• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Sis consells clau per conversar amb el teu fill sobre situacions difícils o traumàtiques

24/03/2014

La pèrdua d'un ésser estimat, el diagnòstic d'una malaltia greu, la vivència d'un accident, etc. són experiències difícils d'assimilar i viure per a un nen. Com tractar en el nen situacions traumàtiques?

En general, es defineixen els traumes com situacions negatives que sobrevenen de sobte, quan una persona encara no està mentalment preparada per assumir-los. Com és lògic, poden fer molt efecte en els nens, ja que aquests encara es troben en fase de desenvolupament, en molts sentits. Així, els pot resultar molt difícil recuperar-se, i per això és de vital importància que la família els proporcioni suport emocional i estratègies per afrontar els problemes.

Una de les claus per fer-ho és la comunicació. És natural que els nens vulguin conversar sobre situacions doloroses. Per exemple, no dubtaran a preguntar sobre la mort si mor algun familiar, o sobre les malalties greus quan coneguin algun cas.

Contràriament al que pugui semblar, parlar sobre aquests temes quan mostren inquietud no té efectes negatius sobre el seu ànim. Més aviat al contrari. És de vital importància comunicar-se, perquè així el nen expressi lliurement les pors, les angoixes i en definitiva els sentiments. Tampoc és bo forçar-lo a parlar: és més recomanable esperar que ell tregui el tema per voluntat pròpia.

En tots els casos, per saber exactament quina informació li proporcionaràs i com, és important que tinguis present l’edat. Per saber exactament com reacciona un nen davant un trauma segons el tram de desenvolupament en què es troba, consulta aquesta guia. En qualsevol cas, el teu suport emocional és una cosa que necessitarà a qualsevol edat.

Es presenta a continuació una relació d'accions simples i general per a tots els grups d'edat que et permetran oferir al petit el suport:

  • Practica l'empatia i evita fer judicis. En realitat, no hi ha una manera correcta o incorrecta d'afrontar els traumes. Accepta la reacció del teu fill, però informa’l de totes les emocions que pot decidir adoptar. Mostra comprensió amb els sentiments que exterioritzi i no els censuris. El més important en aquest aspecte és donar a entendre al petit que els sentiments tenen un valor.
  • Prova de retornar-li un entorn de seguretat. Quan els nens afronten una desgràcia, el món pot transformar de sobte en una cosa que ells no esperaven. Sense necessitat de sobreprotegirlo o tancar-lo en una bombolla, fes-li saber que té les seves necessitats cobertes. No només les físiques, sinó també, i sobretot, les afectives.
  • Practica l'escolta activa. Interessa't pels seus sentiments, fes-li preguntes sobre el què t'expliqui i prova de captar els matisos que vol comunicar. No et preocupis si el nen sent la necessitat de recrear la situació negativa o de reviure-la, és natural. No tinguis por d’aclarir o de corregir els conceptes que tingui mal entesos mentre ho faci.
  • Permet-li la regressió, puntualment, si cal. Per exemple, si una nit no vol dormir sol i et demana passar la nit a la teva habitació.
  • Fes-li ser conscient que la situació és temporal i que superarà el problema. És més, és recomanable que, si t'és possible, t'informis sobre els traumes i sobre altres crisis. Això et permetrà abordar el problema amb una visió més àmplia. Mai no donis per fet que el petit mai es recuperarà, encara que això li porti un llarg període de temps.
  • Sigues honest. Si tu també has tingut emocions negatives durant el problema del qual parleu, no tinguis por a expressar-ho. Evita els eufemismes, i sobretot, els enganys: els nens reaccionen realment malament davant la falta de sinceritat.

 

Referències bibliogràfiques:

Talking with Children About Difficult Subjects: Illness, Death, Violence and Disaster. The Child Study Center. NYU Langone Medical Center, 2010. 

Lazarus, P. J. Trauma and Children. NASP Resources. Florida International University, 2013.

Comparteix