• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Síndrome metabòlica en la infància. Què és la síndrome X?

23/05/2016

Es coneix com a síndrome metabòlica, anomenat també síndrome X, a l'agrupació, en una mateixa persona, de factors com l'obesitat, hipertensió arterial, resistència a la insulina, dislipèmia (alteració dels nivells normals de greixos en sang), tolerància a la glucosa alterada (que inclou els diagnòstics de glucosa en dejú alterada, la intolerància a la glucosa i la diabetis) i altres alteracions metabòliques.

La presència d'aquests factors suposa un augment del risc de patir malalties cardiovasculars en l'edat adulta.

Hi ha una estreta relació, ben documentada, entre obesitat i resistència a la insulina, de tal manera que tots els nens obesos desenvolupen resistència a la insulina, en un grau o un altre.

Aquesta hormona és fonamental en el metabolisme dels hidrats de carboni i dels lípids (greixos) de la sang. Al seu torn, la resistència a la insulina juga un paper central en el desenvolupament de la resta de factors de la síndrome metabòlica. No obstant això, probablement no es coneixen aquests mecanismes amb suficient detall, ja que no tots els nens o adults amb resistència a la insulina desenvolupen la resta d'elements que comprèn la síndrome.

Donada aquesta associació, l'estratègia més important per a la prevenció i el tractament de la síndrome metabòlica és la promoció d'hàbits de vida saludables, que inclouen una alimentació sana i equilibrada, tenir un estil de vida físicament actiu (i no només la pràctica regular d'exercici físic), evitar el consum de tabac i alcohol en adolescents i limitar l'oci passiu (televisió, ús de l'ordinador o videojocs).

Hi ha algunes limitacions per al diagnòstic de síndrome metabòlica en la infància. Una d'elles, molt rellevant, és la variabilitat dels valors de normalitat dels nivells en sang d'algunes hormones (insulina) i d'algunes substàncies del metabolisme dels sucres i els greixos (colesterol, triglicèrids...). Aquesta variabilitat en els criteris fa que sigui difícil dir amb fiabilitat quina és la freqüència real de la síndrome metabòlica en la infància.

Malgrat aquestes limitacions, és indubtable que la identificació precoç dels factors que defineixen la síndrome metabòlica és fonamental per controlar la seva evolució.

Així, els professionals d'atenció primària en pediatria, en les revisions programades de salut, juguen un paper fonamental, ja que els controls de creixement i de tensió arterial que es fan de forma sistemàtica permeten identificar els nens que presenten obesitat i hipertensió.

Així mateix, en aquestes revisions és important identificar l'existència d'antecedents familiars que han patit a edats primerenques (menys de 40 anys) hipertensió arterial, alteracions dels nivells de colesterol i triglicèrids, diabetis o malaltia cardiovascular o cerebrovascular.

Comparteix