Sis consells per ajudar els nens a superar les seves pors i fòbies

La por és un fenomen relativament normal fins a una certa edat, i els experts adverteixen que tots els nens en pateixen alguna, en major o menor mesura. Quan deixa de ser "una cosa normal" i hem sol·licitar ajuda?

La por és una reacció fisiològica dissenyada per l'evolució per eludir situacions de perill, immediat o potencial. Molts nens expressen temor davant de situacions quotidianes concretes (anar a dormir, quedar-se a les fosques, quedar-se sol, anar a l'escola...).

No obstant això, la por no és com una fòbia o l'ansietat. Mentre que la por sol ser una reacció per posar-se fora de perill d'un potencial perill (per exemple quan el nen està prop d'un gos sense lligar), la fòbia es produeix quan no hi ha res racional que justifiqui la por (per exemple: el gos està lluny, lligat i tot i així se sent una gran angoixa fins que no desapareix del tot del camp visual). D’altra banda, l'ansietat va un pas més enllà: és una por que es pot disparar sense una causa concreta, que ni el mateix afectat sabria descriure amb exactitud.

En general, que el teu fill expressi alguna fòbia no t’ha de preocupar. La situació només és problemàtica quan el terror del nen és desadaptatiu, és a dir, quan no hi ha indicis racionals que justifiquin una por molt gran. També pot ser un senyal d'alerta si, amb el pas del temps, les fòbies no van desapareixent, encara que sigui d'una forma gradual. El seu desenvolupament en funció de l'etapa vital sol ser, normalment, de la manera següent:

• Primera infància (6 mesos a 2 anys): els experts consideren que un nadó no expressa por pròpiament fins als sis mesos. Poden tenir por als desconeguts i fins i tot sentir ansietat davant l'absència dels pares, però en general aquestes pors són positives i poden indicar, fins i tot, una certa maduresa.
• Etapa preescolar (2 a 6 anys): evolució de les pors infantils, ja que hi ha més estímuls que puguin provocar-les. Poden entrar en escena estímuls imaginaris i les pors poden fer-se més abstractes (fantasmes, monstres, etc.). La por als animals es desenvolupa en aquesta etapa, i pot perdurar com a fòbia fins a la maduresa.
• Etapa escolar (de 7 a 11 anys): les pors comencen a ser menys imaginàries i més basades en la realitat. Pot aparèixer la por a danys físics, als accidents, als tractaments mèdics, etc. Ocasionalment poden començar a manifestar la por a coses com no adaptar-se socialment a l'entorn o que els pares se separin, si l'ambient familiar no és propici.
• Preadolescència (12 a 14 anys): important reducció de les pors anteriorment acumulades. En lloc d'elles, prenen importància les relacionades amb el fracàs escolar o amb el no ser acceptat per altres companys.
• Adolescència (15 a 18 anys): segueixen una mica la línia de l'etapa anterior, encara que cobren força les preocupacions per les relacions personals, i pels èxits acadèmics i esportius. En canvi, els temors a coses com el perill o la mort que s'hagin pogut experimentar anteriorment es van diluint a poc a poc.