• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

La solitud en nens i adolescents: factors implicats i conseqüències

15/10/2020

Què és la solitud?

Les relacions socials i la integració social són fonamentals pel nostre desenvolupament al llarg de la vida. Com a éssers socials, els humans tenim una necessitat bàsica de vincular-nos a persones significatives i pertànyer a un grup.

Sentir-se sol no significa necessàriament estar sol ni estar sol significa necessàriament sentir-se sol. 

La solitud es defineix com una vivència subjectiva de falta de connexió amb els altres, tant pel que fa a la quantitat de relacions socials com a la qualitat d’aquestes. La presència física de persones importants per a nosaltres no és una condició suficient per a no sentir-se sol, necessitem sentir-nos connectats amb elles.

Per tant, la solitud consisteix en sentiments derivats de l’absència d’una vida social desitjada que inclou:
  • Una discrepància entre les relacions socials que es tenen i les que es desitgen.
  • Una necessitat de connexió social que no es compleix.
  • Un sentiment d’aïllament, independentment de les oportunitats socials reals.

La solitud és un sentiment que pot aparèixer de forma normal al llarg de diverses etapes de la nostra vida. No obstant, si aquest es dóna de forma sostinguda en el temps tindrà un impacte negatiu en la persona. L’efecte negatiu d’aquest és més important si es produeix a la infància i a l’adolescència ja que la persona està en procés de desenvolupament i de constitució de la seva identitat i la seva autoestima.

La solitud en la infància i l'adolescència

Els sentiments de solitud poden donar-se de forma habitual a la infància i s’accentuen sovint a l’adolescència.

Els adolescents són especialment sensibles a desenvolupar sentiments de solitud en com-paració amb altres grups d’edat. Els estudis ens diuen que:

  • Entre un 21 i un 70% dels adolescents se senten sols de vegades.
  • Entre un 3 i un 22% dels adolescents experimenten la solitud de forma habitual.

Durant l’adolescència es produeixen nombrosos canvis en els diferents contextos socials. Es dóna  un procés d’autonomia i distanciament respecte els pares i la relació amb els iguals adquireixen una elevada importància i es tornen més complexes. Les dificultats per a adaptar-se a tots aquests canvis augmentaran el risc d’experimentar sentiments de solitud. Alhora, els companys jugaran un paper important en el desenvolupament emocional i d’habilitats socials.

Per tant, la manca de relacions amb iguals adequades i/o d’un entorn familiar que acompanyi a l’adolescent en aquesta etapa, comportarà dificultats que augmentaran el risc d’experimentar soli-tud i les conseqüències que aquesta comporta.

Com afecta la solitud als nens i als adolescents?

El vincle amb persones significatives i la pertinença a grups socials és fonamental pel bon desenvo-lupament cognitiu i afectiu de l’infant i de l’adolescent. La manca de relacions significatives de qualitat i en la quantitat necessària pot provocar al nen i a l’adolescent tristesa, malestar, avorriment, emocions positives reduïdes, sentiments de buidor, vivències d’aïllament i distanciament i angoixa. Els nens que se senten sols se senten exclosos. Aquest és un sentiment que pot ser perjudicial pel desenvolupament de la seva autoestima. 

Alhora, la solitud a la infància i a l’adolescència té conseqüències negatives pel benestar i la salut mental en etapes posteriors de la vida.

Diversos estudis han descrit com la solitud és un factor risc per a la salut mental i física. S’ha associat la solitud a problemes com l’ansietat, la depressió, l’augment del risc de suïcidi, la mala qualitat del son i la salut general, així com canvis fisiològics. 

Factors protectors i factors de risc per a la solitud

Hi ha diferents mecanismes subjacents a la solitud a la infància i a l’adolescència i que poden actuar com a factors protectors i/o com a factors de risc per als sentiments de solitud.

  • Les relacions familiars poden ser un factor de risc o un factor protector davant la solitud. Així, les relacions familiars fortes i de qualitat protegeixen als infants i adolescents de patir una àmplia gamma d’adversitats i problemes de salut mental, inclosa la solitud. La comunicació entre pares, mares i fills i la calidesa parental té un paper fonamental en la protecció del fill davant sen-timents de solitud i s’ha vist que clarament pot minimitzar l’impacte d’altres factors que poden precipitar sentiments de solitud. Els patrons vinculars alterats entre l’adolescent i els seus pares augmentaran la probabilitat de vivències de solitud.
  • La relació amb els iguals també pot ser un factor protector o un factor de risc en relació als sentiments de solitud. S’ha evidenciat que els següents factors generen un augment dels sentiments de solitud:
    • La manca d'habilitats socials.
    • La vivència subjectiva de manca d’habilitats socials (tot i que pot no ser real).
    • La idea que els companys els avaluen negativament.
    • Un desajustament amb el seu entorn social amb els iguals (relacions socials escasses o desajustades).

Per tant per a alguns infants i adolescents, la solitud pot estar relacionada amb un dèficit d’habilitats socials real. En d’altres, pot estar relacionada amb una percepció negativa esbiaixada de les pròpies habilitats socials. I d’altres amb un desajustament amb l’entorn social. 

  • L’adolescència és un període de temps en el qual els joves solen establir relacions amb iguals a través de mitjans tecnològics. Aquests mitjans sovint disminueixen les relacions directes amb els companys alhora que limiten la quantitat de temps que passen amb la seva família. És per aquest motiu que l’ús de mitjans tecnològics de comunicació social sovint poden generar en l’adolescent sentiments d’estar desconnectats i sols. Aquesta situació és encara més preocupant degut a que els nens cada vegada accedeixen a aquest tipus de mitjans a edats més primerenques.
  • Situacions socials desafavorides i problemes econòmics greus a l’entorn familiar de l’adolescent, segons alguns estudis, estan directament relacionats amb els sentiments de solitud. Tot i així, la comunicació entre pares i fills i la calidesa parental tenen un paper important en la reducció de l'efecte negatiu d’aquests sobre la soledat dels infants i els adolescents.

Accions a realitzar

L’entorn de l’infant i de l’adolescent haurà d’estar alerta de les vivències de solitud i de les se-ves conseqüències negatives en les emocions i les conductes.

En cas de que les accions del seu entorn directe (família i escola) no siguin suficients per a millorar el malestar de l’infant o l’adolescent, es recomana sol·licitar atenció especialitzada.

Accés a les fonts de consulta:

  1. Goosby BJ, Bellatorre A, Walsemann KM, Cheadle JE. 2018. Adolescent loneliness and health in early adulthood. Sociol Inq. 2013;83: 505–536. 
  2. Cacioppo JT, Hawkley LC. Loneliness. 2009. Handbook of individual differences in social behaviour. pp. 227–240. 
  3. Antognoli-Toland P, Beard T. 1999. Toward a theory of adolescent loneliness. J Theory Constr Test. 1999;3: 7–12.
  4. Cacioppo JT, Cacioppo S. Social relationships and health: The toxic effects of perceived social isola-tion. Social and Personality Psychology Compass. 2014;8:58–72. 
  5. Cacioppo JT, Cacioppo S, Boomsma DI. 2014. Evolutionary mechanisms for loneliness. Cognition and Emotion 28:3–2.
  6. G. M. A. Lodder, L. Goossens, R. H. J. Scholte, R. Engels and M. Verhagen.  2016. Adolescent Lone-liness and Social Skills: Agreement and Discrepancies Between Self-, Meta-, and Peer-Evaluations.  J Youth Adolesc. 45(12): 2406–2416.
  7. Ying L 1 , Yan Q 2 , Shen X 2 , Jia X 3 , Lin C 4 .  2019. Economic Pressure and Loneliness in Migrant Children in China: The Mediating Roles of Parent-Child Communication and Parental Warmth. Child Psy-chiatry Hum Dev. 50(1):142-149
Etapa: 

Comparteix