El teu fill t'ha dit que és homosexual? Acompanya'l i mostra-li tot el teu suport
Tot i que avui dia l'homosexualitat és un fet cada vegada més acceptat socialment, per a moltes persones representa un problema d'acceptació i convivència social. Especialment per als més petits, als qui pot costar acceptar-ho i, sobretot, afrontar la reacció dels companys i familiars.
Moltes persones comencen a adonar-se de la seva homosexualitat durant l'adolescència o fins i tot una mica abans. Malgrat que la societat és cada vegada més oberta i tolerant davant les persones homosexuals, i sembla que la seva acceptació social augmenta, encara avui dia moltes persones viuen la seva condició homosexual com un problema.
En el cas dels adolescents (o preadolescents) passen en general per un llarg procés d’acceptar-se a si mateixos, que pot ser llarg i difícil. Especialment, perquè algunes vegades l'entorn no els facilita el procés d'acceptació.
Un adolescent gai sent dificultats per explicar als pares la naturalesa dels sentiments, i de fet, abans de fer-ho, és probable que tracti d'enganyar els altres, i sobretot a si mateix. Per això, és important que la família transmeti confiança als nens i sàpiga comunicar que sempre oferirà suport al fill sigui quina sigui l'orientació sexual. D'aquesta manera, tindran menys por de comunicar-se amb els pares i aquests podran ajudar millor si el fill ho necessita. En qualsevol cas, quan els adolescents expliquen la seva homosexualitat als pares, esperen que la família els accepti tal com són.
El moment de conèixer la notícia
Per molt preparat que s'estigui, i per molt sensibles que siguin els pares amb aquesta possibilitat, la notícia inicial sempre provoca una sorpresa, i ha de ser assimilada. Una reacció típica dels pares pot ser tractar de reinterpretar el que el fill els ha dit, o preguntar diverses vegades si n’està segur. És un fet a evitar, perquè per més vegades que es pregunti, la realitat no canviarà. Els pares han de saber que, en realitat, l'homosexualitat és una expressió més de la sexualitat humana, i per tant no és un fet degradant ni es tracta d'una malaltia.
A més, els pares han de comprendre que el fill o filla no ha triat ser homosexual. Simplement és una realitat, i ha de viure d'acord amb ella, respectant-se a si mateix, als altres i tractant de ser feliç i fer feliços els seus. En aquest punt, és important que tinguis present que la sexualitat no és orientable ni modificable, i tractar de canviar a un fill en aquest sentit és sempre un error.
Culpabilitat i pors
Es pot donar el cas que els pares se sentin culpables, o fins i tot que tractin de culpabilitzar la parella. Un fet que s'ha d'evitar, ja que ningú té la culpa de l'homosexualitat ni, de fet, existeix "la culpa". Un altre sentiment que et pot envair si el teu fill t'explica la seva homosexualitat és la por a que sigui diferent i al tracte que puguin donar-li els altres. Els següents tres consells poden ajudar-te a desfer-te d'aquest sentiment:
- Tracteu d'aprendre i créixer junts com a persones, deixant la por a un costat. Descobriu poc a poc la nova realitat i conegueu-la el millor possible. Comprendre millor la realitat de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals elimina moltes de les preocupacions que els pares poden sentir.
- Orienta la comprensió cap al fill, i observa quines actituds o paraules poden ferir-lo.
- Evita sentir frustració per no haver detectat l'homosexualitat en el teu fill. Recorda que és una realitat que no pots canviar, així que haver-ho sabut abans no t'hauria permès impedir-ho.
Acceptació de la realitat
Els pares han d'arribar a aquesta fase. Així, la comunicació amb el fill sobre el fet de la sexualitat els resultarà, a poc a poc, una cosa natural i mancada de qualsevol dramatisme. Un cop més, en aquest punt, la comunicació es presenta com quelcom fonamental.
Un fet important és reconèixer l'esforç, i moltes vegades, l'angoixa que haurà hagut de patir un fill per acceptar-se tal com és. Que els pares ho admetin és una cosa que pot ajudar molt, així com demanar-li disculpes si en algun moment no se li ha prestat tota la comprensió que se li podia donar.
Un punt destacable és no tornar enrere, a d’altres punts del procés. Tornar a intentar negar la realitat, tornar a examinar les possibles causes de l'homosexualitat o sentir culpabilitat de nou són coses que poden fer que l'adolescent no se senti acceptat mai. Una altra actitud a evitar és la resignació de caràcter fatalista (el meu fill és així, no ha pogut evitar-ho, què hi farem). Recorda que una tendència sexual no és ni una sort ni una desgràcia, simplement és un fet amb el qual conviure.
Referència bibliogràfica:
Guía para padres y madres: ¿Qué hacer cuando un hijo o una hija nos dice: mamá, papá, soy gay; papá, mamá, soy lesbiana? Familias por la diversidad, Arco Iris Federación Andaluza. 2013.
