Tics o moviments estranys que es repeteixen… per què apareixen?
Parpelleigs, inclinar el cap, arrufar el nas, obrir la boca, petits salts al caminar, moviment d'espatlles... sons com un estossec, una tos, la repetició de síl·labes o de paraules i fins i tot algun insult...
Tots ells són alguns exemples de moviments o sons simples o complexos, que apareixen de forma ràpida, inesperada, repetitiva i no rítmica, als que anomenem tics.
La característica principal dels tics és que són involuntaris. Solen aparèixer al voltant dels sis anys d'edat. Tenen un curs oscil·lant, podent augmentar en situacions d'estrès i disminuir quan el nen està concentrat o adormit. Canvien en tipus i intensitat al llarg de el temps. Són més freqüents en homes que en dones, en una relació 4: 1.
Els tics en la infància són freqüents. Segons estudis, és el trastorn del moviment més freqüent en l'etapa infantil però només una petita part dels nens tindrà tics que durin més d'un any. En aquests casos, podem contemplar un possible diagnòstic de trastorn de tics crònic o síndrome de Tourette.
Quines diferències hi ha entre el trastorn de tics crònic i la síndrome de Tourette?
La diferència entre tots dos és la simultaneïtat en l'aparició dels tics motors i fònics. En el trastorn de tics crònics, no es presenten alhora mentre que en la síndrome de Tourette, poden presentar-se junts (encara que no necessàriament). En tots dos, la persistència dels tics ha de ser superior a un any, començar abans dels divuit anys i que el trastorn no es pugui atribuir als efectes fisiològics d'una substància o a una altra afecció mèdica.
Interpretem bé els tics?
Sovint, el desconeixement condueix a una mala praxi. No tenim massa informació sobre els tics. Per aquest motiu, en moltes ocasions, no actuem de manera adequada davant d'ells.
Quan un nen comença a fer els primers tics, se sent "diferent, estrany i ximple" perquè repeteix una sèrie de moviments o realitza uns sons una vegada darrera l'altre sense el seu control. Durant els primers mesos, els nens no solen compartir aquesta experiència, per vergonya, dubtes i por. El resultat? Tendeixen a dissimular els tics o justificar els seus moviments o vocalitzacions amb diverses excuses (exemple, em piquen els ulls, estic refredat etc.). De vegades, realitzen conductes poc adequades per a "camuflar" els tics com ara, llençar l'estoig a classe (aprofiten el soroll per fer un tic fònic i s'aixequen per fer algun tic motor), aixecar-se contínuament, córrer, lliurar un examen en blanc per sortir ràpid de la classe, demanar repetidament anar a al bany...
Què podem fer?
- Ignorar els tics.
- Informar el col·legi i / o monitors extraescolars sobre els tics.
- Mantenir rutines.
- Permetre petits descansos en les tasques escolars.
- No evitar activitats lúdiques pels tics.
- Cercar activitats físiques en les que el nen gaudeixi.
- Limitar el temps amb pantalles.
Tenir informació és important, però és imprescindible comprendre el trastorn i, per tant, a l'infant. Hem d'aprendre a observar, escoltar i comprendre què fan els nens i per què ho fan.
Davant de qualsevol dubte us recomanem consultar a l'especialista.
Accés a les fonts de consulta:
Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders. 5th Edition. American Psychiatric Association (APA). Washington. 2013.
El trastorno de Tourette a lo largo de la historia. C. Carmona Fernández; J. Artigas Pallarés. Rev. Asoc. Esp. Neuropsiq. 2016; 36(130):347-362
Prevalence of tic disorders: a systematic review and meta-analysis. Knight T, Steeves T, Day L, Lowerison M, Jette N, Pringsheim T. Pediatr Neurol 2012; 47: 77-90
