• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Temps per a l'oci? Temps per educar!

14/03/2012

Què és estar ociós? De vegades, a la nostra societat es considera que l'oci és igual a no fer res. No obstant això, a l'Antiga Grècia estar ociós era emprar el temps lliure en activitats que formaven la ment i l'esperit. Com podem aconseguir que els nens aprofitin el temps lliure de forma educativa?

No disposar de moments d’oci per descansar i recuperar forces és gairebé tan negatiu com tenir molt temps lliure i no saber com passar-lo. Encara que l’escola i el treball absorbeixen la major part del dia a dia de les famílies, cal trobar estones d’esbarjo i relax per dedicar-les a altres activitats amb què gaudir i, alhora, formar-se.

Des de la infància, cal inculcar als més petits la importància de cercar l’equilibri entre el temps de treball i el d’oci, quan podran cultivar i desenvolupar altres facetes no menys importants per a la seva formació integral com l’amistat, la cultura o les aficions.

Sobre les aficions dels nens, tot sovint aquestes són semblants a les dels seus pares per un procés d’imitació de les conductes, però cal tenir en compte els seus interessos i la seva personalitat, i respectar-los sempre. Tanmateix, els pares han de prendre la iniciativa pel que fa a l’aprofitament del temps lliure i animar els nens a practicar activitats. A més de treballar les habilitats físiques o manuals, l’oci és el millor moment per crear nuclis d’interessos comuns a la família i compartir experiències i sensacions.

Implica’ls en la preparació d’activitats

Com a persones, els nens han de formar-se en molts àmbits. Per això, la proposta d’activitats dels pares pel temps d’oci ha de ser molt variada per captar l’interès i motivar els nens, i alhora resultar divertida. Per això, hem d’implicar-los: el nivell de satisfacció d’una activitat és directament proporcional a la implicació de la persona.

Posem per exemple una excursió: els pares han de proposar als nens encàrrecs i tasques, assumibles per a la seva edat i capacitats, per arribar junts a bon port. Per exemple:

  • Decidir a quin lloc es vol anar i per què.
  • Informar-se del millor itinerari per arribar-hi.
  • Trobar informació sobre què visitar al lloc que s’ha triat.
  • Buscar on esmorzar o menjar.
  • Preparar la motxilla amb la càmera de fotos, viseres, el calçat adequat...

Les activitats d’oci s’han d’adaptar sempre a les característiques dels membres de la família i, sobretot, als més petits. Música, senderisme, acampades, dibuix, bricolatge, escacs, aeromodelisme, cine, cuina, col·leccionisme, lectura, astronomia, ball... són només algunes propostes a títol orientatiu. Cal descobrir les aptituds que té cada infant, i animar-los a que les aprofitin al màxim!

​​Accés a la font de consulta:

Orientaciones educativas entorno al ocio y tiempo libre. Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte de España [Data de consulta:12/05/2017].

Comparteix