una predisposició familiar a aquestes malalties.

Què és l'al·lèrgia?

Les malalties al·lèrgiques es deuen a una resposta anormal del sistema immunitari de defensa contra substàncies que es troben en l'aire (ambientals), en els aliments o en determinats materials i que són innòcues per a la majoria de persones. Aquestes substàncies que desencadenen la resposta al·lèrgica s'anomenen al·lèrgens. 

Els al·lèrgens ambientals més rellevants varien d'unes regions geogràfiques a unes altres. A Espanya i Catalunya, els més destacats són els àcars de la pols domèstica, pol·lens i fongs. Alguns d'aquests al·lèrgens estan en l'ambient durant tot l'any (com àcars) i altres, només en determinades èpoques, com els pòl·lens, propis de la primavera. Entre els pòl·lens, destaquen gramínies, plataner, olivera, parietària i xiprer. Els epitelis d'animals (gos, gat) poden ser rellevants en nens que s'exposen a ells.

Símptomes de l'al·lèrgia

Els al·lèrgens ambientals desencadenen en les persones al·lèrgiques a ells inflamació a les vies respiratòries, que és la responsable dels símptomes. Aquesta inflamació pot afectar una o més de les següents parts del cos, donant lloc a les diferents manifestacions de l'al·lèrgia respiratòria:

  • Nas (rinitis al·lèrgica), produint congestió, esternuts, picor que obliga a tocar-se o fregar-se el nas, moc clar o "tipus aigua". Això pot acompanyar-se de picor de coll i/o d'orelles. 
  • Ulls (conjuntivitis al·lèrgica), produint picor, enrogiment, llagrimeig, podent produir inflor de les parpelles. 
  • Bronquis (asma al·lèrgica), produint símptomes d'ofec, dificultat per respirar, "xiulets" o opressió al pit.

La intensitat, freqüència i durada dels símptomes d'al·lèrgia respiratòria és molt variable d'unes persones a altres, des de casos molt lleus a casos greus. Quan els símptomes són intensos, la qualitat de vida es veu afectada, en interferir el rendiment escolar i les activitats d'oci, com jugar o fer esport. 

Per aquest motiu, és important reconèixer els símptomes per poder iniciar un estudi que porti al diagnòstic causal, és a dir, a conèixer l'al·lergen ambiental que desencadena els símptomes. Amb això, es podrà aplicar el tractament adequat. En aquest procés han de participar el pediatre d'atenció primària i el pediatre al·lergòleg.

Diagnòstic de l'al·lèrgia 

Davant d'un nen amb símptomes suggestius d'al·lèrgia respiratòria, es recomana realitzar unes proves al·lergològiques a la pell (anomenades "prick test") o en sang. Aquestes proves mesuren si el nen produeix immunoglobulina E (IgE , l'anticòs responsable de la reacció al·lèrgica) enfront d'una sèrie d'al·lèrgens ambientals. Les proves, sempre en combinació amb la informació que aporta la família, tenen com a objectiu conèixer quin al·lèrgen ambiental produeix els símptomes.

És important destacar que un resultat positiu en les proves no indica necessàriament que el nen tingui símptomes a causa d'aquest al·lèrgen. Per tant, és fonamental el pediatre al·lergòleg, que realitza una interpretació individualitzada dels resultats. Per a això, és molt important saber quan té símptomes cada nen, és a dir, si té símptomes durant tot l'any o si només (o especialment) en una determinada època. Com que cada al·lèrgen té un patró estacional una mica diferenciat dels altres, aquesta dada ajudarà a saber quin és l'al·lèrgen ambiental causant del problema.

Tractament de l'al·lèrgia

Els objectius del tractament de l'al·lèrgia respiratòria són els següents: minimitzar els símptomes i el seu impacte en la qualitat de vida, mantenir una funció respiratòria normal i evitar la progressió de la malaltia a formes més greus. Els tractaments disponibles són eficaços i es basen en tres components complementaris, que es detallen a continuació. El tractament, que s'ha de recomanar el metge, sempre ha de ser proporcionat en relació a la intensitat, freqüència i durada dels símptomes de cada cas.

Evitació de l'al·lèrgen causal

Es basa en el principi que com menys s'exposi el nen a l'al·lèrgen, menys intensa serà la resposta inflamatòria que generi el seu sistema immunitari. Les recomanacions per a l'evitació de l'al·lèrgen depèn de quin es tracti. Així, per als àcars implica una sèrie de mesures de neteja dins de casa . Per als pòl·lens, implica conèixer les èpoques d'alta concentració del pol·len implicat per tal de, en aquesta època, reduir al màxim el temps a l'aire lliure, així com l'obertura de finestres de casa (que preferiblement s'ha de realitzar a la tarda - nit) o del cotxe.

Igualment, s'han d'evitar al màxim substàncies ambientals irritants com el tabac o la pol·lució. No s'ha de fumar a la casa o el cotxe de nens amb al·lèrgia respiratòria, ni tan sols quan no estiguin presents. La pol·lució ambiental, a més de modificar la composició d'alguns pòl·lens i contribuir que siguin més agressius o al·lergògens, pot lesionar la via aèria i accentuar el dany provocat per la inflamació al·lèrgica .

Medicaments

Globalment, els medicaments tenen com a objectiu frenar la inflamació al·lèrgica i calmar els símptomes. Per a la rinitis o la conjuntivitis, es recomanen antihistamínics no sedants (que no donen son) per boca (en xarop o pastilles) o bé com esprais per al nas o gotes per als ulls. En cas de rinitis intensa, es recomanen corticoides nasals com mometasona o fluticasona. 

Aquests tractaments són molt segurs i poden mantenir-se durant setmanes o mesos si el nen té símptomes perllongats. En el cas de símptomes d'asma, es recomanen broncodilatadors inhalats (salbutamol) per alleujar els símptomes i, en cas necessari, corticoides inhalats com a tractament antiinflamatori de manteniment. No cal conèixer quin és l'al·lèrgen causal per poder començar tractament simptomàtic amb medicaments. Aquests fan efecte únicament mentre es prenen i no modifiquen el curs de la malaltia.

Inmunoteràpia específica amb al·lèrgens

Són un tipus especial de vacunes que s'apliquen durant 3-5 anys per via subcutània (com "injecció") o sublingual (en gotes). Tenen com a objectiu canviar el tipus de resposta immunitària l'al·lèrgen i, amb això, disminuir els símptomes i la necessitat de medicaments durant i després de la immunoteràpia. 

Es recomana en nens amb símptomes intensos per un determinat al·lèrgen o en nens que requereixen medicaments de forma prolongada per controlar els símptomes.

Article escrit per:

Dra. Marta Vazquez Ortiz

Pediatra al·lergòloga 

 

Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Comparteix