• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Tomàs Molina: «Aconsello posar-se l'impermeable, les botes d’aigua i sortir quan plou!»

Tomàs Molina: «Aconsello posar-se l'impermeable, les botes d’aigua i sortir quan plou!»
08/05/2013

Entrevista a Tomàs Molina, meteoròleg i presentador de televisió.
Ha escrit contes en què parla del nostre entorn (el medi ambient, el clima, el planeta...). Per què?

Per una banda, durant tota la meva vida he volgut ser mestre. Tinc vocació de mestre i, de fet, sóc professor de la universitat. D’altra banda, crec que tinc una obligació amb la societat, la de transmetre alguna cosa, de tornar-li el que m’ha donat.

M’agradaria transmetre la passió per la ciència, les ganes d’interessar-se per l’entorn i de respectar-lo. Per mi, el sol fet de saber és excitant.

Per què és tan important ensenyar i conscienciar als nostres nens que han de respectar el medi ambient?

Som nous rics, la societat del benestar, i moltes vegades estem transmetent als nens que no malgastar és equivalent a ser pobre. Cal tornar a aprendre que el respecte també és no malgastar.

El medi ambient els afectarà molt més ràpid del què ens pensem, sobretot en els propers 50 anys i, de fet, ens afectarà també a nosaltres. Crec que hem d’estar tots més conscienciats i més implicats.

Creu que es coneix prou el medi natural?

No, i en aquesta època en què vivim encara menys. Hem perdut molt el passat, les tradicions, la saviesa de la pagesia, el fet de conviure amb la natura, etc. Ara fem servir la natura com a oci, no la vivim ni la coneixem com abans i, evidentment, no la respectem ni valorem. Hem de tornar a passejar per la muntanya. Estem deixant que això ho facin a les escoles, com moltes altres coses, però també és la nostra feina com a pares i no hem de donar tot el pes a l’escola.

Per què cal acostar els nens a la natura?

Cada cop vivim en un món més artificial. El progrés ens està tornant «màgics»: ja que no sabem el perquè de les coses, tot passa per «màgia». Ens arriba la carn al plat i ni tan sols sabem d’on ve. Un nen veu les costelles i no té perquè relacionar que vénen d’un xai. Els estem amagant que matem un animal, que ens el mengem i que som depredadors. Això no és pas dolent, és natural.

És un error deixar un “forat” entre el xai blanquet i les costelles per estalviar als nens un teòric patiment. Jo, de petit, havia vist a la meva àvia matar pollastres i no tinc cap trauma, és natural, sempre s’ha fet i es farà. Crec que estem cometent un error greu com a societat.

«Jo sóc com sóc gràcies a les colònies»

Sap que avui dia, si plou, els nens no surten al carrer?

Cada vegada la gent planifica més les activitats que fa i defugim la pluja, el fred, la calor...

I és bo defugir-ne?

No, ens hem acomodat massa. També ens preocupa que el nen no es constipi perquè ens complicarà la vida: ja no pel fet que el nen estigui malalt, perquè un constipat no és res, es curarà i prou, sinó perquè aquesta setmana la tenim fins a dalt de feina i no se’ns pot constipar.  Avui dia, un nen malalt ens complica massa la nostra organització setmanal i tendim a sobreprotegir-lo per comoditat.

Aconsello els pares que tornin a prendre el protagonisme, que es posin l’impermeable, les botes d’aigua i que surtin quan plou!

Per cert, quins records té dels campaments i colònies quan hi anava de petit?

Érem un grup molt actiu, amb moltes aficions i fèiem moltes excursions per la muntanya. Coneixíem els arbres, els ocells, ho investigàvem… Teníem uns monitors que ens feien ser molt responsables, mai no s’havia de notar per on havíem passat o acampat, ho recollíem tot i ho deixàvem exactament igual com ho havíem trobat. Jo sóc com sóc gràcies a les colònies.

També treballàvem molt els valors i l’acció. És a dir, si tu veies algun problema, l’havies de solucionar o almenys decidir si participaves o no en aquesta acció.

«El concepte de l’esforç està desapareixent, com si volguéssim entre tots crear un món massa senzill»

Va arribar a ser monitor?

Sí. Quan vaig ser monitor el món va començar a canviar. L’estructura era la mateixa pel que fa a la transmissió de valors i accions, però socialment ja no, perquè començaven les comoditats. Ara tot això encara ha canviat molt més. Sembla que els valors s’han desestructurat, com si tot fos acceptable, i això no és pas veritat, no tot és acceptable. El concepte de l’esforç està desapareixent, com si volguéssim entre tots crear un món massa senzill.

Aquesta és una entrevista realitzada per La Granja (www.lagranja.cat),
Granja Escola que es dedica íntegrament a l’educació i a l’ensenyament
de nens i joves en edat escolar a través de les emocions.

La Granja contesta:


Què puc fer perquè el meu fill/a estimi la natura?

Has de començar a fomentar-li aquest sentiment quan sigui ben petit, amb 2 o 3 anys. Als nens els encanta passejar pel bosc o per la platja, observar les formigues o els ocells, olorar el bosc després de la pluja. La sort és que tot això és gratis, així que no teniu cap excusa! A més, la natura ens aporta salut física i mental, una serenor difícil de trobar avui dia... aprofita-ho!

Per estimar la natura primer l’hem de conèixer. Quan el nen tingui 6 o 7 anys, emporteu-vos un quadern i llapis i dibuixeu les fulles, els arbres o les flors... A banda de millorar els nivells de concentració i observació, el teu fill començarà a estimar l’entorn natural i això li donarà pau. També entrenarà la paciència, una de les habilitats principals per tolerar la frustració!

Val la pena estalviar per apuntar-lo a les excursions i colònies que s’organitzen a l’escola durant el curs o a l’estiu. A més de viure la natura des de dins, en llocs privilegiats i preparats, tindrà la possibilitat de conèixer els seus companys i mestres i sobretot, de conèixer-se més a si mateix!

Comparteix