TiK ToK tic, el nou trastorn infantil

Des de l’inici de la pandèmia, cada cop més infants i adolescents van al metge a causa de parpellejos i gargamellejos repetitius, sons involuntaris, ganyotes, moviments espasmòdics del cap i altres parts del cos. 

Els especialistes es reconeixen sorpresos davant l’augment d’aquesta mena de tics en el col∙lectiu de menors que no només creixen a Espanya sinó també a nivell mundial. Però en què consisteix aquest trastorn?

Què és el TiK ToK Tic

El doctor Darío Ortigoza, cap de la unitat de Trastorns del Moviment de l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, explica que els Tik Tok tics són trastorns de moviments funcionals, que difereixen del que coneixem com a síndrome de Tourette. 

El Tourette es caracteritza per ser tics motors i fònics, que apareixen en infants menors de 18 anys i que duren més d’un any. L’evolució sol ser fluctuant i apareix entre els 4 i 6 anys. Per contra, els Tik Tok tics són moviments o sons que es donen en adolescents (majoritàriament dones), que tenen entre 14 i 16 anys, i que apareixen de forma sobtada. Semblen tics, però en realitat no ho són, ja que no compleixen amb l’evolució en el temps que s’acostuma a donar en la síndrome de Tourette

Además, el Tik Tok tic es un trastorno de movimiento funcional donde no existe ninguna enfermedad de base ni causa orgánica, por lo que es un trastorno de imitación donde deberían observarse causas psicológicas o psiquiátricas asociadas.

Per què es produeix?

La comunitat mèdica ha anomenat aquest trastorn “Tik Tok tics”, perquè el seu origen sembla estar en aquesta xarxa social. El Tik Tok és una de les xarxes més utilitzades per infants i adolescents a tot el món i està farcida de vídeos d’influencers mostrant els seus tics, sovint sota el hashtag  #Tourette o síndrome de La Tourette. 

Segons el doctor Ortigoza “hem de tenir present que moltes vegades la imitació no es fa de manera expressa. Sovint l’adolescent ni tan sols és conscient que està fent aquests moviments. S’ha de tenir en compte que aquest trastorn es dona en adolescents que passen moltes hores davant les pantalles i poden imitar els tics que veuen per guanyar acceptació social”.  

El perill és que moltes d’aquestes seguidores, segons els especialistes, pateixen trastorns de neurodesenvolupament en grau molt lleu i sense diagnosticar. Això les predisposa a patir certes patologies. Així, el que comença com una innocent imitació, acaba per fixar-se en la seva conducta. 

En què consisteixen aquests tics?

Són moviments molt variats, tics complexos, no habituals en un tourette. Els sons també són molt disruptius (crits o sons forts constants) que els dificulten la seva vida social. “Alguns pacients fins i tot han deixat d’anar a escola o de realitzar la seva activitat diària”, explica Ortigoza. 

Les principals característiques clíniques són:

• Moviments o sons que imiten tics motors o fònics.
• L’ inici acostuma a ser sobtat o explosiu (molts coincideixen amb el període de pandèmia SARS-CoV-2).
• L’edat d’inici és en majors de 12 anys, edat molt superior a l’habitual per un Síndrome de Tourette. 
• No s’observen fluctuacions habituals dels tics com ocorre en el Síndrome de Tourette.
• Es freqüent l’empitjorament de moviments o sons quan altres persones estan observant al pacient. Per contra, el trastorn millora o desapareix quan el pacient està sol o realitzant alguna activitat plaent. 
• A diferència del Síndrome de Tourette, en els TikTok tics són més freqüents els moviments complexos de gran amplitud de tronc o mans/braços (més que cara, cap o coll més habituals en el Tourette). Els tics vocales complexos, la copropraxia ( gestos obscens), la coprolalia extensa (incloure paraules diferents composant una frase), els tics d’autolesions i els tics d’agressió a familiars. 
• La freqüència de moviments i sons és més alta en los TikTok tics que en la Síndrome de Tourette i els moviments i sons són també més severs o exagerats que en la Síndrome de Tourette.
• Els pacients amb TikTok tics presenten una mitja de >10 tipus diferents de moviments i sons en un mateix dia, fet que sol ser inhabitual en pacients amb Síndrome de Tourette, que acostumen a presentar 2-3 tipus diferents de tics en un dia. 
• Alguns moviments i sons fecundament repetits inclouen: aplaudir, donar-se cops al pit i colpejar objectes, repetició d’una amplia gama de paraules.
• Alguns moviments més freqüents dels TikTok tics són: “Jazz hands o mans de jazz”: oscil·lacions ràpides de les mans amb els dits estesos, “Hang-loose sign o senyal de shaka”: Extensió del polze i el dit petit amb contracció de la resta de dits i prono-supinació continua de l’avantbraç.
• Poden associar-se alguns comportament estranys com: tirar bolígrafs a l’escola, trencar plats a casa o ous a la cuina, freqüentment associats a “challenges” en les xarxes socials. 
• A diferència dels pacients amb Sindrome de Tourette, els pacients amb TikTok tics poden tenir “atacs de tic”, és a dir episodis de moviments o sons més exacerbats que duren des de minuts fins a diverses hores amb inici i final bruscs. Els moviments o sons durant aquests atacs poden semblar més severs, fins i tot “similars a convulsions o pseudocrisi” i poden precipitar la consulta als serveis d'Urgències.
• L'aparició dels comportaments similars a tics són susceptibles a suggestió, i en alguns casos, els moviments o sons poden desaparèixer amb la distracció

Quin ha de ser el tractament?

Segons Ortigoza, “molts d’aquests pacients arriben a Urgències on se’ls deriva a Neurologia i en alguns casos es perd el seu seguiment perquè no es fa de forma adequada. Altres pacients recorren a diferents llocs, i fins i tot poden rebre tractament amb fàrmacs de tipus antipsicòtic que no estan indicats en aquest tipus de condició, quan el tractament hauria de ser de caire psicològic, psiquiàtric o a través de teràpies cognitivoconductuals”.

És important insistir en que no ens trobem amb símptomes que indiquin una malaltia orgànica. Saber-ho pot ajudar als pares a disminuir l’angoixa. L’abordatge no és farmacològic i el tractament no requereix d’ingrés hospitalari.

Recomendaciones para abordar un tratamiento:

• Recomanar a la família, i si és possible a l'entorn, minimitzar l'atenció (negativa o positiva) cap als moviments o sons de TikTok tics.
• Es recomana evitar la connexió a xarxes socials (TikTok, etc.).
• Les persones amb TikTok tics tenen un trastorn neurològic funcional i per tant els tractaments farmacològics utilitzats per a les persones amb Sindrome de Tourette no són efectius ni recomanables.
• L'enfocament de tractament per a aquests pacients ha d'incloure la psicoeducació dels pacients i les seves famílies per millorar l'acceptació i la comprensió del diagnòstic de trastorn neurològic funcional. En la majoria dels casos aquesta intervenció serà suficient.
• Quan la clínica persisteixi en el temps, o generi una gran interferència, caldrà una derivació a Salut Mental per a una valoració global on es realitzi una anàlisi funcional dels símptomes, s'explorin els possibles trastorns emocionals subjacents (ansietat i/o depressió) i es facin teràpies psicològiques (programes cognitivoconductuals familiars).
• Les estratègies de tractament en les persones amb TikTok tics estan poc estudiades atès que és un fenomen molt nou. Tanmateix, tal com s'observa en altres trastorns funcionals somàtics, en què el tractament focalitzat al símptoma podria empitjorar l'evolució, estarien desaconsellades les teràpies conductuals aplicades a l'entrenament i maneig dels tics.

Augment de tics durant la pandèmia 

També cal destacar que la pandèmia ha suposat un increment de patologies psiquiàtriques incloent aquest Tik Tok tic. Només a l’hospital Sant Joan de Déu han aparegut deu casos des de l’inici de la pandèmia, una cosa insòlita fins ara. “Sempre havíem vist casos de trastorns de moviment funcional, però mai d’aquesta manera i en tanta quantitat. En els pacients es donaven tremolors i un altre tipus de moviments, però abans de TikTok ningú no imitava els tics. Des del confinament, d’alguna manera això es va començar a convertir en una cosa molt més freqüent i, finalment, va canviar de forma”, assegura Ortigoza. 

“No és que la pandèmia hagi accelerat la incidència dels tics – puntualitza la doctora AstridMorer –, “és que ha augmentat els factors de risc: hi ha més estrès i pressió, que són risc de malalties mentals, com els tics en aquest cas".