La supuració de les oïdes en nens pot ser causada per infeccions, cossos estranys o acumulació de moc. L'otitis mitjana aguda és comuna en nens, causant dolor i febre, i requereix tractament. Les otitis externes, relacionades amb la natació, també poden provocar dolor i supuració. La otorrea persistent sense símptomes pot indicar otitis mitja serosa i necessita avaluació per un especialista en otorrinolaringologia.
Supuració en les oïdes dels nens: causes i tractament de l'otitis
La supuració d'una o ambdues oïdes (otorrea) és una manifestació d'algunes malalties que afecten a l'orella dels nens.
En funció de la causa que la produeixi pot ser asimptomàtica o bé acompanyar-se de signes d'inflamació, sobretot de dolor i febre. En aquest últim cas se sol produir per una infecció, ja sigui de l'orella mitjana (otitis mitjana aguda) o de l'oïda externa (otitis externa aguda).
L'otitis mitjana aguda sol ser una complicació freqüent dels refredats en nens en edat preescolar i escolar, de tal manera que en el context d'un quadre de tos, augment de mucositat i febre, apareix de forma més o menys brusca i típicament per la nit, un dolor d'una o ambdues oïdes. En alguns casos, si l'otitis produeix una perforació timpànica, es pot observar sortida d'un líquid espès, similar a moc blanquinós o groguenc per un dels conductes auditius. A partir d'aquest moment el dolor sol millorar.
L'otitis mitjana aguda precisa tractament antibiòtic i antiinflamatoris. Donada la seva relació amb els quadres catarrals, és més freqüent en l'època epidèmica dels virus respiratoris, a la tardor i hivern.
Otitis externa i altres causes de supuració en les oïdes dels nens
Pel que fa a les otitis externes, són més freqüents en nens que van a la piscina durant el curs escolar, així com en general a l'estiu a causa del bany en piscines d'esbarjo. També produeixen dolor, però menys freqüentment febre o supuració de l'oïda.
Una causa menys freqüent de supuració i mal d'orella són els cossos estranys (peces de joguines, trossos de menjar...) ubicats en el conducte auditiu extern; en aquest cas el tractament consisteix en la seva extracció i, si hi ha sospita de sobreinfecció, tractar-la amb antibiòtic tòpic.
No obstant això, no totes les causes d'otorrea són infeccioses ni simptomàtiques. En altres casos la supuració de l'oïda pot observar-se de forma espontània en un nen que no presenta dolor ni febre, i en aquests casos pot observar-se de forma persistent o recurrent durant diverses setmanes o mesos. Aquesta circumstància ocorre en nens amb acumulació de moc de manera crònica en l'oïda, anomenada otitis mitjana serosa. Si persisteix en el temps pot produir afectació de l'audició i, conseqüentment, del desenvolupament del llenguatge. En aquest cas es recomana la derivació a un especialista en otorinolaringologia per valorar la seva repercussió i establir el tractament més adequat.
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
És una de les malalties més comunes que afecten a nadons i a nens petits: en complir els 3 anys, tres de cada quatre nens hauran tingut otitis mitjana.
La infecció urinària en nens és comú i pot afectar tant nenes com a nens, especialment en els primers anys de vida. Aquesta afecció es produeix quan els bacteris ingressen al sistema urinari. Els símptomes varien segons l'edat i la ubicació de la infecció. El diagnòstic es basa en proves d'orina, i el tractament implica antibiòtics. Prevenir la infecció urinària implica mantenir una bona higiene genital i una adequada hidratació, especialment en nens més petits.
La toxoplasmosi és una infecció ocasionada pel paràsit Toxoplasma gondii. És una malaltia generalment lleu en persones amb sistemes immunològics sans que la major part de les vegades pot passar desapercebuda o confondre amb una grip.
L'impetigen és una de les infeccions cutànies més freqüents en la població infantil. Sol cursar amb butllofes o úlceres, que poden picar i que poden rebentar, donant lloc a la formació de crostes. Es pot prevenir seguint uns bons hàbits higiènics i se sol tractar amb pomada antibiòtica o amb antibiòtics presos per via oral.
