Tècniques de lactància materna: aprèn com assegurar les millors posiciones per alletar al nadó

07/01/2021

La majoria de les gestants imaginen il·lusionades el moment de col·locar al seu nadó al pit, que sorgeixi de forma natural. Però tot i ser un acte natural és un comportament que s’aprèn. L’èxit de la lactància materna depèn de varis factors i un dels més importants és una correcta tècnica.

A continuació exposarem els punts claus per adoptar una correcta tècnica de lactància materna.

Com haig de col·locar al recent nascut?

És essencial una bona posició tant de la mare com de l’infant per aconseguir una tècnica satisfactòria, sobretot els primers dies, fins que s’instauri correctament la lactància.

No hi ha una única postura adequada o més recomanada, la millor serà la que resulti més còmoda i pràctica per a la mare. Generalment les mares estan molt pendents de l’adherència que realitza el nadó però sovint no cuiden la seva posició. És imprescindible que la mare estigui còmoda per evitar lumbàlgies i altres molèsties secundàries a contractures musculars ja que són moltes preses al dia i és un procés que durarà molts dies.

La postura és l’aspecte més determinant en l’inici de la lactància i el que més s’infravalora. La majoria de lactàncies doloroses se solucionen recol·locant a la mare o al nadó. Encara que no hi hagi tradició d’alletar, es desconeix el perquè les mares han adoptat la postura on col·loquen al nadó recolzat al braç, situant la boca-barbeta davant el mugró, el que provoca una adherència superficial i dolorosa.

El nadó ha d’estar enfrontat a la panxa de la mare i alienat, el seu cap recolzat a l’avantbraç (més avall) en el cas de la posició clàssica, de manera que el mugró estarà dirigit al nas-front del lactant afavorint un fiançament asimètric i major porció de pit matern (arèola-mugró). Totes les puérperes haurien de conèixer, com a mínim, una posició asseguda i estirada abans de l’alta hospitalària.

Tipus de posicions per a la lactància materna

Posició asseguda o de bressol clàssica

Aquesta posició és més còmoda amb elevació dels peus de la mare. El tronc del nadó ha d’estar de cara i molt enganxat al de la mare, que subjectarà amb la mà la seva esquena recolzant el cap a l’avantbraç, no en l’angle del colze. El nen mamant d’un pit i amb els seus peus cap a l’altre. Orella, esquena i maluc del nadó estaran alienades.

Posició estirada

La mare i el nadó estirats de costat, un davant de l’altre, panxa amb panxa amb el nas del nadó a l’alçada del mugró de la mare. És especialment útil si la mare encara sent molèsties després del part, sobretot si ha estat sotmesa a una episiotomia o cesària i per les preses nocturnes perquè afavoreix el descans matern.

Posició de criança biològica

Més indicada durant els primers dies o quan hi hagi problemes de fiançament. La mare se situa semirecostada (45º) cap amunt i el nadó cap avall sobre els pits, preferiblement pell amb pell. Es desenvolupen els reflexos de cercar i gateig espontanis. Aquesta posició té resultats molt bons, sobretot en lactàncies que després de provar diferents postures no han resultat eficaces, deixant que sigui el mateix nounat que realitzi l’adherència de forma espontània; en la majoria dels casos resulta indolora. L’única cosa que cal informar que requereix temps i paciència (30-90min). Tot flueix millor quan no se segueixen tècniques i deixem que tot sorgeixi de manera espontània.

Posició creuada o de transició

La mare subjecta el pit en forma de “C” o “U” amb la mà de la mateixa banda que alleta, amb l’altra mà subjecta el cap i el coll, col·locant els dits índex i polze darrere de les orelles i el palmell de la mà entre els omòplats del lactant.

Posició pilota de rugbi

El cos del nadó passa per sota el braç (aixella) de la mare, els seus peus apuntant a l’esquena i el cap a nivell del pit. Aquesta posició és molt útil per drenar els conductes que es troben als quadrants externs dels pits i còmode en cas de cesàries, bessons o prematurs perquè la mare té control del cos del lactant.

Posició de cavallet

En aquesta posició el nadó està assegut a cavall sobre una de les cames de la seva mare i enganxat l’abdomen del nadó amb el de la mare. Pot ser útil, en el cas de clivelles, reflux gastroesofàgic important, prematurs, llavi fissurat, retrognàtia i problemes d’hipotonia. En aquesta posició s’aconsegueix introduir gran porció de pit dins de la boca del nadó, de manera que el mugró apunta cap al paladar facilitant una bona adherència.

Posició “dancer” o de ballarina

La mare ha de subjectar el pit amb una mà per sota, amb el polze en un costat i la resta de dits en l’altre, a la mateixa vegada ha de lliscar la mà cap endavant de manera que el polze i el índex adopten forma d’U per la part davantera del pit. Els altres tres dits han de seguir subjectant el pit per la part inferior. Cal col·locar la mandíbula del nadó sobre el polze i l’índex mentre s’alimenta, amb el mentó situat a la part inferior de la U, el polze subjectant amb cura una de les galtes i el dit índex subjectant l’altra.

En aquesta posició de “dancer” la mare subjecta a la vegada el seu pit i la mandíbula del lactant, ofereix suport al nadó mentre alleta perquè es mantingui l’adherència i la succió al pit. A més estimula tocant amb petits tocs els músculs de la mandíbula. És molt útil per a nens amb poc to muscular o alguna alteració neurològica.

Recorda que una bona tècnica per a la lactància materna és un dels factors més importants per assegurar-ne l'èxit. Si tens cap dubte, posa't en contacte amb l'equip assistencial per a que et puguin assessorar i guiar sobre com aconseguir una bona posició d'alletament.

Per a altres dubtes sobre la lactància materna, consulta el següents articles:

Aquest article forma part d'un document més ampli que pots descarregar a continuació.