• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Sinèquies vulvars: causes i tractament

03/10/2018

Es coneix com sinèquies vulvars l'adherència dels llavis menors de la vulva. No es tracta d'una malformació congènita (“de naixement”) sinó que es produeix durant els primers anys de vida. En alguns casos pot existir alguna lesió prèvia que afavoreixi aquesta fusió, com a ferides, inflamació per alguna infecció o nafres produïdes per alguna malaltia, si bé en la majoria de nenes afectades no existeix un desencadenant inflamatori evident. Hi ha factors que poden afavorir la seva aparició, com una higiene inadequada o insuficient, sense separar els llavis de la vulva durant els primers mesos de vida per a la seva neteja correcta i completa. 

Les sinèquies poden ser parcials o totals, en aquest cas no permeten visualitzar l'entrada de la vagina ni el meat uretral (l'“orifici de l'orina”). 

El diagnòstic se sol realitzar mitjançant la inspecció de la vulva. Atès que la majoria de nenes no refereixen cap símptoma, és freqüent que es realitzi de forma casual durant una revisió de salut

Pel que fa al tractament, existeixen diverses opcions en funció de l'edat, de si són parcials o totals i dels símptomes o repercussió que produeixin en cada nena. En nenes pre-adolescents, amb adherències parcials i sense símptomes amb la micció ni infeccions d'orina de repetició, pot adoptar-se una actitud expectant, doncs en moltes ocasions es resolen espontàniament durant el desenvolupament puberal per l'increment dels nivells d'estrògens. Si no és així, o si abans de la pubertat produeix dificultat o dolor amb la micció o bé infeccions d'orina de repetició, ha de plantejar-se un tractament. En aquests casos la primera opció és la separació manual dels llavis amb l'ajuda d'un anestèsic tòpic, com el lubrificant urològic. Es tracta d'un procediment poc traumàtic, habitualment indolor i ha de repetir-se durant les setmanes següents per evitar que els llavis menors tornin a unir-se. Una altra opció és el tractament amb cremes d'estrògens, que produeixen un engreixament dels llavis menors i un debilitament de la unió dels mateixos, la qual cosa facilita la seva separació manual de forma progressiva. 

Pot prevenir-se la seva aparició (o reaparició, en cas que ja s'hagin resolt) mitjançant la higiene diària de la vulva, separant els llavis menors, amb un sabó de pH neutre o un d'específic per a la higiene íntima infantil. Si s'ha produït prèviament una sinèquia, després de la higiene pot aplicar-se vaselina o una crema hidratant suau en els llavis menors per evitar que es torni a produir. 

És important diferenciar les sinèquies vulvars de l'himen imperforat. L'himen és la membrana que separa la vagina del vestíbul de la vulva. Aquesta fina capa se sol trencar i desapareix parcialment durant el desenvolupament de l'embrió, de manera que al moment del naixement està parcialment perforada. En cas que això no es produeixi, al naixement o en les primeres setmanes de vida es pot manifestar per l'aparició d'una massa entre els llavis menors.

Comparteix