• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

«La sorpresa és no donar el món per suposat»

12/01/2015

Entrevista a Catherine l'Ecuyer, canadenca afincada a Catalunya, consultora, professora de la Univeristat i autora del llibre "Educando en el asombro", ens fa reflexionar sobre alguns aspectes del sistema educatiu i ens proposa que fomentem l'educació de la sorpresa com a motor fomentar un aprenentatge més natural.

Estem obligant els nostres nens a viure en un món frenètic i híper exigent. Per què?  

Doncs perquè nosaltres anem a aquest ritme, però és un ritme que no està en harmonia amb el seu món interior (de fet, tampoc ho està amb el nostre). Explico al llibre l’anècdota d’un nen que li pregunta a la seva mare “mare, quan sóc a l’escola, on hauria de ser?”. La mare no entenia què li volia dir, i el nen li va aclarir “quan torno de l’escola em dius que hauria d’estar fent els deures, quan estic fent els deures em dius que hauria de ser al lavabo, quan sóc al lavabo em dius que hauria d’estar sopant i quan estic sopant em dius que hauria d’estar rentant-me les dents. Així que quan sóc a l’escola... on hauria de ser?”. És com si els nens sentissin que sempre estan en el lloc equivocat fent allò que no toca. I és molt trist perquè els únics que saben viure el moment, l’instant present, són els nens. Els estem fent a la nostra mida, en lloc d’aprendre d’ells.

Els estem robant el seu present. Quines conseqüències creus que té?

Els estem escurçant la infància. Les etapes de la vida (nadó, nen, adolescent, etc.) no es poden avançar i menys encara saltar-se perquè si no les acabaran vivint més endavant, quan potser no toca, a més de trepitjar-los l’autoestima. Veig molts adults que es comporten com nens i això no té cap sentit; el nen ha de ser nen i l’adult ha de ser adult.

«Els nens neixen amb el desig d’aprendre»

S’han de respectar els temps i les etapes. 

Exacte.

Els nens tenen por a haver-se d’esforçar?

L’esforç ha començat a desaparèixer de l’àmbit educatiu quan confonem joc amb diversió o entreteniment. El joc és important perquè és un acte amb el qual el nen està actiu, és protagonista, està realitzant alguna cosa. La diversió, en canvi, l’entenc com una actitud passiva. 

Per a tu jugar amb les Plays etc., no és joc. És diversió o entreteniment?

Sí. Jugar es córrer pel camp, és imaginar, és estar amb amics i posar en marxa la creativitat. A l’aula considero que és necessari més joc i menys aprenentatge formal perquè el nen es posi més cap a dins que cap a fora, i pugui aprendre des de la sorpresa.

Explica’m això de cap a dins i cap a fora.

Els nens neixen amb el desig d’aprendre, cosa que Tomàs d’Aquino deia que és la sorpresa.

«La sorpresa és el desig de conèixer»

És a dir, que la sorpresa ajuda a aprendre. 

La sorpresa és el desig de conèixer, el desig que ens permet aprendre. Als nens petits no cal motivar-los, inculcar-los l’esforç... un nen de 2 anys investiga fins a abastar l’endoll i posar-hi els dits, això ho sabem tots els pares. Doncs això és aprendre des de dins cap a fora, en una actitud proactiva, la d’anar a buscar allò que hi ha a l’exterior. Si posem la pantalla o la TV etc. a un nen de 2 anys perquè estigui entretingut i quiet (a casa i també en els centres educatius) és quan el nen aprèn des de fora cap a dins, en una actitud passiva, de comoditat, d’esperar a que arribi la informació sense ell moure’s ni estar proactiu.

«No hem d’enganyar ni amagar als nens que el món és lent»

I llavors és quan et diuen que s’avorreixen.

Sí, allò del Cercle de la diversió, que és quan el nen s’acostuma, cada cop més, a estar sobreestimulat o, entès des de fora cap a dins, quan s’acomoda i li costa enfocar la seva atenció, quan diu que s’avorreix si no se li segueixen proporcionant estímuls. Perquè quan els traiem la pantalla del davant es troba amb una nova realitat... la lentitud del món. No hem d’enganyar-los ni amagar-los que el món és lent!!!

I llavors ens passa que arriba un moment en què el nen ha d’esforçar-se, però li costa perquè no està acostumat a fer-ho, a tenir una actitud activa i de recerca.

A la natura els nens s’adonen de la grandesa d’allò que hi ha fora d’ells

A La Granja experimentem cada dia la manca de consciència dels nens en què el món és lent. A cada activitat ens pregunten, què farem després?, i és que estan tan pendents del futur, que no viuen el present, ni tampoc el futur quan arriba. Potser ens estem allunyant d’allò essencial?

Allò essencial és respectar els ritmes dels nens, les seves necessitats bàsiques i estar en contacte amb la natura, perquè aquesta és la primera finestra de sorpresa. Allà, en un bosc, ells s’adonen de la grandesa d’allò que hi ha fora d’ells. La sorpresa provoca agraïment, no donar les coses per suposat.

Constatem el “Trastorn per dèficit de natura” (teoria de Richard Louv).  Un 20% dels nens que viuen a La Granja, només estan en contacte real amb la natura gràcies a les colònies o excursions que fan amb l’escola.

Aquests nens desenvolupen un dèficit de realitat, el de no adonar-se de la quantitat de coses que ens envolten que són artificials o modificades per l’home. Com l’anècdota d’uns joves que van amb el seu pare d’excursió, i després d’una bona estona caminant veuen una magnífica posta de sol. I un dels nois diu “renoi, pare, 2 hores caminant per veure un fons de pantalla”. Hi ha cada cop més nens amb dèficit de realitat, perquè estrenen el món real a través del món digital. 

«Sense reflexió no hi ha educació. Els nens necessiten silenci exterior per tenir silenci interior»

I això què provoca? 

Provoca aïllament, dèficit de bellesa (pèrdua del gust per la bellesa, perquè allò natural és bellesa vertadera, i la caiguda en el lletgisme, com aquelles joguines lletges tan de moda). I molt important, els nens necessiten el silenci exterior per tenir silenci interior. El soroll ensordidor del món calla les seves preguntes. Els adults som capaços d’aconseguir aquest espai de reflexió al mig de l’enrenou, però els nens no. Tots hem recollit els nostres nens d’un parc infantil amb el cor accelerat, perquè al mig del caos, el nen també és caos.

I ells també han de practicar la seva capacitat de reflexió?

Sense reflexió no hi ha educació. Necessiten contemplar i pensar envoltats de silenci per tenir els seus propis criteris i poder filtrar tota la informació que els arriba o que busquen i no esperar que ens diguin què hem de pensar!

Important tenir capacitat de filtrar la informació.

Sí perquè, amb les noves tecnologies, la informació que tenen al seu abast és il·limitada i una societat sana necessita poder pensar per ella mateixa.  

«El soroll ensordidor del món calla les preguntes dels nens»

Un adolescent ens va dir “ens eduquen perquè tinguem una carrera universitària i laboral, no perquè puguem anar pel món i ser feliços”. 

Ken Robinson diu “com hem d’educar tot pensant en el mercat, si no sabem com serà el mercat la setmana que ve?” No té sentit emmotllar l’educació a les necessitats del mercat, perquè és un enfocament utilitarista de les persones que no compta amb les seves palanques de motivació ni amb el seu desig intern de conèixer. És com passar a tots els nens per una fàbrica en lloc d’educar-los.

Davant el desànim del sector educatiu, què diries? 

Que les coses, l’educació, canviaran. Si ens queixem de com estan les coses i no fem res ni prenem mesures (llegir, aprendre nous recursos per educar, entendre d’on vénen les dificultats, els problemes, etc.), res canviarà en el nostre entorn.

«Un nen no és un recipient buit on només entren les coses que nosaltres hi posem»

Els adolescents també ens diuen que per a ells l’escola és poc útil.

L’escola posa, en general, més èmfasi en la memorització i en la repetició que en el sentit pel qual fem les coses. Quan un nen et pregunta, per què hi ha tants estels? Torna-li la pregunta, i a tu què et sembla? El gran professor és aquell que explica la lliçó amb sorpresa, tal si fos la primera vegada... encara que tingui els cabells blancs! 

Per què fem les coses, educar amb sentit?

Hem de preguntar-nos què és un nen?,  com aprèn? Tenir clar que no és un recipient buit en què només entren les coses que nosaltres hi posem (normes, lliçons i hàbits), sinó que ell té un desig natural per captar la bellesa o la veritat. Els nens no es poden normalitzar.

Com ajudar l’escola?

Un col•legi hauria de tenir 3 potes: l’ideari, la missió (On anem? Per què fem les coses?) i el mètode educatiu. És imprescindible que en un col•legi hi hagi harmonia entre aquestes 3 potes, perquè si no, van totes en la mateixa direcció hi ha una pèrdua de sentit.

I aquestes 3 potes també es podrien traslladar a les famílies?

És clar que sí, per tenir una identitat familiar, amb valors clars, coherents i de la qual sentiràs orgull.

Doncs famílies, aquí us posem deures per fer, definir les 3 potes que us sustenten per ser una família amb sentit! 

Aquesta és una entrevista realitzada per La Granja , Granja Escola que es dedica íntegrament a l'educació i a l'ensenyament de nens i joves en edat escolar a través de les emocions. 

La Granja contesta:

Com puc ajudar els meus fills en la sopresa?

És més fàcil del que sembla!!! Els caps de setmana intenta sortir més al camp, a la platja o a la natura. No els organitzis jocs com si et fes por que no sabés entendre’s sol. Deixa els petits caminar davant teu, parar-se davant tot allò que els produeixi curiositat i observa’ls mentre ho fan perquè estaran SORPRENENT-SE!!! Interessa’t pels seus descobriments, per entendre què veuen a cada racó perquè a més, trauràs aquell nen que portes dins... i això va molt però que molt bé!!! I a més, aconseguiràs evitar el trastorn per dèficit de natura en el teu fill o filla, que provoca hiperactivitat, obesitat i manca de concentració.

 I durant la setmana deixa als teus petits una mica de temps lliure, al parc amb altres nens o amb tu... però allunya’ls dels aparells tant com et sigui possible. Potser t’ajudi a mantenir-te ferm el fet de saber que jugant sol tancat a la seva habitació no estarà entrenant cap de les seves habilitats socials, bàsiques per anar per la vida, com la comunicació positiva per tenir bones relacions amb la resta, l’autoestima per agradar-se a si mateix (i també a la resta), o el treball en equip, imprescindible per a l’escola i la feina.

 

Ah!!! I a més podràs respirar natura i escoltar el silenci del bosc!!! No et ve de gust?

 

Comparteix